Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Aïllada

S'asseu d'esquena al món. S'impregna d'aire, de cel i de natura. Silenci. Tanca els ulls i només sent la remor d'un rierol escolant-se sota els rierencs llimats.
A prop cau una anou ja madura i el soroll li fa obrir els ulls. Albira un voltor afamat a l'horitzó i un esquirol que s'amaga prop d'uns pins.
Atrapa amb la mirada uns ametllers sense flor. Els fruits esperen pacients per ser batuts.
Un sol traslúcid pinta un magraner. Fruits vermells per dins i per fora. I una mica més lluny un codonyer verd es balanceja amb el vent de mitja tarda.
Els caquis estaran al punt el mes que ve. El sol va minvant. S'ha embriagat de natura. I no en té prou. Demà tornarà a asseure's d'esquena al món.
Tampoc té cobertura.
Internet? li diuen dos germans d'un poblet amb 13 habitants... No ens fa falta.
Ella tampoc l'ha trobat a faltar.

14 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo no diria aïllada... jo diria relaxada, feliç, entusiasmada...

No conec gens aquesta zona, i ja saps que quan em feu descobrir llocs ja corro a apuntar-me'ls a l'agenda de pendents!

La foto és preciosa! Té alguna reminiscència amb el nostre embassament de Sau i el seu campanar! (quan està buit)

Sergi ha dit...

Home, molt maco i molt bucòlic, desconnexió total, natura, món rural... de tant en tant va bé. Però que no fa falta internet? Serà que no ho han provat!

Garbí24 ha dit...

Una mica va molt bé......però i prou

Carme Rosanas ha dit...

Quina desconnexió més maca! Gaudeix-la tant com puguis!

Però després tornes, eh?

Pere ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Pere ha dit...

Digues-me on és aquest lloc silenciós i salvatge, digues-me on puc escoltar com cauen les nous i el vent bressola els codonyers.
Digues-me com puc arribar-hi, perquè m'hi quedaria per sempre, bé ... sempre que hi hagi connexió a internet:)

Bona nit Joana.

Ona ha dit...

Un relat molt maco.

el paseante ha dit...

No es pot trobar a faltar una cosa que no has tingut mai. Fa trenta anys ningú trobava a faltar internet ni els mòbils. I penso que és precisament en aquests llocs aïllats on s'hauria de fer un esforç perquè hi arribessin les noves tecnologies. Parlo de petits llogarets com ara Begur, Pals, Torroella de Montgrí, Girona, La Bisbal d'Empordà, Figueres...

novesflors ha dit...

De vegades ens calen aqueses desconnexions. Un escrit i una foto absolutament relaxants.

PS ha dit...

Paseante....ejem...és que aquí dalt tenim connexions intergalàctiques...

Joana, he conectat directament amb tu, amb les nous, els codonys, els caquis i les magranes. Has pintat un quadre sensacional.

Pakiba ha dit...

Quina pau es deu respirar amb un poble de 13 habitants!!! tot el demés sobra.

Elfreelang ha dit...

Quina pau oi? ara m'aniria bé un poblet com aquest!

Ferran Porta ha dit...

Definitivament, en fem un gra massa, amb internet. Si més no jo. Voldria ser capaç de tornar a la vida anterior, quan no en teniem i... coi, viviem! Potser hauré de fer una escapada a Olson (i a mi que aquest nom em sona molt més noruec que espanyol!)

Segur que hi has estat de meravella, Joana!

Joana ha dit...

Porquet,
És l'embassament de Mediano, a l'Aragó que va inundar el poble de Mediano el 1969 i sí té una retirada amb el nostre campanar de Sau.
A prop d'Aïnsa...un lloc preciós per caminar, i ja sé que a tu t'agrada :)
Xexu,
Te'n faries creus. Hi ha gent en aquests pobles que no en tenen i tampoc el troben a faltar. Viuen tot el dia en contacte amb la natura i amb molt menys estrés :)
Garbí,
De tant en tant...per purificar-nos jeje
Carme,
No em deixen quedar-m'hi que si pogués...jajaja
Pere,
Ja hi ha llogarets que n'hi ha però no sempre en trobes i a vegades va bé que no n'hi hagi :)
Ona,
gràcies
Paseante,
ja sé que em dius poblerina però no hi fa res :))
Novesflors,
Potser com més anem més ho necessitarem.
País,
El Paseante és un urbanita però en el fons ens té enveja ( ara que no ho sent)
gràcies País
Pakiba,
Respirar pau i silenci. Tot un privilegi...
Elfree,
A l'hivern no sé hi hi estaries sola :)o ben acompanyada :)
Ferran,
L'Aragó ens és desconegut però ens amaga molts racons on la vida passa sense presses i on hi abunda el silenci i on es menja de mort :)
Ara a l'hivern és com Suècia, fredíssim