Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 7 de maig de 2009

Dies d'estrena

He estrenat un dia de platja. El primer cap de setmana assolellat després d'un abril plujós.
Mentre caminava arran d'aigua , amb els pantalons arromangats, vaig adonar-me que deixava enrere les petjades de l'hivern tot i que ha fet una primavera molt fresca.
He comprat les primeres maduixes de la temporada. Les he ensucrat i a la nit l'almíbar era copiós. El seu perfum anuncia el bon temps.

( de l'hort-2008)

Hi ha flaires que són exclusives de l'inici d'una nova estació. Una truita d'alls tendres o d'espàrrecs silvestres, uns pèsols ofegats amb botifarra negra recent desgranats, fan primavera.

Una època en què tothom té ganes d'estrenar roba d'estiu, de coloraines, blanca i vaporosa i de posar-se sandàlies. Estrenar o posar-nos la roba de l'any passat. Tant se val.
De fet no cal estrenar a cada temporada. No per nou és millor.
Estrenar alguna cosa ens produeix un plaer immediat i efímer. Deixa de ser nou en un no res.
Tornar a encetar quelcom que fa temps que no fem, no veiem o no mengem pot ser igual de plaent, igual de nou i fascinant.

Mentre passejava per la platja anava rumiant amb això. Estrenar. Encetar...
Vaig agafar petxines i em vaig deixar acaronar per el sol. Estrenar les noves sensacions a la pell. De l'aire i del mar.

( de collita pròpia)


Cada primavera la flaire deu ser la mateixa però a nosaltres cada any ens resulta exultant i nova.

" En la moda està tot inventat" hem llegit sovint. Tot són cicles. Però estarem d'acord en què ens ho venen com a novetat. Per nou. Potser és el que volem. Tenir la sensació d'estrenar.

Estic convençuda que és bo reciclar, redescobrir i reinventar. A vegades rellegim un llibre i hi descobrim matisos que se'ns van perdre per l'ànsia d'acabar-lo.

Continuo pensant que el plaer no està en allò nou de trinca.

La meva filla, quan era petita, deia d'una persona jove que era "nova". Relacionava "nou" amb "vell". Nova .Vella. Nou per estrenar. Vell d'estrenat, gastat, usat...

Vaig anar a veure Gran Torino d'en Clint Eastwood. L'última pel.lícula d'un actor i director gran. Un gran actor i director. Un home atractiu, intel.ligent i savi. Una pel.lícula crítica.Crítica amb el sistema polític actual i amb els valors que es transmeten als fills. Alguna cosa s'ha perdut en aquesta transmissió i que sens dubte ens serà molt difícil de recuperar.

Una generació de fills amants de tot allò que és nou, que es desviuen per estrenar, per viure emocions noves, immediates i efímers i que alhora els crea una gran insatisfacció. A L'amor líquit, de Zygmunt Bauman ens parla de la societat globalitzada on tot el que ens envolta cada cop és més volàtil i precari i on aquest esfondrament fa créixer una sensació d'incertesa, una ansietat insaciable.

Ens costarà i els costarà entendre que els plaers de la vida no han de ser necessàriament els nous ni els que es poden comprar.

A Les germanes Munekata, Yasuhio Ozu ens recorda les paraules d'una de les germanes : " La vertadera novetat és la que no envelleix, tot i el pas del temps".

Tanmateix el que costa és aprendre a reestrenar tot allò viscut, usat i sentit amb la mateixa olor de nou.

La bellesa que hi ha al nostre voltant és l'aliment amb el qual nodrim la nostra ànima. I per sort no és passatgera ...

25 comentaris:

kweilan ha dit...

Tot el post m'ha agradat molt però el darrer paràgraf és genial.Me l'apunto per llegir-lo sovint si no t'importa.

Rita ha dit...

I dissabte engega el Temps de flors!
Bon capde, que ja s'acosta! :-)

fanal blau ha dit...

joana,

afortunadament, com dius, hi ha molta bellesa que ens envolta, tot i moments poc bells...
Torno a passar ben aviadet...
una abraçada!

Striper ha dit...

Un post amb olor a primavera i que m'ha deixat desig de truita d'alls tendres.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Joana, que bones les maduixes i la truite d'alls tendres. Petits plaers que ens fan sentir vius.
Si puc jo si que estic disposat a estrenar alguna peça de roba.
Bones sensacions per tots.

Abogada en Bcn ha dit...

M'has fet venir capritx de maduixes...pobre home meu...a aquestes hores...

Jesús M. Tibau ha dit...

mmmmm, maduixes! jo ja n'he menjat, m'encanten

Carme ha dit...

Joana, realment hi ha tantes coses boniques, tant a bellesa, tants plaers i felicitats petites, que no ens les acabarem mai. Un post que m'ha agradat molt. I amb sorpresa inclosa... jo clicava pensant quin llibre havies rellegit i em trobo a casa meva! Gràcies!

rebaixes ha dit...

Una cosa que la tenim a l'abast tots, i es que cada dia l'estrenen, i al fi del dia que en queda? Podem preguntar-nos'ho...?
Una bona lectura si que l'he tingut amb el teu post i ens ha fet recordar gust i olor que son dos que no es transmeten a través dels aparells virtual. Sensacions que per conegudes quan les tenim a boca de canó en eixamplen el cor. Anton.

XeXu ha dit...

