Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 20 d’agost de 2008

Una goma d'esborrar

" Podem esborrar un número de telèfon però no , a la persona " ( Salvador Sostres )

No podem esborrar els records, el que hem viscut, patit i estimat...
No hi ha gomes per això...
De fet som el que hem viscut. Som i ens projectem carregats d'experiència, però sobretot carregats de somnis. Sense ells no podríem avançar. Sense il.lusió, sense ganes ens aturaríem i deixaríem de viure.
De quina manera podem mesurar el que forma part del passat?
Probablement s'allarga el passat si deixem de viure el present pensant en el futur. O ens encallem en un passat despreocupat o en un present atepeït d'obligacions i responsabilitats, d'espirals que mai s'acaben...
La memòria, que és selectiva, ens deixa marge per apaivagar les experiències doloroses, les quals estan desades als cellers foscos de la memòria. Allà romanen quietes fins que un estímul ( de qualsevol mena) ens els aboca en forma de present. I el dolor pot ser tan viu com ho fou en el seu moment.
Destapar, obrir, flairar, rescatar, reviure...
Amagar, tancar,segellar, endreçar, oblidar...


" Tinc una carpeta classificadora . De tant en tant l'obro, reclassifico, llegeixo, ordeno... Sobretot ara, a l'estiu, que sembla que estic més desvagada. Hi ha fulls que ni cremant-los s'esborraran de la meva vida. Deso la carpeta classificadora. Deso els records i una part de mi. Algunes nits de vetlla i alguns dies sense sol..."
Ara res s'escriu amb llapis. Els records però queden, com tatuatges invisibles, a la pell.



Imatge de google

29 comentaris:

Striper ha dit...

si existisin aquestes gomes els psiquiatres segur que pasarien gana.

Mon ha dit...

Tot queda enregistrat al disc dur particular....un "reset" es dificil, no podem esborrar per gust els mals records, però recordar-los ens dona un toc, un avis de anar amb comte, no tornar a caure en el mateix en el cas d'una mala experiencia...
de totes maneres recordar sigui per be o per mal crec que es bo.

nimue ha dit...

jo tinc una gran capacitat d'esborrar en general. Tinc una goma enorme per esborrar fins i tot persones. Ja ho crec...

XeXu ha dit...

Ben cert, tant com que els estímuls que ens evoquen els records són de natura imprevisible, i que en el moment més inesperat, i de vegades, el menys oportú, fan que ens torni alguna cosa que ens pot destrossar en un nanosegon, en un temps ínfim que ens retorna anys i anys de patiments. Però sense voler posar-me dramàtic, també ens pot portar un somriure als llavis, oi?

Té la mà Maria - Reus ha dit...

la goma a vegades borra i a vegades embruta

petonets

Cesc ha dit...

Esborrar certes coses és necessari però hi ha coses que mai es podran esborrar, de tant en tant obrir la carpeta i tancar-la però allí estaran oi?

Deric ha dit...

és ben cert, podem aparcar a la memòria però no esborrar-ho

zel ha dit...

Però a mi em sembla que si esborrem, correm el perill d'esborrar l'experiència i l'aprendre del que no hem de tornar a repetir, o ben al contari, d'allò que podem aprofitar...és una bona idea, classificar la vida en episodis..ara, que, com s'ho fa una desordenada com jo per fer una cosa que mai he aconseguit? Ufffff

Uribetty ha dit...

Per sort aquestes gomes no existeixen.
No hauriem de borrar ni el número de telèfon, qui esborra el seu passat o una part d'aquest s'esborra a ell mateix.
Un petó Joana.

Tondo Rotondo ha dit...

Joana,

M'estic llegint un un llibre d'Alvaro Mutis on a propòsit dels records s'hi lelgeix: "Aprender, sobre todo, a desconfiar de la memoria. Lo que creemos recordar es por completo ajeno y diferente a lo que en verdad sucedió"

Fa pensar, no?

Rita ha dit...

Penso que els records amb el temps es modifiquen. Afortunadament, els dolents deixen de fer-me mal i els bons segurament els magnifico. També passa que el mateix record, viscut per diferents persones, pot tenir tantes versions com persones.
Personalment, mai he mirat d'oblidar, perquè tot forma part de mi.

fada ha dit...

Potser val més admetre que és millor no esborrar res. Per bé o per mal tot forma part de tu mateixa. Per cert, a mi m'encanta escriure amb llapis i sempre en porto tres o quatre a l'estoig i vigilo que sempre tinguin una punxa ben afinada. Manies que té una... Petons, maca.

cafeambllet ha dit...

Tot i que de vegades m'haguès agradat tenir una goma d'aquestes per esborrar determinades coses, al final és millor tenir-les presents per evitar caure en els mateixos errors, guardades al fons del calaix però que avisen.
PD: jo sempre porto llapissos de l'ikea!! XDDD

ddriver ha dit...

si trobes la goma aquesta d´esborrar diguem on la venen

supertramp ha dit...

Em sembla molt, que res no s'esborra de la nostra memória.Potser és una sort, que no puguem esborrar res!!!Prou disverats ja hem fet els humans!!!.El que si crec i és la meva percepció personal, els humans - com els ordinadors - estem saturats d'informació i cada cop ens costa més trobar certa informació nostra del passat.Quin criteri seguiriem per decidir que esborrar, per donar més agilitat a la recerca del passat?
Realment ja hem borrat masses coses i potser el que ens hauriem de plantejar tots plegats, és comerçar a esborrar moltes de les coses del present que no serveixen ni per ara ni pel futur.
Joanita petons...

