Imatge googleConversa o silenci prolongat...
Sovint em sembla com si em deixés un apunt al tinter.
Em passa al cap d'uns segons,
d'uns minuts,
al cap d'unes hores o
quan surto i tanco la porta o
l'endemà...
Començo llavors a forjar les primeres paraules
per a la propera ocasió...
per a la propera conversa...
Dono forma a les frases, al context, a les pauses, a la melodia i als gestos que l'acompanyaran...
Només les paraules , les expressions i els raonaments que surten de dins tenen força i en repetir-los es dilueixen, es transformen, i es desgasten...
Malgrat la metamorfosi, sóc d'improvisar.
Allò guardat al pensament ens traeix i diem el que no hem guardat. S'ha esvaït l'urgència i el valor del moment...
Queda però, el balbuceig com una ombra del que som. Queda la força de les paraules a un ritme pausat i queda el poder-ne parlar sense dolor...
Queda , en definitiva, el sentiment.
Y nos dieron las 10
Ahir la vaig sentir a la ràdio i m'agrada!
24 comentaris:
Jo a vegades també tinc aquestes sensacions, també soc d'improvitzar, potser massa i tot.
mil petonets
Em passa sovint que m'imagino una conversa i el que acabo pronunciant resulta ser molt diferent. O molt transformat. I sovint més curt.
Una abraçada, amb poques paraules i molt de sentiment.
A mi també em passa sovint. Pensar el que hagués volgut dir o el que diré la propera vegada i després em quedo amb tot allò al pap, amb la sensació que no em tornarà a passar, però que segueix passant-me...
M'ha agradat molt aquest apunt, Joana!
les paraules mai dites es fan malbé a les golfes dels nostres sentiments
Les paraules volen fugisseres, s'escapen, fugen amb la veu i ja no hi ha remei. Quan volem atrapar-les, arracerar-les, ja no hi són. No ens deixen preparar-les, dir-les com cal. Són autònomes i més ràpides que la ment. Sols quan les escrivim, esculpim els donem la millor forma que podem. Però sempre queda el sentiment, allò que hem dit o voliem dir mmillor.
Un plaer llegir-te
Quant volem dir moltes coses, al final no n'acabem dient cap... Sort que moltes vegades els ulls diuen lo que no ens surt dels llavis...
De vegades quan improvitzo em bloquejo.... no em surt el que voldria dir realment.... de vegades penso massa, en què i com dir-ho.... algunes nits com aquesta passada poden fins i tot arribar a ser tormentoses i t'acaba agafant mal de cap.... els sentiments són així, una mica de cap i l'impuls o instint.... ais, bona reflexió Joana, un petó :)
Bon apunt...I és veritat que al final només et queda la sensació o el sentiment.
Em penso que quan més penses el que has de dir, pitjor et surt després. Intentes recordar allò que havies imaginat que diries, i t'acabes embolicant ben bé, per finalment no dir res de profit!
Com tu dius, acaben sortint les petites paraules que no tenies estudiades, els gestos que no tenies preparats, les mirades que no esperaves fer...
en canvi jo sóc de reflexionar taaant!!!
que a vegades el meu pensament passa a ser massa recional i deixo sense voler-ho passar al sentiment , tenint més en compte a l'altre i deixant de pensar en mi
molt bonic el que has escrit!!
Sempre dona gust llegir-te, fas pensar...Anton.
Quan intentes algua cosa amb totes les teves forces... quan la prepares i intentes analitzar qualsevol petita cosa que pugui desajustar-ho... llavors, al final, tampoc no val tant la pena.
Visca la improvització!!! :D
Totalment d'acord, Joana.
Havies pensat dir tantes coses i d'aquella manera... i després tot canvia.
Escriure les paraules pot anar bé, però a mi també m'acaben sortint unes paraules que no eren les que havia pensat inicialment.
Hauré de confiar en la improvització!
B7s
completament d'acord.
Em passa tot sovint. quan "més preparat" vaig, pitjor surt tot.
sort que tinc una certa facilitat per improvitzar... X¬DDDDDDDD!!!
Una bosseta de petonets dolços i post-vacacionals, nina
:¬)***
queda el més important, imprescindible, allò que el cor no oblida....
ains... jo no sóc massa d'improvisar, la veritat. De sentiments,una mica més! ;)
A mi també m'ha agradat molt el teu apunt... ja que jo sempre imagino i penso dins del meu cap tot allò que hagués volgut dir i no m'ha sortit. Ho faig gairebé sempre, després de les converses importants o simplement interessants... però he de deduir pels comentaris que sóc una mica rara, ja que habitualment sí que acabo dient el que vull. Sí que em serveix preparar-ho, habitualment... clar que sempre depèn de l'interlocutor. A vegades és més complicat que d'altres.
Una abraçada.
m'agrada planificar segons què i improvisar de vegades. Amb les converses passa el mateix. Improvises, però de vegades havies pensat dir segons què i acabes dient altes coses...I després en penses d'altres. Les ments i els sentiments són complicats i de vegades no van parells
Oh, oh Joana...
entre que aun estoy en ese espacio en que las neuronas van despertándose unas a otras efecto domino y que no se si lo entendí demasiado bien y pongo como excusa el catalán para no sentir, creo que prefiero dejarte mis besos en silencio y volver luego para re leerte.
Te deseo un precioso día.
Quin escrit més bonic i tendret...
Y lo que queda, en definitiva, es lo que importa.
Petonets
Mon,
Potser sí que només és una sensació...
Bon diumenge wapo!
Duschgel,
Sobretot més curt. Sol passar :)
Una abraçada silenciosa!
Rita,
M'alegra saber que també tens aquesta sensació...
Jesús,
Als cellers foscos de la memòria. Tota la rao!
Joana,
Segur que les paraules van més depressa que la met. El plaer és meu de que vinguis!
Ramon,
Com parlen els ulls i que bé que ho fan! Sort en tenim!
Cris,
Els sentiments ens traeixen, segur!
Kweilan,
El que queda és important però a vegades és necessari dir-ho, ue no s'intueixi...
Neo Poeta,
Els gestos i les miraes sovint supleixen a les paraules!
Bargalloneta,
Hi ha moments de tot, no? No sempre guanya la raó ni el cor!
Rebaixes,
Gràcie. un altre plaer llegir-te!
Alepsi,
Poter quan improvisem som més nosaltres, no sé Alepsi...
Fra Miquel,
hem de confiar en nosaltres primer de tot i el que surti estarà bé. segur!
Barbollaire,
I a sobre tu ho dius amb poesia!
Petons post-vacacionals...mmmm tendres com sempre :)
Zel,
Així el tenim de gran! wapa!
Nimue,
Ja et faig de molt reflexionar Nimue. Esta`bé i tant!
Carme,
Tot depènn...del moment , de la persona i del tema que es tracta! :)tens raó va be un guió!
Khalina,
Allà on hi ha sentiments la raó s'ablandeix!
Lirio,
Despèrtar las neuronas. Bonito!!
Joana,
Espero que no carrincló :)
Eli,
Entre les paraules i els sentiments queda un pòsit, segur!
Gràcies !!!
Joana, arribo tard. Estava de vacances. També em passa això de deixar paraules per dir quan estic amb algú. Això vol dir que tens ganes de tornar a xerrar amb aquella persona. I que tard o d'hora sorgiran els temes pendents.
Paseante,
Les has gaudit????
Aisss així no sóc tan "rareta" :)
Publica un comentari a l'entrada