Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 23 d’agost de 2008

Franco Battiato

Franco Battiato és un referent de temes clàssics. De lletres tendres, d'una música sublim.
Però ha apostat per la innovació.
El seu concert a Cap Roig va desperatr als nostàlgics però també ens va obsequiar amb una barreja de música clàssica i rock.
A l'escenari l'acompanyaven un quartet d'estètica punk ( les MAB), unes noies joves i canyeres. Potents. I un trio de rock ( els PSC).
Va interpretar les seves cançons de sempre " Bandera bianca" " Centro de gravedad permanente" i les més innovadores " Camino interminable" entre d'altres
La música , va dir l'endemà en una entrevista a la ràdio, admet totes les barreges sempre que sigui bona música. Ell n'és un exemple. Té seguidors dels 20 als 90 anys. D'ahir i d'avui. Ja no és el noi prim i tímid. És un senyor de 63 anys amb una veu inconfundible. És un dels grans.



La Cura
*****
Un record especial per els familiars i les víctimes de l'accident de Barajas

15 comentaris:

Striper ha dit...

Quina envenja aquest concer m'hagues agradat.Bon cap de setmana.

barbollaire ha dit...

Oi que sembla impossible?
Quan fa (quasi) un any el vaig veure a l'Auditori vaig al.lucinar!

No l'acompanyaven, també, els seus dos teclistes habituals?

Intueixo que vas fruir força, oi, nina?

Petonets dolços i musicals
:¬)**

Carme Fortià ha dit...

La música... sempre aconsegueix transportar-nos!

Cesc ha dit...

hi ha artistes que tenen un encant especial :)

Mon ha dit...

Battiatto una de les meves icones musicals.....(bon cap de setmana)

Deric ha dit...

no m'agrada especialment però reconec que aquests artistes han d'evolucionar per poder continuar i enganxar, com dius, públic dels 20 als 90 anys

XeXu ha dit...

Jo del Battiato, Centro di gravita permanente i Voglio vederte danzare i para de comptar, però m'agraden molt, això si, potser m'hi hauria de ficar més.

Per cert, aquest trio de rock no estaria format per Montilla, Chacón i Hereu, oi?

nimue ha dit...

mooolt gran el Franco!!! m'encanta!! :))

ddriver ha dit...

ostres aquet l´escoltava molt fa fa...buufff...anys

fada ha dit...

Música dolça com la llengua en què canta!! M'encanta. Petons.

supertramp ha dit...

És realment, un imcombustible polifacétic !

Són dels que difruten més fent gaudir a la gent, que gunyant diners.

Petonets romàntics Joanita ...

Joana ha dit...

Striper,
Ja m'ho penso que t'hagués agradat! Bona setmana per a tu!

Barbollaire,
I tant que l'acompanyaven però em va agradar especialment aquest contrast!Petons musicals!

Carme,
Què faríem sense música? Ens l'hauríem d'inventar... ;)

Cesc,
Sí però hi ha gustos per tot!

Mon,
Així coincidim.... ;) Bona setmana per a tu!

Déric,
És una alternativa molt lloable! O innoves o et mors!

Xexu,
Jejejejeej.... Un trio de noies joves...res a veure! ;)

Nimue,
Gran i GRAN!

Ddriver,
Bufff.... ;)

Fada,
L'italià té aquest punt melòdic ...sí!

Supertram,
Gaudeix i fa gaudir però..., vols dir que no li agraden els diners? Petons!!!

supertramp ha dit...

Respectant la teva opinió,jo crec realment que no.A la seva edat, li dona més vida nadar enmitg de la seva polivalència cultural que els diners.

Gaudeix molt inprovisant.Afagint nous ingredients musicals o nous estils.Convertint la seva propia música de sempre en un laboratori de canvi de tendències que no acaba d'arribar.Ell sap - com tots els que ens agrada la música dels anys 60,70 i 80 - que falta inventar quelcom nou sense mirar els diners.Algu més creatiu i menys comercial i que perduri amb els temps.

Petons innovadors ...Joanita !

zel ha dit...

Cadascú té els seus gustos... a mi no em diu res...m'agrada la música amb molt de ritme i si pot ser calent...

Joana ha dit...

supertram,
Si tu ho dius ... ;)

Zel,
Només faltaria! La música com els llibres, com la cuina...Cadascú amb el que li agrada!
petons wapa!