Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 7 d’agost de 2009

I... si hi entro?

Imatge: Llddona
Museu Dalí: Gala mirant per la finestra / Lincoln

No sé si seré capaç de traspassar la porta vidriera que mena a la cafeteria del carrer per on passo sovint.

La meva mirada s'atura mentre fulleges les notícies del diari i avui , un altre cop, no sé si destorbar-te.

El món està convuls. No para quiet com el fluxe de les emocions que va i ve, com els sentiments que alguns, perduren en el temps.

Vull pensar-te en calma i em commou el fet que una tassa de cafè pugui desvetllar-nos.

Passaré emmirallant-me en les vidrieres, prop teu, sense fer soroll i no veuré si alces la mà. No veuré la teva mirada ni l'expressió del teu rostre i pot ser que tu tampoc em vegis enfundada en el meu vestit de camuflatge que em fa semi-transparent. O sí... i llavors ressegueixis les meves cames que se'n van amb passes decidides, caminant en silenci absorta en els meus pensaments, tan a prop i tan lluny dels teus...

Si entro serà per acabar la conversa que fa un temps vam començar... I entremig, la remor d'un bes d'aire fregant la meva galta i el color dels teus ulls de mel somrient al sol del migdia. Són els bells records que em conviden a escriure, en un intent de vestir les paraules perquè no s'esborrin mai.

22 comentaris:

Duschgel ha dit...

Aiii... que difícil es deu fer evitar traspassar la porta... Impulsos, sensacions, records... I la prudència, un cert temor potser, que s'imposa.

M'encanta com has vestit aquestes paraules.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Joana guapa, tu entra i ja em parlarem. Segur que serà un plaer.

Petons.

Jesús M. Tibau ha dit...

le sportes estan fetes per a comunicar-nos, i si no pregunta-li a USD.
Entra!

fada ha dit...

Entra, però no donis mai la conversa per acabada. Sempre queden coses per dir i caldrà trobar moments per compartir-les. Bon cap de setmana, maca.

fra miquel ha dit...

Entra dona! entra! Amb això que escrius no pots destorbar de cap manera. A més, un cop ja et va convidar a fer el cafè, no? No el destorbes, segur. Li donaràs una alegria.

el paseante ha dit...

Crec recordar-te un text similar. També era una cafeteria. També tenies dubtes. Veig que perduren.

zel ha dit...

Jo crec que has de deixar-te de dubtes i cap a dins, a aclarir, començar, acabar...fer el que toqui...

Rita ha dit...

Entra!

És millor penedir-se del que s'ha fet que no pas del que no s'ha fet. Si és que cal, és clar...
Bon capde i petons, maca!

XeXu ha dit...

No va haver-hi mai una segona part? Doncs potser que n'hi comenci a haver, que aviat en farà dos anys. Entra, què hi pots perdre?

Cris ha dit...

Entra, sigues valenta.... total, què tens que prerdre? Diuen que tot el que comença té un final.... potser és questió d'assumir, encara, que.... què fàcil sembla tot des de "fora el carrer" oi? Salutacions Joana :)

Albanta ha dit...

Em sembla difícil imaginar que la teva companyia puga molestar a ningú.
Entra, segurament ell pensa: ... altra vegada passa de llarg, i jo aquí esperant dia a dia per si torna a entrar com aquella vegada!! M'agradaria tant!!

garbi24 ha dit...

Pensa que : en aquesta vida quasi sempre la millor opció es la que més ansia et dona . Cap dintre ...i que me quiten lo bailao.

mar ha dit...

agafa impuls i traspassa el llindar de la indecisió...

quan siguis a dins ja sabràs com mirar-lo als ulls sense por i les paraules acariciaran una conversa íntima i sincera...

petons!

Joana ha dit...

Hi entraré...! :)
gràcies a tothom

novesflors ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
novesflors ha dit...

No sé si arribe una mica tard però si encara ho lliges ENTRA!!!

Cris ha dit...

wowwwwwwww!!! Sí, molt bona pensada i .... ejem, sense semblar "cotilla" què tal un post nou un cop hagis trespassat la porta???? :) Un petó Joana!!

Spock ha dit...

De nou un relat magnífic, no sé si autobiogràfic o no (com a lector això m'és igual, encara que, evidentment, no com a amic), però excel·lent! Una delicatessen com aquesta fa que un dilluns sembli divendres... tot i que ja fa dies que el vas escriure!

Una abraçada!

jordicine ha dit...

Si queda escrit... és etern! Un petó, Joana.

Joana ha dit...

Novesflors,
Mai és tard...només que ara mateix la cafeteria fa vacances... :)

Hola Cris,
Res de "cotilla"....paciència! I benvinguda de nou!

Spock,
Aixxxx... Com t'agraden les cafeteries!Que ja olores les vacances!!!!

Jordicine,
Dixem-ho escrit , doncs! Bé les vacances???

khalina ha dit...

Jo també voto perquè entris. però quan els de la cafeteria tornin de vacances, eh? Que si intentes entrar ara, encara acabaràs a la garjola com el Veí.

Voto per un post quan entris.

Joana ha dit...

Khalina,
SI encara hi trobés el Veí....
No hi entraré de moment...El setembre pot ser :)
No et quedes curta demanant post i tot!Apa bon estiu Khalina!