Pere Borrell del caso 1874Amb un impuls endimoniat va baixar els escalons de quatre en quatre i es va enfilar a la primera finestra que va trobar...
El cor galopant, la suor amarant-li el cos, la boca seca i els ulls esbatanats...
Havia tocat el cel amb les mans!
Aquell tacte l'acompanyaria sempre més...
Anava moll de bragueta... Tenia un xic de por... I si era pecat?
De fet, al cap dels anys es va adonar que tocar el cel era un regal dels Déus!
I ara escriu al seu bloc les sensacions d'aquell moment...
D'això en fa uns quants anys...
" La meva primera incursió al món femení fou amb la meva companya de pupitre... En una casa mig derruïda quan el dia ja llustrejava i els primers grills es despertaven...
Sense dibuixar vaig endevinar la bellesa. Vaig descobrir l'art del silenci i junts vam gosar trencar-lo mentre les nostres ombres es fonien a la paret...
D'això en fa uns quants anys... I encara m'estremeixo i els genolls em flaquegen quan recordo la sensació que el tacte dels seus pits em va deixar a les meves mans... "
******************
Una altra proposta de Relats conjunts
19 comentaris:
Ets unica Joana...exquisit,
t'he deixat un regal en forma de meme al meu blog...i encara t'en dec un altre.....petons
Preciós... delicat... tendre... genial... excel·lent
com no podia ser d'una altre manera venint de tu, nina.
Petonet dolç :¬)*
M'encanta com de costum, les paraules encertades ;)
Un petó ben dolç!
Deliciós, Joana. Petonets i bona setmana!
Tan espitregat com va el xaval aquest, ja pot ben ser que li passés la història que narres. Molt bon relat, i com apunten per aquí, amb paraules exquisides, com ja ens tens acostumats. Felicitats, ha valgut la pena esperar!
Com diu en mon estas feta una artista un relat de matricula d'honor.
fIUUUUU. Caram, quin relat més poètic i colpidor!!! Encertat emocionalment...és com si recordés la meva primera vegada he he
Ja ho han dit tot! Preciós, exquisit... deliciós, fantàstic... bé doncs ho repeteixo.
Uauhhhh, d'això, molt bé, noia, un relat genial peciosa, jeje, moll....jeje
Petons!
molt bonic, si senyora!
primer que tot molt agrït per linkarnos, fem al mateix amb el teu blog, que ja havia visitat amb alguna ocasió i el trobem molt bó, felicitats
ens mantenim en contacte, salutacions des de Reus
Delicios :-)
Petones bonica!!!!
Un relat ple de poesia i de tendresa...molt bonic! Joana, ets una perla! Petons !
Ja pensava que aquest relat no el faries. Valia la pena esperar. Felicitats, Joana, segueixes fent màgia amb les paraules. Una abraçada!
Felicitats pel llibre Blogs & Literatura,..t'ho mereixes un peto molt fort estic molt content
Qui havia dit que per tocar el cel calia pujar molt i molt amunt? El cel pot ser ben a l'abast dels teus dits.
Aprofito per felicitar-te per la teva aparició a Blogs & Literatura!!!
Tocar el cel amb les mans? Gran definició. Bon relat 'conjunt'. Petons.
Gràcies a tots i a totes Em sento afalagada que us hagi agradat, de veritat!
I referent a Blocs & Literatura. ha estat una sorpresa!M'ha fet il.lusió com els altres elegits.
Gràcies !!!
M'agrada molt com està escrit.
Deliciós, com diu més d'un.
:)
Publica un comentari a l'entrada