Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 1 de juny del 2010

Les tres veles


LAS TRES VELAS - Joaquim Sorolla, 1903
Aquella nit la Simone no va dormir bé. Es va despertar sovint. Aquella història la tenia atrapada.
_ Avui per fi seran meus...
Al seu costat en Jimmy roncava com un possés. La nit abans ja li havia dit que per a ell aquell quadre d'en Sorolla no li deia res però ella va insistir a anar a la subhasta i licitar.Que tenia el seu valor, què coi! Seria per a ella i per ningú més.
En Jimmy no se l'escoltava. Estava fart d'anar de subhasta en subhasta voltant pel món. Ell preferia anar de cacera i estar amb els amics, fer bons tiberis i fumar-se aquells havans tan gruixuts que un amic seu l'hi enviava directament de Cuba.
No entenia què se li havia posat entre cella i cella a la seva dona. Col.leccionar obres d'art. En tenien la casa plena i fer tants viatges amunt i avall amb tren o barco per mig món l'esgotava.
Podria dedicar-se a fer melmelades com feia la seva cunyada o pastissos amb els quals a ell li entrava salivera només d'olorar-los. O aquells licors amb fruites macerades que li despertaven el cos. De fet si algun dia no acompanyava la seva dona disfrutava d'aquests plaers i ...d'altres. Potser fora bo no acompanyar-la demà i fer un àpat pantagruèl.lic...
Però ella va insistir tant que no va poder negar-s'hi.
Van arribar a la casa Sotheby's a Londres on en Jimmy va licitar el màxim empès per la seva dona que sota cap concepte permetria que algú s'endugués LAS TRES VELAS.
L'expert en subhartar-lo era sempre el mateix home que es trobaven des que a la Simone li va agafarr la dèria del col.leccionisme. Era un tipus ben plantat però que en Jimmy detestava. Pensava que era un pobre pringat en comparació amb ell. Sí, ell era ample com un bocoi però fastigosament ric...
Un cop va tenir el quadre, la Simone va anar a fer els tràmits i en Jimmy , per suposat, va signar-los ...
La Simone, amb l'excusa que es quedaria a Londres per a visitar una tia malalta, no va tornar amb ell .
Després de tota una nit amb tren, en primera, va arribar i només d'obrir la porta de casa seva es va quedar corprès.
En lloc dels quadres la casa estava farcida de melmelades. Cap objecte personal de la Simone. Cap criat, cap nota...
En un no res va comprendre tanta dèria col.leccionista i cap a on havien anat a parar tots els diners amb els quals havia pagat les obres d'art...
És una altra proposta de Relats Conjunts

19 comentaris:

Clidice ha dit...

vaja vaja amb la Simone! ves-li al darrera! :) Molt interessant!

Elfreelang ha dit...

Molt bo el relat Joana...l'afany col·leccionista de vegades no és bo...almenys no és bo per a tothom...

Garbí24 ha dit...

Espavilada la Simone....bon relat i veig que la crisi blocaire ha durat ben poc.

lolita lagarto ha dit...

Un argument molt ben trenat per deixar palplantat un home que no en té (d'arguments..)
Molt bon relat!

montse ha dit...

M'ha agradat aquesta sorpresa final.

Salut!

kweilan ha dit...

Ben escrit i bon gir final. Felicitats!

novesflors ha dit...

Molt bo. Quina sorpresa al final, la del marit i també la del lector!

Carme Rosanas ha dit...

Molt ben pensat! Enganxa de seguida i sorprèn... genial!

Sergi ha dit...

Caram amb la Simone, que espavilada! Molt bona història!

zel ha dit...

Noia, li has donat un tomb molt bo!

Pd40 ha dit...

jaja, què espavilada la Simone! Bon relat, Joana, com sempre.

Una abraçada :)

el paseante ha dit...

M'agraden les teves històries perquè sé que m'espera un gir final. Series una bona guionista.

sànset i utnoa ha dit...

Un relat "artístic"!

M'ha agradat molt i... inesperat!

*Sànset*

Guspira ha dit...

M'ha agradat! M'ha sorprès el final!
Una abraçada, guapa!

Bargalloneta ha dit...

final genial!!!!!

Spock ha dit...

Quina sorpresq més dolça.... tot i que al prota em sembla que les melmelades se li hauran posat malament, ajajaja. Un cop més, ets una crack! una abraçada

Joana ha dit...

moltes gràcies!!!! :)

La Meva Perdició ha dit...

Un relat de traïcions i banyes a partir del quadre de Sorolla. Força estimulant. Felicitats pel relat. ^_^

Joana ha dit...

Gràcies ...La Meva Perdició :)