Dies d'estrena

He estrenat un dia de platja. El primer cap de setmana assolellat després d'un abril plujós.

Mentre caminava arran d'aigua , amb els pantalons arromangats, vaig adonar-me que deixava enrere les petjades de l'hivern tot i que ha fet una primavera molt fresca.

He comprat les primeres maduixes de la temporada. Les he ensucrat i a la nit l'almíbar era copiós. El seu perfum anuncia el bon temps.

( de l'hort-2008)

Hi ha flaires que són exclusives de l'inici d'una nova estació. Una truita d'alls tendres o d'espàrrecs silvestres, uns pèsols ofegats amb botifarra negra recent desgranats, fan primavera.

Una època en què tothom té ganes d'estrenar roba d'estiu, de coloraines, blanca i vaporosa i de posar-se sandàlies. Estrenar o posar-nos la roba de l'any passat. Tant se val.

De fet no cal estrenar a cada temporada. No per nou és millor.

Estrenar alguna cosa ens produeix un plaer immediat i efímer. Deixa de ser nou en un no res.

Tornar a encetar quelcom que fa temps que no fem, no veiem o no mengem pot ser igual de plaent, igual de nou i fascinant.

Mentre passejava per la platja anava rumiant amb això. Estrenar. Encetar...

Vaig agafar petxines i em vaig deixar acaronar per el sol. Estrenar les noves sensacions a la pell. De l'aire i del mar.

( de collita pròpia)

Cada primavera la flaire deu ser la mateixa però a nosaltres cada any ens resulta exultant i nova.

" En la moda està tot inventat" hem llegit sovint. Tot són cicles. Però estarem d'acord en què ens ho venen com a novetat. Per nou. Potser és el que volem. Tenir la sensació d'estrenar.

Estic convençuda que és bo reciclar, redescobrir i reinventar. A vegades rellegim un llibre i hi descobrim matisos que se'ns van perdre per l'ànsia d'acabar-lo.

Continuo pensant que el plaer no està en allò nou de trinca.

La meva filla, quan era petita, deia d'una persona jove que era "nova". Relacionava "nou" amb "vell". Nova .Vella. Nou per estrenar. Vell d'estrenat, gastat, usat...

Vaig anar a veure Gran Torino d'en Clint Eastwood. L'última pel.lícula d'un actor i director gran. Un gran actor i director. Un home atractiu, intel.ligent i savi. Una pel.lícula crítica.Crítica amb el sistema polític actual i amb els valors que es transmeten als fills. Alguna cosa s'ha perdut en aquesta transmissió i que sens dubte ens serà molt difícil de recuperar.

Una generació de fills amants de tot allò que és nou, que es desviuen per estrenar, per viure emocions noves, immediates i efímers i que alhora els crea una gran insatisfacció. A L'amor líquit, de Zygmunt Bauman ens parla de la societat globalitzada on tot el que ens envolta cada cop és més volàtil i precari i on aquest esfondrament fa créixer una sensació d'incertesa, una ansietat insaciable.

Ens costarà i els costarà entendre que els plaers de la vida no han de ser necessàriament els nous ni els que es poden comprar.

A Les germanes Munekata, Yasuhio Ozu ens recorda les paraules d'una de les germanes : " La vertadera novetat és la que no envelleix, tot i el pas del temps".

Tanmateix el que costa és aprendre a reestrenar tot allò viscut, usat i sentit amb la mateixa olor de nou.

La bellesa que hi ha al nostre voltant és l'aliment amb el qual nodrim la nostra ànima. I per sort no és passatgera ...