Vaig enlentida. Mandrejo. Em costa desenganxar-me dels llençols.
Al matí badoco davant la finestra, amb una tassa de cafè a les mans. Com si l'inspiració hagués de venir de fora.
Diuen dels artistes que són mandrosos, que es distreuen quan els passa una papallona pel davant, que somien desperts, que viuen eternament enamorats i que vesteixen d'una manera "informal"... Amb vestits vaporosos, de lli ...
Fa dies que em costa barrejar els colors a la paleta, donar profunditat als relleus, moviment a les formes, llum als paisatges...
De fet fa dies que només gargotejo amb el pinzell dins aquest petit oasi de pau.
Avui, més mandrosa que mai, m'hi he deixat caure, així... " vestida informal" només per el pur plaer de contemplar el quadre per dins...
Una altra proposta de Relats Conjunts
24 comentaris:
Estas realment preciosa estirada al divan. Continua fen mandras que jo deleixo amb la teva visio nua.
el sol entra per la finestra i els teus cabells brillen per damunt de la teva nuesa
petons
Doncs si que mandreja l'artista al quadre, si. Bona proposta.
Ara no se si m'agrades més així nua al sofà o dins un vaporós vestidet de lli...quins dilemes artista!
M'ha agradat molt el teu punt de vista, Joana!
Bon divendres i... bon cap de setmana!
un conte preciós per un quadre preciós...
Dins el verd de la selva, amb la pell per vestit i mandrejant...noia, pinzellada a pinzellada, del no res en fas un post.
Striper , és un patit plaer mandrejar...
Casi que fas un poema! Té la mà!
Gràcies Xexu !
Tu tries, Clint !;)
Bentornada viatgera!!! Violette !
Els teus també m'encisen, Nimue !
Gràcies Kamal per la teva visita!
molt ben penat, artista!
Oh! M'ha agradat molt, la senzillesa de les teves paraules m'ha fet entrar a mi també a dins del quadre.
Una abraçada.
Gràcies Déjà i Boira !
Què bonic ha quedat, Joana, tan proper i natural, ple de vida i de mandra, d'alegria i de joia com tu...Preciós...
La veritat és que estic mandrosa, Zel ! Deu ser l'astènia primaveral... Petons wapa!
jejeje, fes fes... mandreja tant com vulguis, aprofita aquest oasi :P
Una abraçada, Joana!
Quin relat més preciós... ets tota una artista fonent-se amb la seva obra... saps amarar-te de sensacions..
Salut!
Un plaer tenir-te per aquí pd40 !
Tocat del cargol , Potser em faltava inspiració...
Òstres, el duaner és un dels meus pintors preferits!
Tinc "La gitana adormida" enmarcada a casa!!!
Mandrejar per la immensitat d'un univers dins un quadre, gran visió!!
Molt bona la visió que li has donat al relat. M'ha agradat molt, és bonic i mandrós. Felicitats!
No la tindràs damunt la capçalera del llit... Tondo!
Gràcies Anonymous writer
De fet Anna tenia mandra de veritat! Gràcies!
Quina mandritis, no? La tornada de Setmana Santa ha estat dura, sí senyora! Per mi també... Això que dius dels artistes, ho trob molt encertat, n'hi ha que somiegen molt i molt!! Jo també somiejo, però no faig gaire altra cosa (ni tan sols a la feina ;)
Bentrobada!
Joana nina...
Què podria dir-te que no t'hagin dit?
Si ja saps que casa teva és una feblesa per mi...
Sempre regalant sensacions...
Amarant-nos els sentits...
Gràcies, nina, de nou, per aquest obsequi.
Petonet dolç :¬)*
D'això... que podríem mandrejar plegats? ;)
aguarelix Benvinguda. Passaré per casa teva. Gràcies!
Barbollaire En tinc prou en que passis per aquí . No et calen paraules. Un petó
Una bona opció...suposant que també tinguis mandra! Estripanits !
Publica un comentari a l'entrada