Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 23 de maig de 2010

Pous







Galledes d'aram,

enyorança d'aigua fresca.

Pous engalanats

30 comentaris:

novesflors ha dit...

Un haiku perfecte. :)

Carme ha dit...

Que bonics són els pous!
Un haikú preciós!

Joana ha dit...

Jo els trobo.... romàntics.

Pais secret ha dit...

Venen ganes d´abocar-s´hi i tirar-hi pedretes! ( ja sé que no s´ha de fer;-)...)o buscar´hi el mirall de l´aigua ( ara sí).

Molt bonic el haikú, sí senyora.

onatge ha dit...

Del pou de la vida
en pouarem aigua de vida
per la set de viure...

-m'encanten les fotografies-

Una abraçada.
onatge

barbollaire ha dit...

Les fotos i les paraules són belles.

Però està clar que no podia ser d'una altre manera venint de tu.

Una abraçada enorme
Un petonet dolç, nina

:¬)*

Pere ha dit...

Te'n recordes?
fa anys quan pouàvem
tu t'emmirallaves...

Bona tarda Joana.

sànset i utnoa ha dit...

Mentre no hi hagi perill de fer cap a baix, encara rai!

Unes imatges ben maques d'uns llocs que sempre donen per pensar i fer-ne metàfores.

*Sànset*

Mireia ha dit...

fins i tot sento el soroll de l'aigua al tirar una pedreta per veure si es gaire profund.
Bòniques fotos i paraules

GURMET ha dit...

Potser en el fons s'amaga un secret.

nimue ha dit...

ooh! m'encanten els pous! sempre que en veig un m'hi vaig una foto! :)) molt bonic el poema. B7s!

garbi24 ha dit...

encara recordo quant de petit i baixàvem la fruita amb un cistell per refrescar-la. Pous de vida

Elvira FR ha dit...

Pous i mots ...tots d'aigua ben fresca

fanal blau ha dit...

Un haikú perfecte, preciós i engalanat!
Senyora del barret blau...jo me'l trec per felicitar-la!

un petó, joana!

lolita lagarto ha dit...

Els pous són com petits tresors on el temps no arriba...
m'agrada molt especialment el pou que és a sota,li escau molt bé aquest preciós haiku

Albanta ha dit...

Em portes records d'infantesa.. a casa teniem un pou... Imaginava alli a sota un món fascinant, ple d'essers fantastics, de misteris, de sorpreses...
Un petó guapa... feia temps que no em passava per aqui, ...imperdonable, ets el meu blog de referència, la nineta dels meus ulls.

Rita ha dit...

Què macos, Joana, i quins records! A casa els avis n'hi havia... :-)

mirambella ha dit...

Són macos, pero em fan una mica de por també. A casa n'hi havia un. Salutacions

jordicine ha dit...

Pous plens de vida. Petons, JOANA.

Ferran ha dit...

Aputa'm a la llista dels enamorats dels pous, Joana!

Maco post, maco :))

David ha dit...

N'hi havia una novel·la que anava de pous, ara no m'en record molt be, pero ja faré memòria.

Esther ha dit...

A mi també m'agraden molt! Quin haiku més bonic...

kweilan ha dit...

M'encanten els pous i aquests són especialment bonics, igual que el poema.

Mon ha dit...

Un eo!!! una pedra cau al fons
eo!!!! ressona... i una moneda un desig?

Núr ha dit...

M'agraden les imatges! I m'has fet pensar en una cisterna que tenia el meu padrí... Quina aigua més fresca, tu! :D

Candela ha dit...

Plens de desitjos que sempre es compleixen!!!!!

el paseante ha dit...

Són macos els pous. Quan era petit n'hi havia un al pati de casa. No sé perquè, però el van tapar.

montse ha dit...

Un haiku preciós. El pou amb el seu forat profund i misteriós.

lisebe ha dit...

Preciós haiku i el que hi ha dintre d'aquestes paraules.!!

Joana ha dit...

Novesflors, Carme,
gràcies!
Joana,
Si? :)
Onatge,
Aigua de vida, set de vida! preciós
Barbollaire,
Gràcies!
Pere,
Ara molts estan secs :(
Sànset,
Fotos pescades :)
Mireia,
Jo també ho feia de tirar pedretes.Un soroll sord!

Gurmet,
Potser :)
Nimue,
Tenen un cert encant, sí
Garbi,
El meu pare hi baixava el porró :)
Elvira,
Ara que s'acosta l'estiu... aigua fresca, que bé!
Fanal,
gràcies wapi!

Lolita,
Quinja pena que no se'n facin ara...amb la sequera han desaparegut.
Albanta,
Tens molta imaginació. A dins els pous hi ha un altre món. El del silenci?petons wapa.Et perdono :)
Rita,
A casa la mare n'hi ha un :)
Mirambella,
A mi no me'n fan de por, tot el contrari. Hi baixaria :)
Jordicine,
Plens de tot. Misteris?
Ferran,
Ostres no m'ho imaginava ...un urbanita com tu! :)
David,
Si és una novel.la bona...fes memòria!

Ester,
Bentornada!!!!Kweila,
Gràcies .Són els que vaig trobar caminant
Mon,
Un petó? :)
Núr,
I que bona!
Candela,
Tant de bo es compleixin wapa, per tu!
Paseante,
Quina pena no?
Montse,
I no sabem mai quin secret amaguen...
Lisebe,
Potser només desig d'aigua fresca, records, vida...Ui moltes coses!!1