Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 24 d’abril del 2008

Vestits i disfresses

Foto treta de photo.net


Després d'uns dies de pluja la natura s'ha vestit. Ha brotat. I passejar pel bosc amb el sol matinal d'un diumenge sense presses em permet, de nou, apreciar la bellesa sense disfresses.
Quan era joveneta i universitària vaig fer una molt bona amiga. Era alta, ben proporcionada, guapa i amb un do de paraula digna d'enveja. Anàvem sempre juntes. Fins i tot vam llogar un estudi al casc antic en un carreró estret i humit amb una boira de fum a totes hores. Era l'època en la qual un grup de gent bohèmia s'ajuntava en un indret tenebrós de la ciutat. Allà vam anar a parar. Suposo que el lloc era cèntric i ens permetia desplaçar-nos còmodament.
Com us deia ens vam fer inseparables.
Tenia la qualitat d'atraure els nois. Ella fumava. Jo no. Era una manera d'encetar conversa quan els demanava foc. Anava maquillada i portava talons. Era atractiva i lligava com ningú. Els seus "xicots" deien de mi que era una noia "pràctica". Sempre m'he preguntat el per què...
Quan fèiem un sopar al pis, jo cuinava i tots estaven encantats ( d'aquí devia venir el mot " pràctica" ? ). Ella era més enamoradissa. Jo entrava i sortia de casa. Anava a fer esport. Em perdia a les llibreries i quan anàvem de festa la meva amiga m'assessorava en la manera de vestir-me. Jo em veia disfressada i sempre em donava la sensació que no era jo. Anava més còmoda amb jeans i samarreta, el cabell natural i amb pocs cosmètics a la cara. Amb el temps vaig anar agafant el meu estil. El seu sempre ha estat més sofisticat.

Per sort això no ens ha distanciat mai. L'amistat ha prevalgut per sobre la imatge externa que projectem.
M'atrau la natura en estat pur. M'hi trobo totalment en llibertat. La meva amiga és més de ciutat. Tenim gustos diferents. Ella és de mar i jo de muntanya. Però amb el temps ella s'ha tornat més "pràctica" i jo , reconec, una mica més presumida.
Ella...segueix lligant però , per sort, ha deixat el tabac.
Jo baixo a la capital i em poso talons. Ella puja al poble i camina amb espardenyes. No es maquilla i riu perquè jo sempre em pinto els llavis.
Ella , professionalment, ha arribat molt amunt. Jo m'he quedat a la meitat. Sempre he valorat més el temps lliure. Ella té capacitat per a dirigir, per liderar.Jo em disperso somiant i m'agrada col.leccionar instants fugissers.
La vida ens ha portat per dos camins diferents però allò de veritat no s'ha perdut mai.
El diumenge passat , tot caminant pel bosc, vaig recordar vivències que vam tenir la sort de compartir en una època de descoberta i de formació. Una època que vam descobrir l'amistat i el compartir... amb les mateixes ànsies que ens reafirmàvem com a persones.
( En la intimitat confessem que ens agradaria intercanviar "els papers" durant un mes... Per tornar , després, cadascuna a casa nostra i amb els nostres.
De fet crec que són dos móns tan diametralment oposats que seria casi impossible que una encaixés en el món de l'altra. Pura suposició...)
Aviat ens veurem de nou i omplirem les hores continuant la conversa "d'ahir", sense disfresses...
I diumenge també serà el seu Sant. Si em llegeixes , Moltes Felicitats!
( I a les Montserrats i Montsites, també )

27 comentaris:

Antoni Esteve ha dit...

Jo crec que els 'móns tan diametralment oposats' sempre tenen un punt on es troben, perquè segurament segueixen la mateixa òrbita.
Bona connexió, bones amistats i bons records.

Ptns i felicitats a les Montserrats!

gatot ha dit...

mmmm... ja veig que et cal -us cal- algú que externament pugui fer una anàlisi objectiva de les situacions diametralment oposades... potser algú prou esquerp i prou juganer?
:P

eis... totalment un exercici altruista, eh?

petons i llepades mitjaneres!

