Cada dia ens quedem un pèl orfes. Se'n van persones amb les quals hem compartit moments. Ens queda però per sempre la seva veu, la seva mirada, aquella abraçada...
Aquests dies de pluja la carretera també ha fet estralls. Demà acomiadarem el pare d'un noi jove i marit d'una dona també jove. Amics dels quals no et pots ni despedir.
Quan vaig començar aquest blog (2006), vaig trobar un escrit al diari sobre el darrer CD de la Montserrat Figueras ( Lux Feminae) - Llum de dona - i el vaig adoptar com a nom pel meu blog.
Ahir també pel diari em vaig assabentar que ens ha deixat.
Sense fer soroll han estat embaixadors de la cultura catalana.
Ens deixa una mica més orfes però la seva meravellosa veu perdurarà més enllà del temps.
Gràcies Montserrat pel Cant de la Sibil.la !
13 comentaris:
Ha estat una notícia ben inesperada per a mi. No sabia pas que estava malalta ni res. Aquests darrers anys havíem anat a molts concerts d'ells.
Han fet una bona feina, molt bona!
Una abraçada, Joana!
Honestament, jo no la coneixia. Me n'he assebentat aquestes últimes hores pels mitjans, per la xarxa. L'he escoltada aquí i allà i m'ha fet pensar que lamento no haver-la escoltat abans.
És ben bé que no som res. O sí.
No sabia qui era,pero es una llástima la seva perdua.
Sort que ens queden els seus CD's i els bons moments dels seus concerts.
Ostres! Si el nom del disc t'ha inspirat el nom, crec que la seva música també t'ho ha fet sovint.
Trist això del teu amic...
Una abraçada.
Acabo de llegir la notícia de la mort de Montserrat Figueras, també avui fa vint anys va morir un altre gran cantant, encara que d'un gènere ben diferent, en Freddie Mercury el vocalista de Queen.
Curiós i interessant l'origen del títol del teu bloc Llum de dona ...
Bona nit Joana.
Una trista notícia, sens dubte. Ens deixa una de les més grans. Un petó, JOANA.
Sempre m´havia encuriosit el nom del teu blog, ara ja sabem d´on emana aquesta llum , i no m´estranya gens. La que tu mantens cada dia també ens fa estar aquí, com falenes en un fanal.
M´ha entristit la mort de Montserrat Figueres, els admiro molt, a tota la família.
Sense fer soroll, però donant llum que no és poc.
Acabo de posar a dormir els meus nebots i una amigueta seva (estic de cangur). La mort sempre és trista, però queda compensada per aquests petits que tot just comencen a caminar per la vida.
Lamento lo del teu amic, Joana.
Entristeix la pèrdua de persones properes i entristeixen les pèrdues de persones com ella, sobretot si és de manera inesperada...
Ens queden les gravacions per seguir escoltant la seva veu...
petó
PS: i doncs, per què no rebateges el teu blog com a Lux Feminae ? :o)
totes les pèrdues fan mal però si ens deixen algun record seu no és tan dur :)
Carme,
Jo tampoc en sabia res de la seva malaltia. Gràcies Carme
Ferran,
però la podràs escoltar tant com vulguis :)
Pakiba,
Queda la seva música :)
Alyebard,
La seva filla i el seu fill i el seu marit també són grans músics.
Veí,
Ja veus amb qui m'inspiro. Gràcies Veí
Pere,
La vida té aquestes coincidències i sorpreses . Bona tarda Pere
Jordi,
Sort del seu llegat .
País,
Són d'admirar i crec que més fora d'aquí que aquí se'ls valora.
Rafel,
És molt, i tant!
Paseante,
Gràcies i no deixis de fer de cangur...
Fra,
Potser ho faré.gràcies!
Júlia,
Els records deixen de fer mal.
Publica un comentari a l'entrada