Cada dia hauria de ser una data per a celebrar. Hi ha dies però que la balança queda equilibrada.
Hi ha coses per celebrar, per fruir i també mals records. Despedides. Nouvingudes.
No ens hi fixem però adduits com estem amb els quefers rutinaris.Mentre fullejo el diari veig que s'ha mort el marit d'una coneguda. 53 anys...massa aviat. Deixa 3 fills, joves encara. Fa rumiar quan saps, sabies que estava malalt però sempre penses que encara no tocava.
Ha nascut el fill de la Mercè, una companya de feina, 11-11-11 ,he pensat quan passava la seva baixa maternal, després de tancar la baixa per Risc de l 'embaràs... Tindrà els ulls blaus com la seva mare?
Hi ha neu a La Crosse (Chicago) i un anorac de plumes abrigarà de valent . Quin gran invent l'Skipe i les plumes...
Aquí encara podem anar amb un jerseiet i a segons quins llocs amb màniga curta.
He començat a llegir D'Acer de la Sílvia Avallone, una jove escriptora italiana que ens retrata un barri obrer a Piombino ( Itàlia) on només hi ha fàbriques d'acer i on ser adolescent no té gaires alternatives. Segons l'escriptora :.«D'acer és un cos a cos amb la matèria, amb l'acer de les fàbriques que es fon
però també amb el cos adolescent que es transforma i canvia.»
Aquest matí havia de fer formació però el formador ha fet festa ...un cap de setmana llarg, he pensat. Dilluns ho intentaré a primera hora. No m'agrada retrassar allò que he de fer... 11-11-11. Estaré pendent del 12-12-12...
He comprat un bocí de formatge amb taronja i mango de la marca Wensleydale - m'hi he fixat al comprar-lo i ho he buscat al google - m'he quedat satisfeta perquè l'havia provat sense saber si era francès o suís i resulta que és anglès...
M'entretinc la tarda de divendres a endreçar roba. Rentadora. assecadora i planxa. Demà treballo al matí i vull la tarda per a mi...
Mentre escric miro la paret i la taula, farcides de tot. Escrits , entrades del Festival de cinema de Sitges, telèfons, fotografies d'ahir i d'abans d'ahir, CD, bolis de colors, diccionaris, retalls de diaris, pols...
Entre els retalls una cita d'un poeta - Algernon Charles Swinburne - (1837-1909) - de Poemas y baladas, escrit el 1866 de temàtica eròtica. " I tota la seva cara era mel per la meva boca i tot el seu cos era aliment pels meus ulls..."
Hi ha tardes mig festives- feineres o feineres-festives perquè anar intercalant ritmes assossega el cos.
I arriba la nit envoltada de petits plaers...
I arriba la nit envoltada de petits plaers...
20 comentaris:
El plaer és llegir-te!
Clar que el del formatge aquest....em sembla que també el tastaté!!!
Un escrit bonic, Joana, molt molt bonic.
Quin bon divendres, Joana!
Regala pau, llegir-te!
Bona nit, maca!
Una data eixerida en la que veig has gaudit una mica de tot....
Els petits plaers sempre son el millor....no en deixis ni un trós
Un bon formatge, una bona cançó, una bona lectura. Si pogués et portava un bon vi per a que tinguessis un dia rodó.
Doncs jo he acabat aquest 11-11-11 llegint-te. És una bona manera de canviar de dia.
Un 11-11.11 ben divers i gaudit!.
Un divendres que, com les teves paraules, flueix mig poèticament, mig amarat d'olors i sabors encisadors.
Bon cap de setmana!
Un dia agradable, no demanem gaire més...
Skipe.. un gran gran invent! :)
Llegir-te forma part dels petits grans plaers, Joana!
ja sé que em repeteixo, però és que és així!
Montse
Tu sí que vas fer gran aquest dia tan especial. Encara que sospito que no era pel dia en sí, que tots els divendres per tu són com aquest, llevat de les males notícies. Però el post et servirà de magnífic recordatori del dia ple d'uns.
Cosa que prova que una data és només una data, res més que això, que no té cap interès en absolut en sí mateixa.
Fantàstic el temàs de l'Elias. Bon cap de setmana tinguis, Joana!
Trobe tanta serenitat en el que has escrit...
Has deixat escrit un fragment, un mosaic de vida, de pèrdues, de vides, de petites i grans coses de cada dia de cada temps i de cada moment...un gran escrit Joana! que passis un bon cap de setmana!
Plàcida i meravellosa la teva tarda. La meva és una mica més moguda, escoltant aquesta cançó Light My Fire ... "Anem nena! ... Encén el meu foc, mira de calar foc a la nit" recordo que avui 11-11-11 fa 33 anys que em vaig casar.
Misteris de la numerologia:)
Bona tarda Joana.
Jo no sé si amb aquesta música podria plegar gaire roba i endreçar la taula...ara, provar el formatge i rellegir Swinburne, segur que sí.
M´ha agradat molt aquest vitrall de divendres.
Una data que per a mi tenia molt de significat!!
Jo vull provar aquest formatge! Pinta bé! No et puc dir que "Ja escoltaré la cançó", perquè just vinc de ca'l Ferran i ja l'estic escoltant.... molt suggeridora!
néixer en una data tan assenyalada et pot marcar la vida, no?
Coses senzilles per tenir un dia més o menys rodó. Un petó i fins aviat, JOANA.
Fanal,
MOlt millor el formtatge..T'ho asseguro.
Carme,
A veure com es presentarà aquest abans del dia de reflexió...
Garbi,
Ni les engrunes...
Alyebard,
Tenia un reserva de Rioja del 2005 i una copa va caure :) gràcies !!
Paseante,
Un plaer que hagi estat així, per a mi ...és clar!
Audrey,
Potser la raó és que no té res de diferent a qualsevol altre :)
Porquet,
M'encanta posar flaire als dies :)
Joana,
Skipejar...se'n diu? jajaj Ja veig que a tu també et fa servei.
Montse,
Gràcies però no exagerem :)
Xexu,
No et pensisi. Cada divendres és diferent. la rutina no m'agrada :)
Ferran,
Un CD per regalar i regalar-te!
Dissortat,
Plegar roba i planxar calma de veritat jejej
Elfree,
Sóc molt simple. Trobo sentit a tot allò petit. Bona setmana wapa!
Pere,
Per a tu una data senyalada. ja et vaig felicitar al blog!!!!
País,
Estones de tot... I la roba s'ha de planxar vulgui o no jejeje després em regalo un premi :)
Pakiba,
Ostres quina il.lusió!
Yáiza,
me l'ha pispada jejej
Jordicine,
Més o menys...
Publica un comentari a l'entrada