Somiatrufes ha dit...

L'amistat... Diria que la més sincera és la que et fa venir ganes de veure l'amic, sense saber ben bé per què. Sembla que és això el que us passa, encara que sigueu diametralment oposades. Segur que tindreu ocasió de continuar la conversa al llarg del temps.

Anònim ha dit...

Ostres de vegades per ser diferents no vol dir que no t'importin... al revés! Ei et dius com la meva germana :) felicitats avançades!

Striper ha dit...

En la diversitat i ha un punt d'encontre per la amistat i per que no per la felicitat.

Sergi ha dit...

L'amistat sol passar per davant de totes aquestes coses, és una sort que a dia d'avui puguis dir que manteniu aquests vincles, i que tot i les diferències, encara us teniu l'una a l'altra.

Robertinhos ha dit...

dona, quina gracia tindria que els amics fossin com tu?

bon cap de setmana Joana

Barbollaire ha dit...

Tinc la sort d'una amiga des de fa més de 30 anys...

No sempre ens veiem o parlem.
De fet hem passat temporades sense saber l'un de l'altre...

Però ens sabem i hi som quan un agraeix una paraula, o un silenci compartit o una caricia, o un somriure o ...

Em sé afortunat per ella i algunes amistats més (molt poques).

Potser seria la meva definició d'amistat: Ser sense ser-hi sempre, però sabent-se i sentint-se sense cap mena de dubte ni por.

Una abraçada i un petonet dolç, estimada nina :¬)*
(encara que vagis provocant a Arare! X¬DDDD)

Mª José ha dit...

Saps, tot això que has comentat m'ha fet recordar molt a com som la meva millor amiga i jo, de sempre des de molt petites.

I es que ara som lluny, però cada dia que passa separades som més a prop.

I es que les diferències, encara que la gent no s'ho cregui son les coses que més ens uneixen. M'agrada que també puguis saber que és el significat de la paraula "amistat".
Tan poc corrent a dies d'avui.

:)

Jo Mateixa ha dit...

Certament sempre hi ha un punt on trobar-se encara que els camins siguin completament oposats.

Es maco, molt maco això, gaudeix-ne sempre que puguis.

Petonets i bon cap de setmana dolça!!!!

Tocat del cargol ha dit...

Ja ho té això de passejar pel bosc: Eixampla l'ànima!...aclara idees....
I sobre l'amistat... quina sort que tinguis algú tan diferent i proper a la vegada. Felicitats!
Salut!

el paseante ha dit...

Està bé ser diferent. Jo també tinc amics més guapos, i que han arribat més lluny professionalment. Però això no ens impedeix mantenir el contacte.

Cadascú és com és. I segur que ells envejen coses nostres. I ens veuen millor de com ens veiem nosaltres.

Bon cap de setmana Joana. Em sento com tu en tot el que has dit, però això de que prefereixes la muntanya...

Striper ha dit...

PASA PER CASA MEVA.

Joan de Peiroton ha dit...

De totes maneres, ells que van mes lluny com els que no, tots arribem a la mateixa destinació al final. L'amistat, això és important. Bon diumenge!!!

Joana ha dit...

Antoni
Jo crec que més d'un punt en comú. Fins i tot aaiben a tocar-se els extrems...
Bon diumenge wapo!
Gràcies gatot , La meva amiga és psicòloga i analitza sovint la situació però no volem cap anàlisi acurat. Ens està bé seguir així!
No et cansis gaire treballant!
Tens raó somiatrufes, a vegades només és el plaer d'estar junts encara que sigui en silenci... Bon diumenge!
Cesc , gràcies . Ella és diu Montse! ;)
Sempre Striper . Gràcies pel premi! Petons!
I confio que duri Xexu , aquestes amistats són com petits tresors!
I que tu no fossis com ets!!! Gràcies Rober!
jejejeej Barbollaire , veig que t'agrada que et provoquin... Ja saps que és de bona fe! Bon diumenge!
benvinguda Venus i felicitats per identificar-te i gaudir de l'amistat!
Gràcies Jo mateixa . És maco ...senzillament!
És cert Tocat del cargol, eixamplar les idees i gaudir!
No podem compartir-ho tot ... Paseante . Que tinguis un bon dia!
Ja hi he passat Striper GRÀCIES!
Tots anem fent camí...quina gran veritat! Gràcies Joan . Bon diumenge!

