Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 21 d’agost de 2011

Adrenalina





Li va costar agafar el son. L'habitació era tan silenciosa que el frec de la respiració gairebé inaudible del seu acompanyant la impedia adormir-se.
Els llençols i el cobrallit blancs trencaven l'harmonia de les cortines i la moqueta negres. La nit s'havia allargat...
Temia no despertar-se l'endemà al matí tot i que la recepcionista havia pres nota d'avisar-la per telèfon a una hora poc usual.
Continuava desvetllada resseguint adés i ara el recorregut que faria fins a l'estació de tren que la portaria a la seva ciutat amb un marge prudencial de retard i al seu lloc de treball.
Divagava fins que es va adormir.
Quan tot just clarejava el so estrident del telèfon la va mig despertar i una mà sacsejant-la li va recordar que era l'hora...
Tan profund era el seu son que va restar immòbil assaborint els darrers minuts que de tant plaents es van convertir en mitja hora.
Batua l'olla, va exclamar aixecant-se d'una revolada mentre començava una carrera de fons cap a l'estació.
Havia previst aixecar-se amb temps per dutxar-se, fer un cafè de camí i amb una parada de metro ser al tren però a aquestes hores no tenia ni temps per respirar.
Va sortir disparada de l'hotel i va córrer cap a un taxi sense fer-li cas de que no arribaria a temps. Mentre es maquillava al seient del darrere el jove no tenia ulls només per no errar cap carrer que allargués el trajecte.




Van fer el camí muts per la ciutat que encara dormia amb només algun joc de mirades que anaven dels semàfors al rellotge del taxi passant pel retrovisor.



Ella amb un fil de veu li va donar les gràcies i va pagar, va segellar el bitllet a la taquilla i tant ella com el tren van arribar junts a l'andana.



Ja instal.lada al tren en comptes de dormir anava rumiant com sovint les aparences enganyen. Si el taxista escrivís un relat no s'assemblaria en res al que pogués escriure ella.



De la manera com havia sortit esperitada de l'hotel , amb els cabells campant al seu aire i a aquella hora intempestiva l'argument estava servit. La imaginació faria la resta.



Va fitxar uns minuts més tard de l'hora que començava i de camí a la feina va pensar que si explicava que aquella nit no havia dormit amb cap desconegut i que cap dels dos havia pagat l'hotel ningú se la creuria.

18 comentaris:

zel ha dit...

Que suggerent, no? A veure si qualla...

Elfreelang ha dit...

Bufa ....i va arribar a temps...sort dels taxis...

Carme ha dit...

Quina manera de començar el dia... uf! i jo que estic de vacances. :)

M'alegro de llegir-te Joana! Una abraçadeta!

XeXu ha dit...

Què difícil és tornar després de les vacances! I directament, què difícil treballar quan el cos se'n riu de tu i es declara en vacances ell solet...

garbi24 ha dit...

bones lletres de tornada...però va arribar a temps? o va acabar al llit amb el taxista?

Pakiba ha dit...

Molt bon relat després de les vacances.

Jo crec que la emoció de començarles es el que no la va deixar dormir. Pero va poguer agafar el tren al final?.

fra miquel ha dit...

Quantes emocions en un curt relat! ;D
Celebro tornar-te a llegir
petons

Pere ha dit...

Veient com es maquillava de bon matí el taxista va imaginar les històries més increïbles, però no podia endevinar que tot era per culpa d'haver fet un xic de ... "deixondeia"

Bona tarda Joana:)
(No sé si aquesta paraula existeix, per la meva àvia la deia)

Joana ha dit...

Zel,
El vaig pujar sense haver-lo acabat. I això que va cuallar :)
Elfree,
Sort!
Carme,
Deus estar de relax i ja veus com vaig...jejejgràcies
Xexu,
Continuo sense poder comentar-te. He de mirar per què passa :(I tant que costa despertar el cos jejej

Garbi,
Vaig penjar el relat a mig fer...ara pots llegir-lo :)
Pakiba,
Just ben just!
Fra,
Encantada de trobar-te per aquí.
Pere,
M'agrada aquesta paraula. Les àvies que sàvies :)
Disculpeu-me...vaig pujar l'escrit sense haver-lo acabat

fra miquel ha dit...

Res, dona! Una delícia el relat. I el que ens pogués escriure el taxista, segur que també ho seria ;o)
petons

Elfreelang ha dit...

Quin plaer llegir el relat sencer...ara s'entén millor....molt bo!

fanal blau ha dit...

Un relat genial, Joana!
El taxista encara deu estar-hi pensant!!! :)

Una abraçada i bentornada!

zel ha dit...

Joana, et deixo el meu mail, dona'm el teu, si et sembla bé, i t'envio el convit, carinyo, que són quatre setmanes, començades el 7 d'agost, reina!

Ja saps que casa meva és casa vostra!

El porquet ha dit...

Bentornada Joana! Ara, si cada matí t'has de llevar amb aquests nervis... bufff

El taxista deuria pensar que havia passat (a cuita-corrents) un àngel pel seu taxi!

iruna ha dit...

vaig llegir-te l'altre dia, quan vas penjar-lo a mitges, i ara que he tornat i l'he llegit sencer... m'has recordat una entrevista que sentia l'altre dia a la ràdio a la sílvia munt, de la pel·lícula "la casita blanca". vas conèixer-la, tu?

l'actriu explicava que li hagués agradat anar-hi quan va estar funcionant. també va parlar d'això de fer-ho amb un no-desconegut, com passa al teu relat. però em quedo amb la intriga de qui era l'acompanyant no desconegut que respirava aquí.

una abraçada, joana.

iruna ha dit...

ostres, joana.

he entrat a buscar algun vídeo de la casita blanca i n'he trobat un que comença en un taxi.

t'he poso l'enllaç, sense haver-lo mirat encara.

a veure què passa...

http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/3614470

Joana ha dit...

Fra,
Hauríem de llegir la seva versió :)
Elfree,
havia quedat a mitges...jeje
Fanal,
Vols dir que se n'en recorda????
Zel,
Deures fets! gràcies
Porquet,
Un dia no fa mal...gaires...un colapse :)àngel o dimoni? jejeje

Iruna,
ostres d'un relat a un documental i a la casita blanca. Si anem estirant els fils ves a saber què ens trobaríem.
Vaig llegir un article a la Vanguardia quan la van enderrocar només n'havia sentit a parlar.
El documental m'ha agradat i el paper de la Sílvia Munt també.
Gràcies , sempre em sorprens :)

el paseante ha dit...

M'agraden els finals oberts, però ara miraré més amunt si vas continuar el relat.