quin lloc tan bonic, on guardes les arrecades. justament l'altre dia vaig estar intentant endreçar les arrecades que tinc en una capsa i vaig voler posar-les en un tapet o tela d'aquelles de fer punt de creu que vaig trobar en una altra capsa on guardo encara un pitet que vaig fer-li a la sara. però era un tros de tela i au, un retall, i hauria de posar-hi algun marc o tenir-lo d'alguna manera penjat. estes voretes de ganxet m'han semblat ideals.
com els passa a país secret i a yáiza, jo també tinc propensió a perdre-les i desparellar-les :(
Doncs a què esperes per treure-les a passejar, tu que sembles més ordenada que les altres que comenten!
Per cert, me n'alegro que puguis tornar a comentar-me. Ara he permès usuaris sense perfil, però segueix provant de fer-ho des del teu perfil, que no pot ser que no t'ho permeti aquest coi de blogger! Ja em diràs.
jo les tinc gairebé totes o desaparellades o que els falta el piuet perquè s'aguantin :( sempre en perdo alguna, sóc un bon desastre! He acabat portant-les petitetes petitetes, ben enganxadetes a l'orella!
23 comentaris:
doncs... no sé que esperes per fer-les sortir...
mmmmmmhhh... potser fires?
Petonet dolç, nina
:¬)******
Molt boniques!
Quines parelles més vistoses i boniques! Veuràs tu com lluiran, quan les treguis a passejar!
En faig col·lecció de desparellades Joana, i no pas per gust. No sé com m´ho faig però sempre en perdo una i llavors em fa pena llençar la vídua;-)
Au vinga doncs! A engalanar-se i a fer-les voleiar!
Sí que són boniques, aparellades o no!
Si us plau, si us plau... pobretes, que algú les tregui a passejar... jo no puc, no sóc la persona adequada!
Trencant el silenci de la nit
passant pel meu costat ... sense mirar-me
brillaven dos escallarincs de colors
com una estrella fugaç.
Bona nit Joana.
Jo les tinc totes desaparellades, especialment les que més m'agraden! Snif... No les trauré a passejar, perquè tornaria només amb una, segur!
quin lloc tan bonic, on guardes les arrecades. justament l'altre dia vaig estar intentant endreçar les arrecades que tinc en una capsa i vaig voler posar-les en un tapet o tela d'aquelles de fer punt de creu que vaig trobar en una altra capsa on guardo encara un pitet que vaig fer-li a la sara. però era un tros de tela i au, un retall, i hauria de posar-hi algun marc o tenir-lo d'alguna manera penjat. estes voretes de ganxet m'han semblat ideals.
com els passa a país secret i a yáiza, jo també tinc propensió a perdre-les i desparellar-les :(
bona nit, joana.
Doncs a què esperes per treure-les a passejar, tu que sembles més ordenada que les altres que comenten!
Per cert, me n'alegro que puguis tornar a comentar-me. Ara he permès usuaris sense perfil, però segueix provant de fer-ho des del teu perfil, que no pot ser que no t'ho permeti aquest coi de blogger! Ja em diràs.
a mi m'agraden les blaves!
m'ofereixo voluntària per treure-les a ballar!
petons bonica!
aparellades o desaparellades arracades que volen gresca
arracades nocturnes
per a fer enveja a la lluna
Que surtin,
i a bon compàs.
Treulas a passeig que t'ho estan demanan!!!
Doncs, com diuen, ja falta temps! Un petó, JOANA. Les vacances ja són història.
Que surtin i dansin, penjades de les teves orelles, siguin llunetes o estels, que brillin i et facin brillar
les "viudes", les desaparellades, és poden treure a passejar fent-les servir de penjoll.
Ja sabeu una cadeneta i a lluir-les al coll!
jo les tinc gairebé totes o desaparellades o que els falta el piuet perquè s'aguantin :( sempre en perdo alguna, sóc un bon desastre! He acabat portant-les petitetes petitetes, ben enganxadetes a l'orella!
Au, va, a què esperes per sortir a lluir-les?
i perque reservar-se per la nit quan podries sortir de dia i lluirse mes??
una abraçada
Les meves pobres han perdut l'esperança ja que les tinc amagades de fa segles, no en porto mai! jajaja.
Terra de llibres
Estels dins i fora de casa,
l'enyor al cel i a l'orella
heheheh
Salutacions Joana!
M'encanten!!! Són els meus tresors de colors, però jo les trec a ballar... Vinga, anima't i treu-les tu també!
Que tinguis una bona diada, Joana!
Jo sempre surto de nit sense arracades. T'ho prometo.
Publica un comentari a l'entrada