Martha! ha dit...

havia vist diversos comentaris teus en algun blog, aixi que he fet una escapadeta i he vingut aqui a fer una visita.

un blog bonic, per cert.
un petó.

AGUARELIX ha dit...

Quina història més xula, Joana! La Montserrat té sort de tenir una amiga tan... amiga. Al capdavall, aquestes diferències de què parles sembla que no són tan importants, no? Espero que hagueu compartit un dia ben assolellat i fantàstic! :)

Uribetty ha dit...

Doncs...amb el teu permís, m'hagués quedat amb la noia dels jeans :P
Una abraçada!

Kamal ha dit...

Un relat íntim que desprèn calidesa. L'amistat i la natura...ummmm que bé!
Jo també he preferit sempre el temps lliure, però no cal veure-ho com arribar no tant amunt o més amunt que...Les "escales" laborals, professionals, no son ningú. La persona ets tu i tu tries viure de una manera o una altre. Això és tot.
Si el camí no era el mateix, potser si que la vostra "essència" era semblant.
A vegades, el temps lliure dona peu a enriquir el teu esperit més que sense aquest temps...
Vaja rotllo!
Bé, a mi em sembles prou be! ;-))
A mi em sembles tota una Llum de dona!

Tons! ;-)

Joana ha dit...

Benvinguda Martha Passa quan vulguis!
aguarelix De fet tens tota la raó. Jo tinc sort de tenir-la i les diferències no són res... Gràcies!
BOnic comentari Kamal . Ho has dit millor que jo. Ptons!

Rita ha dit...

Les meves grans i bones amigues són totalment diferents a mi, o jo a elles. Potser per això en som tant. A més, ens envegem, sanament. Elles coses meves i jo moltes de les seves. Però sempre ens tenim, que és el que compta.
Petons, maca!

Unknown ha dit...

Un escrit molt bonic. L'amistat sincera preval per damunt de moltes coses que diferencien les persones.

Unknown ha dit...

Un escrit molt bonic. L'amistat sincera preval per damunt de moltes coses que diferencien les persones.

Mon ha dit...

el jing i el jang, es complementant a la vegada tant diferents....pols difrents s'atrauen iguals es rebutjen, per aixo lo vostre es com harmonia oi?
car el mes important es l'amistat...ostres jo no hi entenc molt

zel ha dit...

Quin camins ens porta a viure la vida, eh? De vegades, anem fent un tomb cap a una banda que ni haguéssim somiat mai, de tota manera us heu apropat, malgrat les diferències... Millor, l'amistat és un regal dels déus...Petons!

Joana ha dit...

Però a vegades també, Rita tens amistats que són de temperaments ben iguals. De fet l'amistat no té secrets. Només cuidar-la molt.
Bona setmana wapa!
I tant Núria i ben comprobat! Bona setmana per a tu també!
Faltava el teu punt de vista Mon . Per cert ...tu ets jing o jang...pura curiosita! ;)
Wapa Zel , mai ens hem distanciat tot i la distància!
Bonica!!!!

Joana ha dit...

Però a vegades també, Rita tens amistats que són de temperaments ben iguals. De fet l'amistat no té secrets. Només cuidar-la molt.
Bona setmana wapa!
I tant Núria i ben comprobat! Bona setmana per a tu també!
Faltava el teu punt de vista Mon . Per cert ...tu ets jing o jang...pura curiosita! ;)
Wapa Zel , mai ens hem distanciat tot i la distància!
Bonica!!!!