Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 5 d’agost de 2008

Quaderns d'estiu

Anomenats també " de vacances" són unes llibretes que es fan durant l'època no lectiva. És a dir quan els nens no van a l'escola i els pares es reparteixen l'estiu entre la feina i les vacances.

Solen ser llibretes més amenes que els llibres de text i menys feixugues que les lectures recomanades. Hi ha més dibuixos, mots encreuats, la lletra més gran i serveixen de repàs, per no perdre " el ritme" de cara al curs vinent.

Abans no existien aquests quaderns...

Ens passàvem l'estiu jugant, fent cabanes al bosc, saltant des d'una figuera, aprenent a anar en bici i fent excursions.

Eren estius totalment lúdics, sobretot els que teníem la sort de viure en un poble. Els mateixos veïns ens donaven un cop d'ull i els nostres pares, sense la necessitat de mòbils, ens tenien a totes hores controlats.

Beranàvem a cala M, miràvem la tele a cala D ( l'única del poble que en tenia ) o ens perdíem en un gorg profund on hi apreníem a nedar.

Ens disfressàvem de lladres o polis segons convingués i apreníem dels més grans aquelles lliçons de vida que no estan escrites enlloc.

El carrer, abans, era el lloc d'encontre social per excel.lència. No teníem diners per anar a prendre res i si teníem sed les fonts ens proporcionaven la millor beguda. Si teníem gana només d'acostar-nos a qualsevol casa d'algun amic ens oferien pa amb xocolata.

Jo tenia la sort d'anar sovint a cala M i sempre aprofitava per donar una ullada a La Vanguardia. A casa només em compraven un TBO cada la setmana.. El llegia i rellegia cada dia...

Ah! i un llibre de cuina de la meva mare. Em sembla que es deia " La langosta", en castellà i estava ple de receptes inassequibles econòmicament però era l'única referència que tenia la meva mare, a part del que havia après de la seva mare, la meva àvia. La cuina del xup-xup i de la supervivència.

També els estius apreníem a cuinar i a cosir... Però mai vaig tenir un quadern d'estiu o de vacances.

M'agradaria fer-ne un per aquest mes d'agost. Pels que treballen i pels qui fan vacances. Per no perdre el ritme però més amè i lúdic...

Podria ser en forma de posts amb adjectius com : Desimbolt, innovador, atrevit, irònic, poètic, melòdic, compromès, dolç, tendre, gustós...

Ho intentaré...
" L'intel.lecte és com el paladar, si no l'utilizes s'atrofia i el perds" ( Jordi Muñoz Redón) Premi Sent Soví 2004 amb el llibre " La cuina del pensament". Ed. RBA

26 comentaris:

Mon ha dit...

Berenars amb pa vi i sucre....mmm que bons i ara diuen que es dolent donar vi a un nen...Ai ! i banyar-se a la bassa de cal A i anar acaçar papallones. jo estiuejava al Molar i alli l'unica tele era en un local social (Teleclub) que va estar molt de moda als anys 60 amb el Franco els veïns ens portavem les cadires de casa i moltes nits despres de sopar les tertulies a l'entrada de casa, al carrer amb els veïns ufff allo si que eren temps....

Rita ha dit...

M'ha agradat aquest post. Entranyable! :)

La Gioconda ha dit...

Gràcies per la vostra visita, us la torno amb escreix :-)

Segueixo pensant que una maquina de fer menjar en tamanys grans podria solventar els problema de la fam, el que em sobta es que amb lo moderns que crec que sou encara no ho hagi inventat ningú....als meus temps es vivia diferent :-(

Cesc ha dit...

Ostres doncs és una bona idea i proposta... quan he vist el títol hi he pensat i m'he dit "comrpate'l" jeje una abraçada Joana!

Gatot ha dit...

un quadern de vacances està bé: és bona idea; i un de manualitats?
:P

bentornada enfeinada!

Tondo Rotondo ha dit...

Vaig tenir-lo a les mans, aquest quadern de gargots fa unes setmanes... curiós

Tondo Rotondo ha dit...

Bones vacances, Joana... si és el cas!

Salutacions frescotes

XeXu ha dit...

A la meva escola no fèiem servir mai llibres, era una escola molt cumba i innovadora. Però si que recordo que a l'estiu ens feien pencar, potser no amb quaderns, que segurament en vaig fer algun, però si que ens posaven treballs i llibres per llegir, no ens deixaven lliures, no pas.

Striper ha dit...

M'has recordat els meus estius de infantessa.

Uribetty ha dit...

Doncs si és un quader lúdic...potser el faig.
Un petó!

Mimi ha dit...

El teu escrit es una descripció molt bonica dels estius que viviem durant la nostra infantesa. Recordo també, les rodes dels patinets que vaig arribar a gastar, em creia la reina dels patins. Segur que deu ser l'edat però em fa pensar que teniem més possibilitats de distracció sense tenir practicament res material. I sobretot el contacte humà, vàrem fer una formació práctica de socialització, cosa que avui crec que es més dificil.
Un fet rellevat era que, el setembre, em venia molt de gust tornar a classe: avançar un curs, nous llibres, nous professors, saber si hi havia un nou company, il·lusions motivadores a encetar un nou curs, ah! i tot el que haviem aprés de les vacances q no era pas poc!.
endavant Joana, felicitats pel teu blog.

Robertinhos ha dit...

jo em sembla que no el faré. sempre m'han creat certa repulsió. però ho podem discutir al voltant d'un entrepà de xocol·lata

kpi ha dit...

bona idea..l'any passat al meu fill la meva germana li va regalar uns llibres fantàstics de l'editoria COCOBOOK http://www.cocobooks.es/ i el que li va agradar més es el GARGOTS aquest any l'hem tornat a compar i m'hi pas hores pintant es per infants però els "grans" ens ho passam benísim. El te recoman, estan en català...