Carme ha dit...

Jo com la Zel, crrec que esborrar del tot seria fins i tot perillós. Crec que la teva carpeta classificadora és una idea molt molt millor. Endreçar interiiorment és una cosa molt convenient.

I la citació del Tondo Rotondo és tant certa!

barbollaire ha dit...

Quantes vegades una olor, un so, una música, un color, un lloc... no ens ha fet tornar un record inesperat?

I ens ha fet somriure...?

Si al seu moment l'haguéssim eliminat per que en aquell moment pensàvem que era dolent, no tindríem l'oportunitat de somriure amb ell i el que ens ha regalat l'edat i l'experiència...

I, si malgrat tot, continua sense ser plaent, també ho sabem per que encara el mantenim i hem aprés d'ell.

Una bosseta de petonets dolços, estimada nina
;¬)*

Joana ha dit...

Striper,
Així hi ha feina per tothom! no?

Mon,
Queda gravat i sovint distorsionat...Però queda! ;)

Nimue,
Deu ser molt gran!!! De fet hi ha qui té capacitat per abstreure's d'una part de la seva vida...

Xexu,
I tant! Un somriure i un estat de benestar també!

Té la mà,
Sobretot si esborres llapis ... ;)

Cesc,
Obrir i olorar! I tornar a desar-la!

Déric,
La paraula és aparcar...en un raconet!

Zel,
Suposo que tothom té la seva manera particular d'ordenar i endreçar!

Uribetty,
Vols dir que ni un número de telèfon? No sé...

Tondo,
Així ens va ...fent cas de la " mala" memòria que tenim! Interessant.

Rita,
D'acord. Però no som nosaltres conscienment que modifiquem aquests records. És una part del nostre inconscient que hi treballa!

Fada,
Jo en faig servir per subratllar els llibres! Aixxxx...

Cafeambllet,
Doncs ara resulta que hi ha llapis arreu. M'agrada. Aquí sí que podem esborrar...

Ddriver,
Difícil trobar-la...

Supertram,
estàs molt vindicatiu... Potser el que no serveix pel demà no caldria ni escriure-ho...Pero...com ho sabem?????? Petons !

Carme,
A més en tinc una de real, de carpeta...

Barbollaire,
Els records vénen i van... A vegades sense control, a vegades volgudament...
Petons d`'arribada! Bentornat!!!

Joan deu Peiroton ha dit...

En tot cas, estic content que no hagis esborrat la meva adreça !!! Tanta constància no deixarà d'estranyar-me però la veritat: em fa contentíssim. Gràcies per ser tu!

kpitana ha dit...

Vaig aparcar la goma d'esborrar i ara l'hi dic fer un RESET, però si que queden coses, records, històries al disc dur..les neurones ens juguen una mala passada...però com tu saps a jo m'agrada molt recordar i les males experiències encara que una les vulgui esborrar definitivament sempre queden per no tornar caure amb aquella mala experiència...

EI!!!finalment avui es el meu dia VACANCES d'aqui a vint minutets tanc el xibiu...bon cap de setmana reina...

Joana ha dit...

Joan,

No tindria cap sentit " esborrar-te".
Salutacions contentíssimes!

Kpitana,

No esborris res...només aparca en algun raconet!
Que disfrutis les vacances!!!!!

mar ha dit...

Som com som pel que hem viscut i això no ho pot esborrar cap goma per molt màgica que sigui...
Tant les coses bones com les no tan bones ens fan ser únics i especials i cadascú ha de decidir què vol fer amb els seus records... si guardar-los en carpetes classificadores, en desordre, en calaixos, en butxaques foradades,... jo, personalment els guardo en capsetes de colors sense etiquetes, que de tant en tant obro i em sorprenen amb somriures o llàgrimes depenent del moment i de l'estat d'ànim.
Un petó a tots i bon cap de setmana!
;)

jordicine ha dit...

Vaig treballar amb en Salvador a COMRàdio. És un polemista dels de veritat. Per cert, m'encanten les gomes MILAN. No fa massa a la llibreria 'La Gralla' de Granollers en van fer una exposició i tinc a casa una caixeta amb 4 d'històriques. Una passada. Fins aviat. I sí, les persones mai s'acaben d'esborrar... encara que vulguem. Muá.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

De tant en tant cal esborrar, encara que siguin persones i deixin un petit rastre.

Petons Joana.

Joana ha dit...

Mar,
Benvinguda! Et donc la raó...Per això som únics i diferents i "especials"!
Gràcies! ;)

Jordicine,
Ui! En Salvador!!! Un tema a part! ;)mmmm aquella oloreta que fan , les Milan! ;)

Vitalis,
mai s'acaben esborrant del tot...queda aquell rastre, com tu dius! Una abraçada!

ddriver ha dit...

vaja,eres l´ultima esperança per trobarla

Joana ha dit...

Ddriver,
Jo o la goma??? ;)
Bon cap de setmana wapo!

el paseante ha dit...

Jo tinc una carpeta física per posar-hi petits objectes que em recorden un moment particularment feliç (com ara una entrada a una exposició o un dibuix amb dinosaures del meu nebot gran), i una carpeta amb projectes pel futur (com ara l'esborrany d'un conte o un mapa de Buenos Aires). Del present no tinc res, perquè seria impossible posar-ho en una carpeta.

Aquest post el vaig llegir quan el vas penjar, però no el devia comentar.

Joana ha dit...

Gràcies paseante, per passar i per comentar.... Jo també en tinc una de "física" amb petits retalls ...del passat!
una abraçada!