Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 18 de novembre de 2011

Microrelat - Olor de carícies

Es va posar la mà a la butxaca i en va treure unes branques de fonoll. Des d'aquella plataforma estant les va ensumar mentre albirava la campana de l'ermita gronxant-se entre canyes de bambú.
El so estrident dels setze vents no esborren les carícies a la pell.



Participació al blog Tu mateix, amb aquest Joc de Nadal

12 comentaris:

fanal blau ha dit...

Logradíssim! :)
Bona nit, Joana!

Carme ha dit...

I tant que sí! M'agrada molt i a més a més em tranquil·litza.

Que els setze vents no esborrin les carícies a la pell... mira, ara mateix em fa sentir bé! :)

Bona nit maca!

Joana ha dit...

El títol, preciós.
L'escrit... intens!

Pais secret ha dit...

El fonoll treu la set, les carícies no les esborra el vent, les canyes i la campana es gronxen... Molt sensorial Joana, se sent.
Bon cap de setmana!

montse ha dit...

Molt bonic i tendre.

Elfreelang ha dit...

Que aconseguit i bell t'ha quedat Joana! et felicito!

◊ Dissortat ◊ ha dit...

Felicitats Joana, i gràcies per recorda-me que sóc viu. La flaire del fonoll, el canyar (no de bambú en aquest cas) i una ermita...

Carícies amb olor, sí.

Salut!

garbi24 ha dit...

Molt ben teixit....i mira que no era fàcil

Pakiba ha dit...

Fabulós

El veí de dalt ha dit...

Ja en som uns quants...

Deric ha dit...

no sé quines eren les pautes per fer el microrelat, però crec que dius molt més del que ensenyen a primera vista les paraules del relat.

el paseante ha dit...

Ahir en vaig veure de branques de fonoll, amb un campanar llunyà de fons en aquella fotografia sense enquadrar. Les pobres ja estaven escanyolides i força ennegrides pel fred. No vaig tenir temptació de trencar-ne una i posar-me-la a la boca.