Els estius d'infantesa el pa i sobrassada amb sucre, la venda de llimonada al passeig del port, anar a pescar amb pasteta de farina i aigua, les bicicletes, les excursions, la tele al carrer i tots els veïns sortien a mirar fent rotlo i tertúlia mentre els infants asseguts damunt la cera i els grans en aquelles cadires d'estiu de ratlles o de dibuixos florals, menjaven gelat fet nostre..i ens passaven hores i hores al carrer i els nostres pares estaven ben tranquils a casa..cosa que ara es impossible.
besades amb pessics reina...bon estiu

manel ha dit...

joana, jo també sóc de poble i m'he sentit plenament reflectit en aquest post tan entranyable. els meus fills encara han pogut viure aquests estius, combinant-los amb més tele que nosaltres i més comoditats, això sí.

Carme ha dit...

Doncs, jo que mai no vaig tenir quaderns de vacances de petita... ara a vegade s m'agrada fer-ne. Em compro una llibreta bonica i em dedico a aprendr e els noms dels arbres que m'envolten. Un llibre d'arbres, i miro les fulles i les dibuixo i n'escric unpoema i a vegade s faig la foto.

aquest anu pensava que si tingués més fàcil la connexió el faria en el blog. Però... m'ho deixo córrer i el continuaré fent manual. D'arbres, de flors, d'indrets, de moments...

O sigui que ja ho veus em sembla mol,t bona idea, la tev a del quadern d e vacances.

nimue ha dit...

si hem donen un quadern dels teus promet que faré els deures... ;)

nimue ha dit...

ehmm... veus com em cal un quadern de vacances per no fer faltes d'ortografia... ehmmm... "em donen" volia dir...

cafeambllet ha dit...

L'únic que comparteixo haver viscut de petita és el berenar de pa amb xocolata; a barcelona impossible sortir a jugar al carrer (tampoc hi havia nens de la meva edat), a cosir em van ensenyar tot l'any. Es el que té ser urbanita... ;-)

cafeambllet ha dit...

I tenia els quaderns de vacaciones santillana!!! Sempre em quedaven les matemàtiques per setembre... jajaja

Salva Piqueras ha dit...

Uiiii, quanta nostàlgia... Acostuma a passar a l'estiu, que sempre mires enrera i recordes aquells moments de la infantesa, que llavors semblaven tan comuns i ara han esdevingut en extraordinaris. I sobta, fa mal, pensar que els teus fills probablement gràcies als canvis de la societat, no tindran tantes opcions com tu de respirar aquella joia estiuenca infantil. M'has convençut: no compraré quaderns d'estiu! Que facin fallida els de "Vacaciones Santillana"!!

Joana ha dit...

MOn,
Boníssim el pa amb vi i sucre. Jo també en menjava! ;)

Rita,
gràcies!

la Gioconda,
Segur que el tema es resoldria amb aquesta màquina? Tinc els meus dubtes!

Cesc,
Segur que ets un bon alumne! ;)

Gatot,
Home...fer ganxet, mitja i punt de creu per la xarxa...no sé. Alguna proposta???

Tondo,
Casualitats no? Bones vacances per a tu també!

Xexu,
per això ets tan aplicat! Amb aquests mètodes i aquesta escola! Tot va sortint...

Striper,
Genials ...no creus?

Uri,

Ja saps que m'agrada la part lúdica de la vida...

Mimi,

Benvinguda! Sí, vam fer una formació pràctica de socialització.
Potser ara és el que manca a moltes persones que tenen un currículum impecable, ple de màsters però falta alguna cosa més... És el que veig cada dia.


Robertinhos,
Em constates que ets un alumne rebel! Nutella millor!

Kpi,

Aquesta sensació de deixar passar el temps...els dies i les nits llargues, l'estiu llarg i sobretot parlar i parlar i descobrir i experimentar...

Manel,

Amb més comoditats però que no les valoren perquè han nascut amb elles.
Saber passar amb menys i sobretot desperatr-los la imaginació pel joc és el que els manca!
Salutacions!

Carme,

M'agrada que t'agradi la idea.
De fet el blog ja sembla un quadern no?

Nimue,

Tu ets profe...Segur que en saps més!

Cafeambllet,

Els de poble estàvem tot el dia al carrer, estiu i hivern! ;)

Salva,

L'estiu és una època en què la ment també es relaxa i permet deixar fluir els records sense pressa!
Gràcies per venir!

Bon cap de setmana a tothom !

Jesús M. Tibau ha dit...

Per a mi, al poble, els estiu eren totalment lúdics, amb el pati enorme que representava el poble sencer i els seus voltants, amb la imaginació que ens despertaven els jocs que inventàvem, amb amics retrobats.

Joana ha dit...

Jesús Mº,

Quina sort haver gaudit i viscut aquests estius al poble! T'entenc!

el paseante ha dit...

M'has fet recordar els estius de quan era petit també en un poble. Anàvem a veure la Pipi Langstrum a casa de l'única veïna de la població que tenia tele en color: una dona gran, carregada de duros. Però jo sí que feia quaderns de vacances. Com que els odiava profundament, recordo que els omplia tots la primera setmana de vacances, i després me n'oblidava i em dedicava a fer les mateixes coses que tu.

Joana ha dit...

Paseante,
Ja es nota que vares fer quaderns de vacances!;)

Anònim ha dit...

I like use viagra, but this no good in my life, so viagra no good.