Avui he jugat a endevinar-te.
T'he buscat darrere unes ulleres de sol, darrere un somriure...
M'he inventat el color dels teus cabells, el tallat, el moviment del cap a l'apartar-los, els dits despentinat-los...
He Tret el cap tímidament de dins l'aigua i ,tot dissimulant, m'he anat aturant davant de cada toballola.
He Resseguit "els teus moviments" posant-te crema, mentre bebies i mentre amb els ulls clucs t' amaraves de sol i aire.
He jugat a descobrir una mirada que s'aturés just en el moment que jo la mirés...
He inventat colors de pell I tintades d'ungles...
He ensumat perfums i flaires.
M'hagués agradat donar-te una abraçada tot i les mirades fixades a l'horitzó intentant dibuixar també, una cara i un cos, un somriure...
Vés a saber si també jugaven A endevinar-nos...
Racó de mar
A qui no he trobat avui a la platja????
**********
Bloc recomanat : T'espere en Albanta - Des del País Valencià ens arriba l'Albanta. Amb un aire fresc i desimbolt. Doneu-li un cop d'ull!
28 comentaris:
Doncs a moltíssima gent. A mí, per exemple! Perquè ja estic a Granollers. Ja ja ja. No torno a Palamós fins divendres. Un petó, Joana! PRIMER!!!
qu eno perdis mai el desig pel joc de buscar
Un joc engrescador... potser que no hagis trobat aqui buscaves. O contrariament has trobat a qui no buscaries mai. Vés a saber!
Quin tros d'escrit... a mi no m'hi has trobat! jeje
jo sempre busco de vegades estroba.
es mes facil jugar a que et trobin,com a minim menys feina
No dius res del meu panxot cerveser, no dec pas ser l´Adonis.
Que hi farem.....
Però tu, em va semblar que eres a Sant Antoni de Calonge, fent cas de la foto de presentació del llibre de la Catosfera. Imaginacions, potser...
Molt agraïda Joana!! Em sent molt afalagada per la recomanació.
Un joc certament inquietant...
Compatim un mateix mar i un mateix horitzó...
Qui sap si jugàvem alhora al mateix joc?
Un somni molt bonic.
Petons
es un joc curios, però amb cert encant i pot ser fins i tot divertit
jugar a aquests jocs em dibuixa un somriure descarat... i la gent... s'estranya... aquesta riu tota sola...
jejeje,
no saben que és un joc, però tampoc intento explicar-me... potser encara seria pitjor... i em prendrien per boja..
Jo no hi era tampoc, així que m'apunto a la llista dels descartats.
Aiss, a mi també m'encanta jugar... jajaja
un petó, Joana
Fins i tot jugant tens classe, noia!
Una bona proposta a posar en pràctica... ;-)
quina vergonya, soc crimonologa i no ho pesco...
A la Rita, a qui si no!
M'encanta jugar i buscar, però potser sol ho tinc al meu cap.
Petons!
Unes paraules justament extraordinàries per relatar un joc ple d'encanteri. M'agrada...
A mi no, però podries trobar-m'hi...quan sóc al mar ,'encanto i quedo embabacada, però m'agrada quan passa l'estiu, o abans d'arribar-hi...
Vaig a veure la teva recomanació!!!!
Ah, i no deus haver trobat a la Rita?
A mi segur que no m'has trobat, vaig ben perduda últimament... jajaja!!
I a mi, que m'has trobat???, jo a tu si :-)
Tries be els teus textos, petonets bonica!!!!!!!!!!!!
Si em perdés,
cerqueu-me sota d'un om,
però lluny
de paisatges i tempestes.
A recer
del vent, com un rodamón
amb l'angúnia pintada al rostre.
Anireu
cercant l'alè del poeta
com qui busca
l'or dins l'amagatall d'altri.
Trobareu
sols un cos mort i una esquela
on podreu llegir-hi clar
un sol mot:
el nom vostre.
Combinant les lletres majúscules en negreta no surt més alternativa que la Rita, oi? Divertit l'enigma. Felicitats!!
Jo no hi vaig des de inicis d'agost...així que m'autodescarto...i qui...ens ho diràs?
Una abraçada!
A mi no cal que m'endevinis. Se'm veu d'una hora lluny a la platja. Gorreta del Barça, tanga vermell amb el paquet de tabac empresonat dins la goma, chancletes de propaganda, nevera portàtil amb cervesa fresca... Si coincidim un dia, t'acostes i fem petar la xerrada.
Gràcies!!!!
Juntant les lletres amb negreta TRIA surt la RITA! ;)
Felicitats Estrip, Zel i Fada . i a tots /totes per participar!
Ei! I jo badant... No m'havia adonat de res. Gràcies!! ;-)
No hi era, llàstima...
De ser-hi, segur que hagués vist una llum de dona cercant-me especialment i l'hagués abraçada amb molt de gust.
Osti! el paseante! I jo que me l'imaginava tant i tant... ;-)
Publica un comentari a l'entrada