Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 28 d’agost del 2011

Aparellades




Dansa de colors

al compàs de l'aire.

Enyoren sortir de nit



23 comentaris:

Barbollaire ha dit...

doncs... no sé que esperes per fer-les sortir...

mmmmmmhhh... potser fires?

Petonet dolç, nina
:¬)******

Joana ha dit...

Molt boniques!

Ferran Porta ha dit...

Quines parelles més vistoses i boniques! Veuràs tu com lluiran, quan les treguis a passejar!

PS ha dit...

En faig col·lecció de desparellades Joana, i no pas per gust. No sé com m´ho faig però sempre en perdo una i llavors em fa pena llençar la vídua;-)

El porquet ha dit...

Au vinga doncs! A engalanar-se i a fer-les voleiar!

Carme Rosanas ha dit...

Sí que són boniques, aparellades o no!

Si us plau, si us plau... pobretes, que algú les tregui a passejar... jo no puc, no sóc la persona adequada!

Pere ha dit...

Trencant el silenci de la nit
passant pel meu costat ... sense mirar-me
brillaven dos escallarincs de colors
com una estrella fugaç.

Bona nit Joana.

Yáiza ha dit...

Jo les tinc totes desaparellades, especialment les que més m'agraden! Snif... No les trauré a passejar, perquè tornaria només amb una, segur!

iruna ha dit...

quin lloc tan bonic, on guardes les arrecades. justament l'altre dia vaig estar intentant endreçar les arrecades que tinc en una capsa i vaig voler posar-les en un tapet o tela d'aquelles de fer punt de creu que vaig trobar en una altra capsa on guardo encara un pitet que vaig fer-li a la sara. però era un tros de tela i au, un retall, i hauria de posar-hi algun marc o tenir-lo d'alguna manera penjat. estes voretes de ganxet m'han semblat ideals.

com els passa a país secret i a yáiza, jo també tinc propensió a perdre-les i desparellar-les :(

bona nit, joana.

Sergi ha dit...

Doncs a què esperes per treure-les a passejar, tu que sembles més ordenada que les altres que comenten!

Per cert, me n'alegro que puguis tornar a comentar-me. Ara he permès usuaris sense perfil, però segueix provant de fer-ho des del teu perfil, que no pot ser que no t'ho permeti aquest coi de blogger! Ja em diràs.

mar ha dit...

a mi m'agraden les blaves!
m'ofereixo voluntària per treure-les a ballar!
petons bonica!

Elfreelang ha dit...

aparellades o desaparellades arracades que volen gresca
arracades nocturnes
per a fer enveja a la lluna

Jordi Dorca ha dit...

Que surtin,
i a bon compàs.

Pakiba ha dit...

Treulas a passeig que t'ho estan demanan!!!

Jordicine ha dit...

Doncs, com diuen, ja falta temps! Un petó, JOANA. Les vacances ja són història.

carina ha dit...

Que surtin i dansin, penjades de les teves orelles, siguin llunetes o estels, que brillin i et facin brillar

Glo.Bos.blog ha dit...

les "viudes", les desaparellades, és poden treure a passejar fent-les servir de penjoll.
Ja sabeu una cadeneta i a lluir-les al coll!

Montse ha dit...

jo les tinc gairebé totes o desaparellades o que els falta el piuet perquè s'aguantin :( sempre en perdo alguna, sóc un bon desastre! He acabat portant-les petitetes petitetes, ben enganxadetes a l'orella!

Au, va, a què esperes per sortir a lluir-les?

MeTis ha dit...

i perque reservar-se per la nit quan podries sortir de dia i lluirse mes??

una abraçada

bajoqueta ha dit...

Les meves pobres han perdut l'esperança ja que les tinc amagades de fa segles, no en porto mai! jajaja.

Terra de llibres

Unknown ha dit...

Estels dins i fora de casa,
l'enyor al cel i a l'orella

heheheh

Salutacions Joana!

Guspira ha dit...

M'encanten!!! Són els meus tresors de colors, però jo les trec a ballar... Vinga, anima't i treu-les tu també!

Que tinguis una bona diada, Joana!

el paseante ha dit...

Jo sempre surto de nit sense arracades. T'ho prometo.