Baktai - la protagonista de 6 anysUn llapis i un full en blanc. Per començar. Una història? Un conte?
Què fa un nen o una nena amb un llapis i un full en blanc? Gargots. Expresa i dibuixa el seu món.
Què fa un pintor amb els seus pinzells i una tela verge? Expresa i dibuixa un altre món. Un món interior. Paisatges. Esbossos.
Sense un llapis i un full en blanc tanquem la porta a la imaginació, als sentiments i a la bellesa.
La paraula escrita ens allibera i ens omple alhora.
Un món sense llapis ni paper ens hauria privat de conèixer altres vides. Hauríem perdut el fil de la història. Estaríem erms de poesia i de música.
I el cinema? I els monuments? I les ciutats?
Us imagineu un món " no escrit"? Només amb la tradició oral de contes i faules?
Potser més que els diners i el petroli la riquesa d'una societat es mesura per tot allò que ha escrit i escriu.
******
Si us ve de gust escriure una frase vostra o manllevada, les aniré afegint al post.
Aquí va la meva:
" Parlar de sentiments és donar la paraula al cos "
******
La recomanació: "Buda explotó de vergüenza" - Iran 2007
" La iraniana Hana Makhmalbaf, de 19 anys comença la seva òpera prima amb imatges relatives a la destrucció a l'Afganistan d'escultures gegants de Buda. Una manera de situar-nos en una realitat dominada per la violència fonamentalista. La protagonista de Buda va explotar de vergonya és una nena ( Baktai )que intenta aconseguir un quadern i un llapis ( que substituirà per un pintallavis ) per poder anar a l'escola i aprendre a llegir. La cineasta reflecteix la impossibilitat de la innocència en un context marcat per la guerra, la pobresa i el fonamentalisme religiós tendint a reprimir les dones i privar-les d'educació.
La directora utilitza els nens que juguen a la guerra ( no només juguen, també la fan )per construir una faula que al.ludeix a la violència de la zona, però també a les immenses dificultats de sobreviure-hi com una dona no submisa. Els nens, senyors imaginaris de la guerra i valedors del fonamentalisme, agafen la nena ( que insisiteix en què no vol jugar a la guerra ) i volen dilapidar-la perquè vol educar-se ( li prenen la llibreta i li arranquen els fulls ) de la mateixa manera que en tenen presoneres d'altres perquè s'han pìntat o han mostrat la seva bellesa.
El final és duríssim. De fet, potser no hi ha metàfora, sinó la crua realitat"
Text extret del Col.lectiu de Crítics de cinema de Girona
******
Les vostres frases
" No som res i en calçotets menys" Striper
" No hi ha paraula ben dita que pugui ser mal compresa" Mon
" El deure del poeta no és el d'inventar arguments, sinó el d'enfondir-los" ( Enric Sòria) Aguarelix
" De la paraula escrita en un full en blanc estem tots nosaltres aquí" Xexu
" Les noves generacions han substituit el llapis i el paper pel teclat i la pantalla, però afortunadament la necessitat d'escriure continua existint" Fada
" Com que no sabíem que era impossible, ho vam aconseguir" Hypatia
" Deixar de fumar és fàcil. Jo ho he fet 100 vegades" ( Mark Twain)Gatot
" Tant sols hi ha una cosa que converteix un somni en impossible: la por a fracassar" Anna
" Si estimes alguna cosa, deixa-la anar. Si torna serà teva. Si no, mai t'ha pertangut" Paseante
" Sense paraules, les meves paraules no m'anirien descobrint poc a poc" Cesc
" Quién juega con fuego se le acaba iluminando el camino " robertinhos
" Enfoca els problemes com ho faria un gos: ensuma'ls i, si no te'ls pots menjar ni follar... pixa-t'hi i marxa amb dignitat " Estripanits
" Un món no escrit no existiria" Jordicine
" El millor del dia sempre passa a la nit " Ddriver
17 comentaris:
"No som res i en calcotets encara menos"
"No som res i en calçotets encara menos"
"No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa" aquesta la vaig escoltar no fa gaire i em va agradar.
bon cap de setmana.....
M'ha agradat molt la reflexió sobre el full i el llapis, tot i que la pàgina en blanc a vegades faci tant de iuiu! ;)
"El deure del poeta no és el d'inventar arguments, sinó el d'enfondir-los" (Enric Sòria) Quin gran verb, no trobes?
Suposo que de la paraula escrita en un full en blanc estem tots nosaltres aquí. No crec que tingui cap frase digna de ser inclosa al post, però si en trobo alguna de manllevada aviat, te la faré arribar.
Les noves generacions han substituït el llapis i el paper pel teclat i la pantalla, però afortunadament la necessitat d'escriure continua existint. Petonets.
"Com que no sabiem que era impossible, ho vam aconseguir!!"
No recordo de qui és, la dèiem sovint (i la feiem veritat) fa uns anys, quan treballavem en una ong...
=;)
només una frase (que vaig a fer la migdiada):
"Deixar de fumar és fàcil. Jo ho he fet unes 100 vegades."
Mark Twain
(jo no ho he fet, eh????)
:)
petons i llepades fumades!!!!
"Tant sols hi ha una cosa que converteix un somni en impossible: la por a fracassar." (Paulo Coelho)
La por es el nostre pitjor enemic.
Bon cap de setmana a tothom!
La meva frase (no sé de qui és; la vaig escoltar fa poc temps i la vaig anotar): "Si estimes alguna cosa, deixa-la anar. Si torna serà teva. Si no, mai t'ha pertangut". Bon cap de setmana, Joana.
Sense paraules, les meves paraules escrites no m'anira descobrin poc a poc.
Preciós post i gran idea.
Joana, penso que els griots de l'Àfrica tradicional no sol canten contes i faules, sinó també històries de sentiments i passions. Potser no queden plasmades sobre un full, però m'agrada la idea qque de generació en generació hi ha algú que fa l'esvforç de recordar les històries dels seus ancestres.
La frase, una que vaig penjar fa temps.
"Quien juega con fuego se le acaba iluminando el camino"
"Enfoca el problemes com ho faria un gos: ensuma'ls i, si no te'ls pots menjar ni follar... pixa-t'hi i marxa amb dignitat!"
Un món no escrit no existiria. Com diuen alguns, lletres per un tub!!! Petons i fins aviat.
"el millor del dia sempre passa a la nit"
vacances al setembre Joana...ja em queda menys!!!
Gràcies a tots ia totes. Veig que sou molt aplicats :)
Publica un comentari a l'entrada