Gràcies!

Pels que m'he felicitat al blog, per correu... la família virtual respira i m'agrada no ho negaré. Sorprèn veure correus de persones que no coneixes amb paraules entranyables i bons desitjos .

Una revetlla a la terrassa de casa amb la mare per tenir-la una mica més a prop i coca i cava amb els veïns per posar-nos al dia un cop a l'any. Espetec de petards i cansament acumulat. Sorpresa de mitja tarda, la Selectivitat aprovada!!! Un pas més endavant. Els cursos també són una mica dels pares i els exàmens i les notes i els bons i mals moments.Nits sense gaires hores dormides, amb enrenou d'horaris. Dies llargs a la feina. Inici de vacances dels companys. Més feina. Ahir el cotxe se'm va morir en ple centre de Girona davant d'un taller mecànic, amb un encarregat o amo amable i sol.lícit. Aniré en bici, bus, caminat o taxi si m'urgeix...de moment.

Una tia amb Alzheimer que sembla que em coneix i després pregunta qui sóc. Això li afecta a la meva mare, la seva germana...

Preparem maletes, despedides, un casament dissabte. Fa temps que no vaig a cap. Un vestit de llunes, sabates de saló. També fa dies que no duc talons, xal ni bolso de petxina. Vestit curt estil anys seixanta. Faré fotos...

Cada any el mes de juny és atepeït. Necessito vacances. Quan falta poc sembla que no arribes .

I cada any arribo.

Quan feia COU tenia un professor de francès que ens posava cançons de la Françoise Hardy. Deia que tenia una bellesa exhultant.La setmana passada amb el dominical de la Vanguardia sortia que ha tret l'últim àlbum. " La pluie sans parapluie" amb una cançó que m'agrada " Noir sur blanc". Acaba de fer 66 anys, la que va ser mussa de Paco Rabanne i icona de bellesa francesa dels anys 60-70. Diu que porta les canes i les arrugues amb esportivitat. M'agrada . La veu continua embriagant-me. Alguns recordareu cançons que la van fer famosa " Tous les garçons et les filles" i "Voilà".

A mi sempre m'ha agradat.

Aquest setmana l'he escoltada. El temps passa i hi ha records que són com un regal.

Un amic em comentava l'altre dia sobre el parel.lelisme entre la roba, el vestit i les paraules... amagant i adornant el que hi ha al darrere. Curiós parel.lelisme però no desencertat.

Ens vestim i parlem i és una manera de despullar-nos davant els altres. Ens projectem, sovint sense adonar-nos-en.

A la terrassa fa fresca i vaig lleugera de roba. l'estiu s'alenteix.Fa dos diumenges em vaig banyar en un gorg després d'una caminada. Potser no tocava però la companyia va propiciar-ho. Sensacions que es recorden.

No faig pont però la setmana ha estat més curta. Bon pont als qui en feu i bon cap de setmana als que no :)

Voilà

Noir sur blanc