Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 4 de febrer de 2009

Costumbres

El Paseante - imatge robada -

Nos acostumbraste a tus paseos nocturnos por nuestros blogs en donde descubrías aquel matiz que ninguna crema correctora puede disimular.


Nos acostumbramos a tus pasos elegantes y silenciosos por el Turó Parc que de noche se mezclaban con los sueños de la luna. Quizás nos hiciste creer que era tu amante...


Me acostumbré a leer los comentarios a primera hora de la mañana después de tomarme el segundo café. Despejada, de la manera que me gusta leer, sin que los párpados me pesen.


Nos acostumbraste a tus trajes sobrios adornados con bellos adjetivos que daban esbeltez a tus escritos.


Nos acostumbramos a imaginarte dibujando paisajes traslúcidos y humeantes junto a una vieja lamparita niquelada.


Me acostumbré a sentir celos de una de esas damas con las que compartías charla, con una copa en la mano hasta la madrugada.


Cuando se apaga un blog luce una velita menos en el ciberuniverso y no nos gusta prescindir de un vecino galante i amable.
Será que, sobretodo a las mujeres ( hablo por mi), nos encandila escuchar a un trobador debajo de nuestro balcón... noctámbulo.
Esta vez , mientras te leía, un aguacero se escurría por mi ventana y tus pasos se perdían en la niebla.
Te he adivinado cabizbajo, de espaldas a blogville y con las manos en los bolsillos.
Sin querer he descubierto las caras del vecindario estampadas en el cristal de las ventanas y de lejos me ha parecido leer un mensaje en el vaho : Hasta pronto , Paseante!
Imatge de google

21 comentaris:

Rita ha dit...

Oh... Joana... què bonic! Estarà ben content el "nostre" paseante...

Com l'enyorem, oi?

Ara que... no sé jo si el veí t'ho perdonarà això eh! ;-)
Petons, maca!

Striper ha dit...

Un homenatje merescut!!!

la raTeta Miquey ha dit...

Ostres Joana, el que escrius és precisament el que sentia llegint pel Turó Parc. Ara que El Paseante ha deixat aquest maleït espai buit en el blog on escric, t'importa ocupar-lo? almenys ell ha fet que et descobris.
Una abraçada molt grossa

Jesús M. Tibau ha dit...

la seva flama no s'apagarà mai del tot

khalina ha dit...

Segur que li agradarà.
A mi m'ha fet molta pena. Estava acostumada a llegir-lo, i no m'esperava que aquell post acabés amb una espelma menys.

zel ha dit...

Què ha passat? Ha plegat? Una altra cosa pitjor????
Ui, explica-m'ho, sispli....

el paseante ha dit...

Moltes gràcies Joana. No només per les teves paraules. Et seguiré llegint, en silenci, perquè m'agrades. I perquè escrius de puta mare (ara ja puc dir paraulotes).

nimue ha dit...

jo el trobe molt a faltar i sentia el mateix que tu llegint el seu blog...

Salva Piqueras ha dit...

Com deia el profe a les classes de física: l'energia no es crea ni es destrueix, sinó que es transforma... esperem poder gaudir novament de la seva energia, encara que sigui amb una altra forma.

jordicine ha dit...

No conec aquest blog, però, pel que dius, crec que arribo tard. Petó, Joana.

Cesc ha dit...

Avui llegir-te m'ha relaxat, necessitava l'apropament tímid d'aquestes lletres que pot ser no en tenen res de tímides però m'ha apropat a un món més tendre.

Violette ha dit...

Preciós, Joana, preciós de veres.

Una abraçada.

El veí de dalt ha dit...

Vale... Ho reconec. Em fot, però ho reconec. També estic tocadet. I Rita, a la Joana li perdono tot. Com a tu. O quasi...

Albanta ha dit...

Una dedicatòria preciosa... Com sens tens acostumats.
Un petó Joana

Jo també tinc ganes de veure-vos... gràcies maca.

fra miquel ha dit...

Ens haurem d'acostumar a no esperar el seu post per llegir-lo.

Però reconforta saber que està per aquí, passejant per la blogosfera, d’incògnit i traient el cap de tant en tant.

Me l'imagino gaudint dels vostres escrits amb Melahel al seu costat i comentant un i altre post dels seus seguidors.

M'ha agradat molt el post Joana, jo també l'enyoro.

òscar ha dit...

un excelent tribut. jo no penso treure mai el seu link del meu bloc esperant trobar-me la sorpressa de nous passeigs.

Tondo Rotondo ha dit...

No n'era habitual, però si esporàdic... I sempre m'hi havia sentit a gust.

Un bon blog, com tot passeig, a voltes necessita moments de calma per a qui el fa...

Una abraçada wapa!

Toy folloso ha dit...

Tu ens el vas presentar, Joana.
Sempre es d´agraïr que els que s´en van es despedeixin.
(El veí li ha dit carallot, però).

Joana ha dit...

Rita,
Gràcies. El veí...perdona :)
Striper,
Només unes paraules.
Rateta Mikey,
Bevinguda i gràcies. L'ocuparé amb molt de gust :)
Jesús Mª,
Confio que no...
Khalina,
Ha estat una sorpresa, tens tota la raó.
Zel,
Sembla que ha marxat de vacances ;)
Paseante,
No es mereixen. No et feia dien "paraulotes" . Gràcies
Nimue,
Ostres ja som més d'una , doncs!
Salva,
Es llegirà en silenci...
Jordicine,
Llàstima! Però el pots llegir igualment, encara...
Cesc,
T també ets molt tendre. gràcies per continuar escivint.
Violette,
I el teu també. Gràcies a tu!
Veí,
De llàgrima fàcil eh? ;)
Albanta,
Una abraçada!
Fra Miquel,
Quina colla que l'enyorem.
Òscar,
I tu també amb el premi que li has fet arribar!
Tondo,
Segur que es mereix un recés, com tots en agun moment.
Una abraçada wapo!
Toy,
Ell i el veí es diuen de tot, però s'apreien molt ;)

rebaixes ha dit...

Gràcies per el teu confort, per això em sento content.
L'altre dia vaig mirar i no sabia del que parlaves en aquesta... No vaig gosar per no posar el peu.
Segurament que tornarà per que aquí hi ha molt amor i un ha de sacrificar-se.
Jo fa uns dies em trobava, encara no bé fisicament de la ma esquerra i l'afany de fer era fort, però no podia...
Quan un se'n va
no se'n va per sempre
queda el gruix del record.
Bona tarda. Anton.

Joana ha dit...

Una abraçada Antón! Cuida't molt!
Bona nit amic.