Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

divendres, 1 de maig de 2009

De la Garrotxa al Penedès



Els ceps despunten tibats cap al cel entre les branques entortolligades.
Les carreteres que hi menen serpentegen solitàries. És l'hora de dinar.
Un plugim entela el vidre del cotxe mentre ens dirigim a Sant Pau d'Ordal. Ens barregem amb els camps perfectament arrenglerats.
No portem mocador al cap ni ulleres de sol dels anys 20 ni conduim un cotxe sense capota però la imatge recrea una pel.lícula d'aquest estil.
Redescobrim la veu dolça d'en Josep Tero enmig d'imatges d'un passat escapadís i riem per aquests moments de complicitat i amistat.


El sol esquitxa entre la nuvolada i mentre seguim la tonada el paisatge esdevé poesia.






Josep Tero - Cos meu recorda



17 comentaris:

Faune ha dit...

Eixa part de Catalunya no la tinc gens coneguda... a veure si puge un dia d'estos. Que ja em val, tant de bon vi i jo sense anar-hi. Besets des dels boscos i les vinyes!

Gatot ha dit...

és poètic el paissatge? o ho és la teva mirada?
potser ambdues coses...
:)
bon dissabte, Joana!

Striper ha dit...

Un lloc desconegut per malgrat ser proper,ara donen ganesde fer una escapada.

XeXu ha dit...

Hi ha imatges viscudes que ens evoquen a altres temps, a una realitat diferent, i ens fan ser, per un moment, unes altres persones, en un altre lloc.

Rita ha dit...

Un paisatge preciós que amb la teva "veu" esdevé exquisit... :-)

Montse/Arare ha dit...

quina dolçor, eh? gaudeix, que això és viure intensament!

Abogada en Bcn ha dit...

quines ganes d'anar-hi!!! estic cansada de barcelona...

Carme ha dit...

Crec que, com diu el gatot, les dues coses són poètiques, però sobretot la teva mirada.

Eva Ventura ha dit...

Que evocadora la foto dels arbres i el camí!

Joana ha dit...

Faune,
Entre el paisatge i el vi val la penal'excursió!

Gatot,

Em sembla que el paisatge ho diu tot però...no parla i ho he de dir jo :)))
Bon iumenge wapo!

Striper,
Jo de tant m'hi escapo!

Xexu,
Semblàvem la Telma i la Louise! :)

Rita,
El paisatge s'ho val! Els 2!!!No sé quin triar.Bona setmana Rita!

Arare,
Petites escapades que oxigenen... Bona setmana per a tu també!

Abogada,
Ara tindràs temps amb el cotxet i els bolquers i.... Aixxxx que queda poquet... Que vagi molt bé!

Carme,

Espero que no la tingui distorsionada.... ;)

Eva Ventura,
La Garrotxa té aquests paisatges!

Tondo Rotondo ha dit...

Feia anys que no en sabia res del Josep tero... I fa anys tambe vais anar a Barcelona a escolatr-lo, a una plaça de Gràcia.... i conservo encara el deu disc de vinil... el primer.

Bon un, i bon vídeo!

el nadador ha dit...

En petites pinzellades ens convides més a endevinar que a veure. Et guardes els colors forts per a tu.

Joana ha dit...

Tondo,
El dia 17 d'aques mes estrà a Girona. L'escoltaré de viva veu. Dedueixo que també t'agrada...
Cuida't!:)
Nadador,
L'As sempre per el final no? :)

rebaixes ha dit...

Quan munyeixis el braguer madur
que la cabra verda porta,
posa en el got el rosat suc
i son alè d'olor acarona.
Mira dels pàmpols el sedós vellut
entra en el misteri, omple boca...
i, suau, la cavitat percep el gust
d'una sang que et durà a la glòria
.............Anton.

Joana ha dit...

Preciós, Anton! Gràcies!

khalina ha dit...

"Paisatge que esdevé poesia" M'ha agradat

Joana ha dit...

Gràcies Khalina!