Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 5 d’abril de 2008

Cartes


És en la delicada traça de la teva escriptura on endevino el sentit de les converses inacabades. El moment i l'espai on la paraula agafa doble sentit, suavitzant realitats amb disfresses metafòriques.

Un joc deliciós on es creuen les mirades, on els dits, invisibles, s'allarguen en un tempteig per descobrir quines formes s'hi amaguen sota els vestits.

L'esguard silenciós del desig ,atansant-se , a través de mans foranes . La pressa i la calma per retenir i allargar.

Retalls passatgers fets de passats presents . Un dia qualsevol, un moment incert, un espai indefinit...

Regals esgrogueïts lligats amb cordills, desats al fons d'un calaix d'un moble antic...

23 comentaris:

Striper ha dit...

Les cartes la seva escriptura els seus detalls a vegades nomes compresibles per els dos,la seva olor a vegades impregnades de perfum.Regals i bocins plens d'ilusio que arriben a nosaltres, que mai es perdin.

Sense fer soroll ha dit...

Déu meu, et deus presentar a concursos oi? perquè tens una facilitat tant imaginària com real... Felicitats m'agrada moltg el text.

L'espia ha dit...

En plena era de la imatge i els impactes visuals sobta que encara podem gaudir del plaer de la lectura i l'escriure. Expressar sentiments, allò que volem en l'escriure. En silenci, en un escriptori. És tant normal però avui ja es fa estrany.

Àlex

Rita ha dit...

Rebre una carta teva ha de ser... :)

Myt ha dit...

I tota una experiència la de deslligar el fil d'aquests regals esgrogueïts i reviure aquells instants que conduïren a expressar en lletres un Sentir, tal vegada ja molt, molt llunyà.

M'has fet venir ganes de deslligar algun cordill... ;-)

Un petonet

ddriver ha dit...

com sempre maco maco el post.ptnts wapa

XeXu ha dit...

Que en fa de temps que no escric cartes, però abans me n'havia fet un fart. Tenien alguna cosa especial, però escriure mails és tan fàcil i tan ràpid...

Carme ha dit...

Les cartes sempre tenen una màgia. Les antigues, les actuals. M'encanten les cartes. Les escric encara, per diferenciar-les dels mails, escric cartes en arxius de word. Retrobar cartes antigues és com un viatge en el temps. Sempre i trobo coses que no recordava, que afegeixen alguna cosa que abans no tenia.

Un text molt bonic, Joana.

jordicine ha dit...

I que ens fan veure coses que han passat com les pensàvem en aquell moment. és com tornar-les a viure, clar que sí. Un petó.

Antoni ha dit...

Quan passem per la vida es maco deixar alguna petjada amb la que ens puguin recordar o puguem fer recordar...fotos, cartes, objectes...preciós!

ptns

Tondo Rotondo ha dit...

On hi hagi cartes... apartem els e-mails!

Per cada 10 comentaris hauíem d'escriure una carta, a la vella manera, al vell estil, amb calma... resseguin aquest post per posar-nos en solfa!

zel ha dit...

A mi m'agrada molt escriure cartes, Joana, i pensant-ho bé, podríem, si ens vingués de gust, fer cartes/post o posts/cartes, així recuperaríem un espai perdut...ara, com a mà, res...Petonets!

Eli ha dit...

Un regalet!!!!
Passa't per casa meva... i el reculls???

;-)

Té la mà Maria - Reus ha dit...

quan fá que no reps una carta de un amic o amiga escrita a má ?

petonets

Mon ha dit...

S'ha perdut trobar un lligall de cartes guardades en una calaixera al llarg dels anys, i trobar-les es com la troballa d'un tresor i rellegir es tant meravellos d'esobrir part d'unes histories, de records........

Duschgel ha dit...

I com s'ha perdut l'escriptura de cartes! Ens diuen tantes coses, no només les seves paraules, sino els seus traços.

És estrany que rebi cartes. Les dues últimes que vaig rebre les havien imprès amb ordinador. I mira, no és el mateix.

Waipu Carolina ha dit...

Qué maravilloso el lenguaje de esas cartas de verdaita. Como las extraño amiga.
Un besote

Joana ha dit...

Casi s'han perdut Striper
Gràcies sense fer soroll, només escric aquí i ja m'està bé!
És una pena que no ho fem de tant en tant, pausadament, espia
I teva!!! Rita Podem provar-ho!
I aquella oloreta Myt !
Wapo tu Ddriver !
Massa ràpids els mails, Xexu
Val la pena escriure'n perquè perdem l'essència dels detalls amb l'escriptura ràpida! Carme És un bon exercici fer-ho!
No deixen de ser recors Jordicine
I alguna dedicatòria als llibres Antoni !
M'agradaria rebre'n una de teva Tondo resseguint el que vulguis ! ;)
Una bona idea Zel , només cal que ens hi posem!
No puc entrar a casa teva Eli! Gràcies!
Mmmm Cada any en rebo 4 0 5 d'amics llunys quan ens felicitem l'aniversari! Curtetes però cartes! Té la mà !
Petits tresors Mon ...com tu! ;)
A mà Duschgel, tenen un altre valor!
Les enyorem Carolina! Un beso!

barbollaire ha dit...

Les cartes...
No sols eren les paraules. El dibuix del traç. El tacte del paper.
El tipus de paper, el sobre...

Els plecs fets amb cura per ficar-ho al sobre.

L'olor de la tinta. El so de la ploma, o el boli sobre el paper...

El dret a equivocar-nos sense correctors automàtics, sense "delete"...

La carta era el temps: trobar el temps per escriure-la, per enviar-la...
El temps d'espera de les respostes...

Tendre i dolç com sempre, nina...

Gràcies, Joana
Una abraçada i un petó dolç
:¬)***

Joana ha dit...

Barbollaire , Sobretot era el temps. Trobar-lo i anar pensant què i copm escriure-ho...I el tacte del paper...i... tot nosaltres en un sobre! Gràcies a tu!

Mon ha dit...

ja vaig opinar sobre el bes. ara volia dir-te nomes que t'he deixat un regal sota el garrofer...ja passaras quan puguis...bon cap de setmana

el paseante ha dit...

No hi ha res més romàntic que una carta antiga, amb les seves paraules captives per sempre més.

Joana ha dit...

Ja l'he trobat Mon, Gràcies!
Empresonades al paper, però no mortes Paseante !