Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 29 de juliol de 2008

A prop de casa

Anar a la Catalunya Nord és una passejada. Canvia l'entorn sentint-te com a casa.
Passejar pels carrers, pels paratges, les abadies o les esglésies aporta pau. Buscar algun restaurant i degustar els vins del Rosselló. Deixar-se assessorar i captivar. Mirar tot el que es presenta i badar. I endur-se tot allò no material a la motxilla. De tot se n'aprèn.
Cotlliure ( imprescindible el tast de les anxoves i la visita a la tomba d'Antonio Machado), Perpinyà, Carcassona... Deixar el Rosselló i endinsar-se a l'Occitània per trobar aquells poblets emmurallats i divisar l'esplanada. Sempre penso que són racons de món amb la seva història i que cal recordar-la i trepitjar-la.
El Rosselló, una terra fèrtil i ben cultivada, amb el clima atlàntic i amb l'aire net i clar. El sol esquitxa els ceps i gota a gota omple la copa mentre els ulls brillen amb el color del robí.
Destapem Un Chateau Planeres ( côtes de Roussillon 2005) i mentre l'assaborim em ve al cap la pel.lícula Un buen año amb en Russell Crowe envoltat de vinyes a la Provença francesa.
Una comèdia lleugera com l'estiu.
Amb la calma dels passejants ambulants enfilem petits pobles medievals perduts i retrobats tot resseguint la ruta dels càtars. Minerva, prop de Narvona, on dinem a la Taula dels Trobadors, Castellnou dels Aspres, massa turístic pel meu gust i caret. Agafo la proposta d'en Joan i dinem a Thuïr, a la casa Da Lie, un menú gatronòmic que bé val la pena.
Resseguim l'abadia de Fontfroide, Carcassona, i el castell de Salses... llocs estratègics. Tot això em recorda que a l'Edat Mitjana la lluita i la guerra eren massa presents.
El Canigó, a tocar. El lloc on es va inspirar el poeta Jacint Verdaguer.
Tallers i artesans omplen els carrers. Terrissaires i molts venedors de fruita. És l'època dels melons, préssecs i nactarines, prunes...
La nit cau com un mantell, assossegadament. La veu impactant de la Luz Casal em fa sentir tota l'energia que desprèn en cada cançó.
Tremola el claustre del " Campo Santo " a Perpinyà, darrere el Castellet ( construit el 1368 ) i on oneja la bandera catalana.
Luz transmet vitalitat. Taral.legem...
La nit es resisteix a adormir-se. Són les nits curtes d'estiu . Les que no voldries que s'acabessin mai.
Acabo les vacances entre la Costa Brava i la Garrotxa. Dormo menys del que hauria volgut. Les nits són massa engrescadores per perdre-les.
L'altra realitat però, comença un cop més a tres quarts de 7 del matí...



23 comentaris:

Cesc ha dit...

Que bé que sona tot plegat, el millor, poder agafar un trosset de cada un d'aquests llocs i fer-lo nostre :)

Striper ha dit...

Jo m'he decidit per el surt a tocar amb el pais vei. Bones vacances guapa.

Carme ha dit...

Passejada fantàstica, hi ha tant s llocs per visitar que no te'ls acabes mai. m'encanta el Rosellòi Occitània, i Provença. Com que é s un passeig que no necessita mai gaires dies, el fem i el refem any rere any, una mica més a la dreta, una mica més al Nord, una mica més avall... Un plaer. segur que l'heu gaidit de ple. Petonets.

Mon ha dit...

ostres quin plaer, assaborir, perdó fruir d'aquestes sensacions que tant be expliques

Rita ha dit...

Unes vacances de contrastos... primer al sud, ara al nord... però sempre, com tot el que escrius, tan ben explicat i espero que gaudit.
Petons, maca!

XeXu ha dit...

Com tu, penso que són terres que tenim properes i que no podem deixar de visitar. En els darrers anys he vist que és un recurs per gent amb poc pressupost, per proximitat, i perquè atreu, i considero que val molt la pena. Fa anys que hi vaig anar, i segur que hi tornaré. Però hi ha maneres i maneres de fer-ho, i veig que tu t'hi has submergit de valent. Com sempre, m'encanta com ho expliques.

nimue ha dit...

com ho expliques de bé! :) Jo només conec Carcassone perquè vaig haver de fer una parada una vegada que anava cap a Toulousse i la veritat és que em va semblar una mica parc temàtic. No sé... em va decebre una mica...

Clint ha dit...

Quines ganes de passejar que fa llegir-te! Sona tot tant plaent!

De la pel.licula aquesta, a mi sempre m'ha quedat l'imatge de beure una cop a de vi davant la piscina buida plena de fullaraca...

Si les nits d'estiu són curtes, és per que s'aprofiten!

Candela ha dit...

tenen tots raó! que bé sóna tot en les teves paraules!!! quines ganes d'anar-hi.

