Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 13 d’agost de 2008

La Victòria al Quadern de Vacances

Imatge de google

Feia dies que l'esperava...


Tenia aquell cuquet a la panxa. Hauria canviat molt? Portaria els cabells rossos o foscos?


Des que vaig trucar i em van confirmar que vindria que he notat una certa inquietud.


Passar uns dies de vacances amb ella és com un somni.


La Victòria és un sol. Complaent, de mirada penetrant, dòcil... Té una pell suau, uns llavis gruixuts i uns ulls rodons. El nas,arremangat. El pit ni gran ni petit. Llueix un melic en un ventre pla, sense cap rastre del temps...


Té un cos proporcionat i unes cames llargues i flexibles.


És dolça.


La vaig conèixer fa uns anys durant un curs que vaig fer , a Barcelona, sobre " Emergències mèdiques". Van ser dos dies intensos. Dos dies de mirades innocents, de tactes fugissers, de descoberta...


Vaig sentir el meu respir a la seva boca, vaig somriure amb la seva mirada a frec dels meus ulls. Vaig abraçar-la fins a perdre el sentit. Vaig despullar-la a poc a poc i vaig vestir-la amb desfici.


Vam compartir esmorzars i cafés... Vull dir que mentre jo esmorzava no podia treure-li els ulls del damunt. Ella no meja gaire. De fet no necessita ingerir tantes calories com jo...


Avui arribarà...


Avui tornarem a abraçar-nos i a recordar.


Procuraré que gaudeixi d'aquests dies. Com unes petites vacances.


Des que vaig parlar per telèfon amb el seu cap el cor em batega més depressa...


_ Vicky... Prepara la maleta que la Victòria també se'n va de vacances... Vaig sentir de refiló...


M'acaben d'avisar que ha arribat...


Baixo. Agafo la maleta. M'emociono. Pesa... S'haurà engreixat?


No. És la maleta la que pesa. La Victòria continua tan lleugera i flexible com sempre.


És un sol.


Demà començarem les pràctiques sobre " Reanimació cardio-respiratòria"...


Com sempre, la Victòria serà la maniquí de pràctiques. Com sempre, ella no dirà res, només es deixarà fer.


Dòcil, flexible...


Ah! I el color dels seus cabells és ros!



*****


"Davant de situacions dramàtiques desenvolupem mecanismes compensatoris ". Entre ells el sentit de l'humor i la ironia.


******


Heu pensat mai què faríeu en cas de trobar-vos un accident a la carretera i vosaltres fóssiu els primers en arribar-hi?


******
La recomanació: Lars y una chica de verdad. Película nomida a l'Oscar 2007 al millor guió original



Lars és un noi molt tímid que un dia encarrega una nina - Bianca - per internet.

14 comentaris:

Robertinhos ha dit...

carai, aquesta dona sí que trenca el tòpic aquell de que les dones per a viatjar necessiteu mil maletes! jejejeje

un relat amb dosis d'humor, malgrat que no m'agrada pensar que potser hi hagi casos reals de gent com en lars.

Rita ha dit...

Ets única, joana! :-)
Petons!

Carme ha dit...

Mentre anava llegint, la Victòria que imaginava anava canviant. Finalment les idees retornen a la imatge inicial. Divertit, Joana.

Toy folloso ha dit...

Penso que la gent tindria de tenir mes informació del que cal fer en un accident. Uns "spots" de televisió, per exemple. Fins i tot, es pot agreujar l´estat del ferit amb accions maldestres.

Ensurt "bollero" de mig segon de durada.

XeXu ha dit...

És un bon relat, descriu molt bé els sentiments del protagonista, però com diu en robertinhos, pensar que podria ser real, em sembla una mica trist.

nimue ha dit...

jejeje! quina bona història!
això, tu apren moltes coses de reanimació i coses d'aquestes que mai se sap quan ens pots fer falta! :)

Mariaisabel ha dit...

Un relat molt bo, Joana,
Bones vacances i un petonet

Cesc ha dit...

M'encanta llegir-te penso que moltes situacions meves pròpies que mai he entés les puc entendre amb històries teves que ens plasmes aquí... A cuidar-se!

Joana ha dit...

Doncs n'hi ha ,robertinhos! Has vist la peli? Val la pena!

Rita, :)

Carme,
Bones vacances!

Toy,

Falta molta informació , molta!

Xexu,
En Lars presenta un transtorn de personalitat, segons la peli. Amb tocs d'humor...això sí!

Aixxx Nimue,

Mai se n'apren del tot!

Bones vacances, Mariaisabel!!

Cesc,
Cuida't molt tu també. gràcies!

Striper ha dit...

Molt bo venin de tu no es per mentys.

la Teresa ha dit...

Molt bon relat, amb sorpresa final!

el paseante ha dit...

No sé què faria en cas d'accident, Joana. Però jo viatjo en tren. Suposo que cridaria el revisor. M'ha agradat aquesta història teva, amb la Victòria. És tendra. Sempre associem el tema de les nines de plàstic al sexe, i oblidem que n'hi ha per temes sanitaris. Bon cap de setmana llarg. Disfruta'l.

Noa ha dit...

Gràcies Striper!
Bon cap de setmana!

Gràcies Teresa ! Bon cap de setmana!

Paseante,
En aquesta película tampoc en Lars la vol per sexe. Gràcies Paseante i bon cap de setmana llarg per a tu també!

Toy folloso ha dit...

Ajudant al Gatot, en les estones lliures?.