Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 3 d’abril de 2008

El somni

El somni. Henri Rousseau 1910

Vaig enlentida. Mandrejo. Em costa desenganxar-me dels llençols.

Al matí badoco davant la finestra, amb una tassa de cafè a les mans. Com si l'inspiració hagués de venir de fora.


Diuen dels artistes que són mandrosos, que es distreuen quan els passa una papallona pel davant, que somien desperts, que viuen eternament enamorats i que vesteixen d'una manera "informal"... Amb vestits vaporosos, de lli ...


Fa dies que em costa barrejar els colors a la paleta, donar profunditat als relleus, moviment a les formes, llum als paisatges...


De fet fa dies que només gargotejo amb el pinzell dins aquest petit oasi de pau.


Avui, més mandrosa que mai, m'hi he deixat caure, així... " vestida informal" només per el pur plaer de contemplar el quadre per dins...
Una altra proposta de Relats Conjunts

24 comentaris:

Striper ha dit...

Estas realment preciosa estirada al divan. Continua fen mandras que jo deleixo amb la teva visio nua.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

el sol entra per la finestra i els teus cabells brillen per damunt de la teva nuesa

petons

XeXu ha dit...

Doncs si que mandreja l'artista al quadre, si. Bona proposta.

Clint ha dit...

Ara no se si m'agrades més així nua al sofà o dins un vaporós vestidet de lli...quins dilemes artista!

Violette ha dit...

M'ha agradat molt el teu punt de vista, Joana!
Bon divendres i... bon cap de setmana!

nimue ha dit...

un conte preciós per un quadre preciós...

Kamal ha dit...

Dins el verd de la selva, amb la pell per vestit i mandrejant...noia, pinzellada a pinzellada, del no res en fas un post.

Joana ha dit...

Striper , és un patit plaer mandrejar...
Casi que fas un poema! Té la mà!
Gràcies Xexu !
Tu tries, Clint !;)
Bentornada viatgera!!! Violette !
Els teus també m'encisen, Nimue !
Gràcies Kamal per la teva visita!

Déjà vie ha dit...

molt ben penat, artista!

Boira ha dit...

Oh! M'ha agradat molt, la senzillesa de les teves paraules m'ha fet entrar a mi també a dins del quadre.

Una abraçada.

Joana ha dit...

Gràcies Déjà i Boira !

zel ha dit...

Què bonic ha quedat, Joana, tan proper i natural, ple de vida i de mandra, d'alegria i de joia com tu...Preciós...

Joana ha dit...

La veritat és que estic mandrosa, Zel ! Deu ser l'astènia primaveral... Petons wapa!

Pd40 ha dit...

jejeje, fes fes... mandreja tant com vulguis, aprofita aquest oasi :P
Una abraçada, Joana!

Tocat del cargol ha dit...

Quin relat més preciós... ets tota una artista fonent-se amb la seva obra... saps amarar-te de sensacions..
Salut!

Joana ha dit...

Un plaer tenir-te per aquí pd40 !
Tocat del cargol , Potser em faltava inspiració...

Tondo Rotondo ha dit...

Òstres, el duaner és un dels meus pintors preferits!

Tinc "La gitana adormida" enmarcada a casa!!!

[anonymous writer] ha dit...

Mandrejar per la immensitat d'un univers dins un quadre, gran visió!!

Anna ha dit...

Molt bona la visió que li has donat al relat. M'ha agradat molt, és bonic i mandrós. Felicitats!

Joana ha dit...

No la tindràs damunt la capçalera del llit... Tondo!
Gràcies Anonymous writer
De fet Anna tenia mandra de veritat! Gràcies!

Aguarelix ha dit...

Quina mandritis, no? La tornada de Setmana Santa ha estat dura, sí senyora! Per mi també... Això que dius dels artistes, ho trob molt encertat, n'hi ha que somiegen molt i molt!! Jo també somiejo, però no faig gaire altra cosa (ni tan sols a la feina ;)
Bentrobada!

barbollaire ha dit...

Joana nina...
Què podria dir-te que no t'hagin dit?
Si ja saps que casa teva és una feblesa per mi...
Sempre regalant sensacions...
Amarant-nos els sentits...

Gràcies, nina, de nou, per aquest obsequi.
Petonet dolç :¬)*

estripanits ha dit...

D'això... que podríem mandrejar plegats? ;)

Joana ha dit...

aguarelix Benvinguda. Passaré per casa teva. Gràcies!
Barbollaire En tinc prou en que passis per aquí . No et calen paraules. Un petó
Una bona opció...suposant que també tinguis mandra! Estripanits !