Aiii tornar a la realitat que dur, però que no falti mai!!

Deric ha dit...

jo hi vaig sovint, m'agrada molt i ho tinc a prop

Toy folloso ha dit...

Un dels vins del Rossellò poc coneguts es el de Banyuls, completament envoltat de vinyes, per altra part.
Una mena de muscat dolç, però envellit varis anys. (Car), fort i enfigassat.
Van ells, i s´el foten amb formatge Roquefort.
Qui els va parir!.
Un maridatge més feixuc d´assimilar encara que la punyetera llagosta amb cargols i peus de porc.


(Mentre les complicacions més grans que ens trobem vagin sent aquestes.....)

AGUARELIX ha dit...

Quina excursió més xula, tu! A lAbadia de Fontfroide es va gestar, si no recordo malament, l'art dels trobadors provençals. Ànims amb "l'altra part de la realitat"!!!
Petons

Viatger ha dit...

Totalment d'acord !! Encara que hi ha pobles que comentes que encara no conec!! Serà qüestió d'anar-hi.

Gràcies Joana !

L'espia ha dit...

Hi han llocs que conés i d'alktres que no. Però dels que conéc he de dir que a mi m'agrada especialment Cotlliure. Amb la seva petita platja, flanquejada per l'esglèsia a peu de mar, el castell a l'altre banda... I els carrerons amb les façanes plenes de colors, els forts costers de vinyers abans d'entrar al poble. M'encanta Cotlliure!

Àlex

Mariaisabel ha dit...

Quan fa molts anys vaig viatjar a la Catalunya Nord vaig quedar meravellada. Em va agradar tant que he tornat més vegades.
Colliure va ser un punt a visitar obligat. Volia veure la tomba de Machado, gran poeta el qual admiro.
Tot el que ens expliques m'ha agradat recordar-ho.
Bones vacances i a reveure

zel ha dit...

Ben cert, és una passejada fantàstica, un trosset del nostre país segellat amb d'altres pintures, però les arrels les tenim, oi?
Petons, maca!

jordicine ha dit...

Aviam si coincidim a la Costa Brava, Joana. Jo avui vaig cap a Palamós després de passar per la Vall de Boí. Petons mariners.

Joana ha dit...

Cesc,
De fet és el millor de les vacances. El que t'emportes i gaudeixes.
Striper,
Ja ens ho explicaràs no? Bones vacances!
Carme,
Això fem! un pam per aquí un pam per allà i anar fent territori!Un bon lloc sens dubte!
Mon,
mmmm...quins adjectius tan...plaents! ;)
Rita,
Ben aprofitades!
Xexu,
Fa temps que hi vaig. Hi ha racons meravellosos i a prop!
Nimue,
És cert que hi ha llocs molt turístics, però si te n'apartes trobes racons encisadors!
Clint,
jajaja l'escena és genial i quan diu que fa "manteniment" amb la piscina buida...
Aprofita totes les nits també tu! Bones vacances!
Candela,
gràcies! Tu també ja hi ha tornat? a poc a poc eh?
Una abraçada!
Déric,
Ja som dos! ;)
Toy,
Tota la raó. En vaig comprar una garrafeta a Banyuls mateix. Negre com el carbó! Boníssim!
Aguarelix,
Em sembla que sí. Grans els trobadors eh? Poetes!
Viatger,
A tu per passar!
bones vacances!
Àlex,
Preciós Cotlliure! Fins i tot a l'hivern s'hi està bé!
mariaisabel,
Bones vacances per a tu també!
Zel,
Les arrels no les podem perdre! Mai!
Jordicine,
Quina caloreta que tindràs! Amb la fresqueta de la vall de Boí. Contrastos genials! Bones vacances!

ddriver ha dit...

el 89 van ser les meves vacances..quins records desde orange,avignon,baucaire arles fins a occitania.foix mirepoix...un mes increible poble a poble reco a reco

el paseante ha dit...

M'agrada com vius els plaers de la vida (petits o grans). Hauries d'estar sempre de vacances i que algú et pagués per explicar-les. Fas viatjar amb tu.

kpi ha dit...

son buenos recuerdos..no son mejores...

gràcies Joana encara que sigui tard sempre es un plaer llegir-te...quina passejada, tot d'una que pugui em baixo aquesta peli.

besades amb pessics

Noa ha dit...

ddriver,
Quina passejada :1 mes! me n'alegro que en tinguis bons records!

Paseante,
Estaria bé fer-ho, sobretot estar de vacances...
Hi ha plaers grans???? ;)

Gràcies Kpi,
El plaer és meu de que em llegeixes i jo et pugui llegir. La peli? Distreta ;)

Joan deu Peiroton ha dit...

La passejada que has fet, la conec ben bé, encara que el meu recorregut sigui més aviat al revés del teu :D