Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 9 de novembre de 2011

L'hora violeta

"Les mans de lluna acaronen el cabell arrissat de la néta, trenen els flocs rebels,seu, clotet de la simpatia, nas eixerit, que et vull dir un secret,l'àvia no es cansava, plegava damunt de la falda la revista, creuava les cames, mitges de cotó, peücs de llana, i , doncs, què m'ha dit la mare?, és cert?, l'Agnés vigilava més enllà del contrallum, repenjava primer un peu després l'altre, s'hi avorria, guaitava més enllà dels raigs de sol que feien groguenca la galeria, buscall encès, sol d'hivern, és cert que t'ha vingut això?, i l'àvia descansava la galta de neu damunt els raigs de lluna, els ulls de mar inquirien, és la primera vegada, reineta, i hauràs de creuar les cames, en seure, ben tancades, cap endintre, tot tu cap endintre, que res de tu surti cap enfora, l'àvia s'aixecava i feia passes d'àngel pel passadís, vine, xiuxiueig de segles, el secret del sexe, de la ferida que raja, de la sang que no fa mal, que no serveix per a res, impura, bruta, te'n poses l'un al matí i l'altre al vespre, l'àvia enretirava una de les tovalloletes plegades de cantell, blanques, olor de farigola, l'àvia li ensenyava la minuciosa col.locació, just aquí, ni més endavant ni més endarrera, entre les cuixes, no ho diràs a ningú, oi?"

20 anys sense la Montserrat Roig - Dibuix de la Carme

Per Sant Jordi del 1998 me'l van regalar...

L'hora violeta parla de tres dones que podrien ser ben bé una mateixa, que parteix de camins diferents: l'anàlisi psicològica, el ressentiment, l'angoixa vital, l'assimilació de la història i del passat com a factors de comprensió... I totes tres arriben a comprendre - les unes racionalment, les altres per intuïció - que han de mirar el món sense el filtre d'una altra mirada, amb els ulls propis, no amb els d'un altre.

El món ha canviat però cal fer encara mirades sense filtre, obrir els ulls de bat a bat i no sentir-nos culpables, ni ressentides sinó coratjoses en el present i cap al futur.

14 comentaris:

Pilar ha dit...

L'hora violeta, la metàfora del moment de rebel-lia, en que les dones parlen de les dones, en el prodigi de la transparència.
Et van fer, sense cap dubte, un bon regal.

Ferran ha dit...

Em sembla que m'hauria agradat conèixer la Roig. Sempre estic a temps i no vull esperar: d'entrada, tots els posts que li dediqueu aquestes pròximes hores. Aquest primer que llegeixo l'he gaudit.

Carme ha dit...

Deixant a part alguns que s'havien avançat al dia, és el primer que llegeixo, amb molt a il·lusió per la festa d'homenatge.

Com diu la Pilar, un bon regal!

Gràcies Joana!

Rafel ha dit...

Efectivament, crec que va ser un bon regal.
Molt en l'univers de la Montserrat, aprendre a fer una mirada pròpia, sense filtre.

fanal blau ha dit...

Bonic homenatge, Joana.
Els ulls ben oberts, de bat a bat!

Albanta ha dit...

Llibre de complicitats femenines... Pense que és un món fascinant, sabem com crear-les, com entremaliar-les... i de la mà de Monserrat encara ha de ser més fascinant.
Gràcies Joana

Joana ha dit...

Amb aquesta "hora" mi sento molt identificada.

Pais secret ha dit...

Has triat un fragment que m´agrada molt d´aquest llibre Joana.Un encert, com sempre.

Bon dia

Quadern de mots ha dit...

M'has fet venir ganes de tornar-lo a llegir. Bon homenatge.

Elfreelang ha dit...

fan tants anys que el vaig llegir que el record se'm desdibuixa...bon recordatori, bon homenatge

lolita lagarto ha dit...

amb aquests homenatges m'entren ganes de rellegir la Roig!
obrir sempre els ulls.. i amb el cor a la mà!

Pakiba ha dit...

Aquet no le llegit però el compraré.
Bonic homenatge .

el paseante ha dit...

No l'he llegit mai la Montserrat Roig. Sort que els llibres no caduquen.

vpamies ha dit...

L'hora violeta, on es transmeten secrets entre generacions de dones...Quan això passa entre avis, pares i fills, no té un color definit.