Continuar llegint-lo pot ser un bon homenatge.
Enganxa el seu domini de la prosa i et convida a seguir .
He triat a l'atzar una pàgina del llibre Contes i m'ha semblat que el que explica està molt allunyat dels nostres dies , per sort nostra.
Pel que es veu, un fenomen semblant va trasbalsar el Teodor, el marit de la Carola, en el moment més engrescador de la nit de noces. I ella va esglaiar-se. Tingui en compte que la noia acabava de passar de cop d'un internat de religioses per a senyoretes de bona família al llit conjugal. Les monges la consideraven la seva obra mestra. S'hi havien abocat de ple, sens dubte per rescabalar-se del fracàs amb la tia Penèlope, a qui s'havien vist obligades a expulsar per atea i republicana de la sagrada institució enmig d'un gran rebombori. Entre misses, rosaris,tsíduums, novenes, classes de piano i lectures edificants, ningú no havia considerat necessari alliçonar la Carola, sobre els mecanismes destinats a perpetuar l'espècie humana, una funció fisiològica ineludible, per bé que, segons les monges, força desagradable i perillosa, malgrat el sagrament del matrimoni, el contacte físic, ecs, fregava el pecat mortal de la luxúria.
Una senyoreta digna d'aquest nom s'hi havia de sotmetre amb resignació guiada només per l'objectiu sublim de la maternitat. Pàg.435
Contes . Ed.Labutxaca
8 comentaris:
Ecs? Potser sí que està una mica allunyat dels nostres dies. :-)
vpamies,
Uixxx...ho havia redactat malament :)gràcies!
Com canvien els conceptes i els valors amb pocs anys...
Esperem que, si ha de seguir canviant tot, que sigui per bé.
*Sànset*
Per sort. Un petó i fins aviat, JOANA. Per cert, saps què ha passat amb el blog de la Rita? Un petó.
Potser la noia després de provar-ho li va venir de gust de tornari.....que sabran les monges!!!
Aquest conte és el reflex d'una moral, per sort ja superada.
Salut!
Bon escriptor, aquest homentot de l'oest.
Waka, waka :-)
Suposo que la Carola no duia piercings, ni tattoos :-)
Un bon escriptor, el Moncada.
Publica un comentari a l'entrada