Suposo que els que tenen la necessitat d'estrenar sempre alguna cosa és que no tenen estimació pel que els ha anat acompanyant durant un temps. Jo sempre m'acabo encarinyant de les coses, em costa molt desprendre-me'n. I pel que fa als llibres, ja que ho menciones, és cert que quan n'he rellegit algun he vist detalls que m'havia perdut, per aquesta mateixa pressa que dius tu d'acabar-los. Però em fa una mica de por, perquè una segona lectura també et pot fer perdre la magnífica impressió que t'ha causat un llibre. Gairebé prefereixo quedar-me amb la primera impressió.

el nadador ha dit...

Quin post més rodó. Ens has fet recordar que existeixen platges, que és temps de maduixes, ens has enviat flaires de pèsols, ens has presentat pel.lícules i llibres. I, el més important, ens has fet pensar que les coses noves i efímeres i immediates no sempre són les millors. M'ha encantat la definició de la gent jove que feia la teva filla: la gent nova. Genial.

barbollaire ha dit...

"La bellesa que hi ha al nostre voltant és l'aliment amb el qual nodrim la nostra ànima. I per sort no és passatgera "i, per sort, sempre podem encaminar les nostres passes cap aquí quan ens sentim afamats...

un post bell, nina...

Una bosseta de petons dolços, dolcíssim i una abraçada llarga
:¬)*******

Montse/Arare ha dit...

Joana, un post perfecte. Me'l quedo :)

Cada vevgada que ens llegim, els blogaires ens estrenem de nou, no trobes? per efímera que sigui l'estrena, o la lectura... potser és la màgia dels blogs!

un petó de primavera

estrip ha dit...

això de l'envelliment i la novetat és el més bonic.
A mi m'agrada aquella que diu, que "cal mirar amb ulls de novetat allò que és vell"

Mon ha dit...

he trobat genial lo de deixar enrere les petjades de l'hivern. mil petons primaverals i bon cap de setmana

Tonina ha dit...

Un escrit bellíssim, Joana. M'ha agradat tot de dalt a baix. Així com maduram aprenem a viure d'una altra manera i a apreciar i saber veure i viure tot allò que ens envolta.
Estiu, ben arribat siguis. M'has fet venir ganes de veure la mar, demà aprofitaré per anar a veure la meva estimada platja de S'Illot, i caminar sobre l'arena mullada i tocar l'aigua salada.
Una abraçada.

Toy folloso ha dit...

A els pantalons de l´any passat, directament, no hi entro, però recordo que en tenia uns de pinces que, potser, deixant-les anar....

La truita, amb espàrregs y alls tendres barrejats.

Tantes curculles, que son de la platja de Sant Pere?.

Recordo un vailet que no sabia que li podien regalar els seus pares per l´aniversari, perque tenia de tot. El pobre era tan ric que feia llàstima....

Cesc ha dit...

Ja comença a arribar tot el què és bo eh, i es nota dins.

Mª Teresa ha dit...

Hola Joana, m´encanta el teu blog, cada dia ho llegeixo, ¡ah! i veig que tenim una cosa en comú, soc fan de fa molts anys de la Barbra Streisand, per a mi la millor cantant que hi ha. Petons i felicitats per el teu blog.
Mª Teresa

Joana ha dit...

Kweilan,
Queda't el que vulguis. És casa teva!
Rita,
I has fet un reortage reciós. Jo aniré el dimarts :)
Fanal blau,
Sort en tenim de tenir-la a prop. Reconforta!
Striper,
Tantes olors primaverals eh?i sabors...
Vitalis,
I tant que a tothom agrada estrenar...
Abogada,
Ostres! encara insomne?ja passaré a visitar-te...
Jesú Mª
llaminer...
Carme,
gràcies a tu. Un plaer llegir-te!
Antón,
Estrenar cada dia el dia...fantàstic i amb tot el que ens porta!
Xexu,
Jo només en rellegeixo agun de tant en tant. I mentre el llegeixo el primer cop sé que ho tornaréa fer :)
Nadador,
Em sembla que tu sí que els fas rodons, els posts! :)
Barbollaire,
Per això també passo per casa teva. Hi ha una llum...
Montse/Arare,
tens tota la raó...per això aqesta fal.lera de llegir post nou!
Estrip,
Bonica frase. N'hem d'aprendre...
Mon,
Bona primavera...que ja s'acaba...
Tonina,
Segur que veuràs un paisatge ben bonic a ses Illes!
Toy,
Així hauràs d'estrenar pantalons...
Les curculles no són de Sant Pere, sinó d'Empúries :)
Cesc,
Tu també ho notes??? Això està molt bé!
Mª Teresa,
Gràcies i benvinguda!
Bona setmana a tothom!

Deric ha dit...

el plaer està en els petit detalls i la primavera m'agrada també molt, llàstima de les al·lèrgies

Mariaisabel ha dit...

Joana, quin plaer llegir-te. Una entrada molt bona.

Saps, quina casualitat, estic menjant maduixes ara mateix...siiiiiii!
Quin perfum tan bo tenen i que bones son.
Bona nit, maca.
Un petonet

Joana ha dit...

Déric,
Em sap greu per tu. Vigila amb el antihisamínics...donen son!

Mariaisabel,
Gràcies per la teva visita. I que bones les maduixes...
Salut wapa!

khalina ha dit...

genial Joana. Tan primaveral! M'has portat un munt de sensacions en un moment. A part de la reflexió sobre el nou, com es valoren les coses. Per sort no tothom és igual. Almenys de moment

Joana ha dit...

Em semla que estic una mica primaveral :)Khalina :)