Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 20 de maig de 2009

Torre Eiffel

Torre Eiffel - Robert Delaunay 1911

He estat uns dies a París. Hi he anat de la mà d'en Francesc Miralles.

" Tant de bo fossis aquí " m'hi ha portat.

A París sempre hi passen històries d'amor però en aquest cas la història és surrealista.

El protagonista deixa Barcelona després que la seva xicota, el dia de la festa del seu trentè aniversari i pocs dies abans de casar-se, decideix abandonar-lo per un amic de la colla. Un seductor nat. En Bosco.

En Daniel, el xicot, un arquitecte d'èxit que ha muntat una empresa que li funciona d'allò més bé, es queda desamparat i marxa uns dies .

A París hi viu l'Eva Winter, una cantant de folk, l'últim CD de la qual l'hi va regalar una amiga a n'en Daniel.

Ell, atret per la lletra de les cançons i empès segurament per la similitud que tenen amb la seva vida, la vol conèixer. Es pensa que és la seva ànima bessona.

A la ciutat de la llum tot esdevé un conte.

En Daniel perd la cartera o l'hi roben i ha de sobreviure uns dies a casa del representant de l'Eva i després al pis d'ella.

La segueix a tots els concerts, embadalit. En un de molt especial a la presó de Fleury-Merogis, al sud de França, l'Eva canta una versió d'Elliott Smith i en Daniel es commou.

" Beu, amor meu, mira els estels/Et besaré una altra vegada entre els barrots/on et veig/amb les mans a l'aire/esperant que les agafi finalment./Beu un cop més/i et faré meva,/et guardaré a part/ en el més profund del meu cor...

París no és només la ciutat de la llum, del Sena i dels monuments...

París és un passeig. Un lloc per esborrar i retrobar records, el bressol del " Je t'aime...moi non plus"...

Si s'esllavissa la Torre Eiffel quedaran els cementiris on hi reposen els bells discursos dels filòsofs, els "ateliers" dels artistes i les lletres de moltes cançons.

" No has estat mai a Islàndia, però n'has recorregut mil cops el litoral amb el dit, com si el mapa fos una radiografia del teu cor glaçat"...

" Travessa el fons dels meus ulls, que han plorat de tant esperar-te, i trobaràs flors a la boira"...

És una altra proposta de Relats Conjunts

19 comentaris:

kweilan ha dit...

Has creat tot un món diferent amb una sèrie de personatges d'una història que captiva totalment al lector. M'ha enganxat molt aquesta història. Molt bé, Joanna!

Striper ha dit...

Ens has transportat dins del post amb aquesta historia.

EL BLOC D'EN VITALIS ha dit...

Bé, al menys en el teu cas el cabró no és l'home, cosa que em sorpren escrit per una dona.

M'agrada, encara que em fa pensar amb la película Casablanca.

Avancem ca a la normalitat. Petons Joana.

rebaixes ha dit...

Que de situacions... no posaré jo els daus a la ma i no els tiraré contra la barra per que rebotin...
Has muntat un tingladet, que només hi falten pagines per esdevindre una novel·la.Podem imaginar-la amb tot el que hi esmerces. Et felicito... Anton

Robertinhos ha dit...

t'has inspirat en algú? ;p

XeXu ha dit...

He tingut aquest llibre del que parles a les mans avui mateix. Ja l'havia mirat, i l'argument em semblava molt curiós i original. Però com que encara no l'he llegit, no sé què del teu relat és del llibre, i què és teu. Però m'ha agradat llegir com ho has exposat.

Carme ha dit...

Un post molt bonic i inspirat. Ara em falta llegir el llibre, que me n'has fet venir ganes. Bona nit, Joana.

Gatot ha dit...

"un lloc per esborrar i retrobar records..."...

aquests dies he llegit molts blogs on parlaven de l'encert del "Girona, m'enamora..."

Girona, com Paris, com l'Alguer o com, suposo, Albaida... és un passeig, un passeig confortable abraçat a l'amor.... i un passeig d'ulls nostàlgics on es poden esborrar o difuminar els records... per fer-los més agradables...

en saps, molt, Joana... i cada dia ho fas millor...

bona nit!

Bargalloneta ha dit...

M'has deixat sense paraules, quina manera de lligar els personatges.... admiro a la gent com tu que sap fer aquestes delicies amb les paraules

khalina ha dit...

Ara haurem de llegir el llibre.

Penso que París és una ciutat d'inspiració per a escriptors, pintors, músics...per a qualsevol artista.

Nymnia ha dit...

Oh! Quin relat més maco! M'agrada molt com l'has escrit, l'atmòsfera, els personatges... dones relativament poca informació però es presta a imaginar-se totes les seves vides... M'encanta tornar-te a llegir, un cop més!

Rita ha dit...

Una bona combinació. Molt ben trobat!

Ara deures, a llegir el llibre! Per cert, m'ha recordat un conte del Sergi Pàmies, del llibre de la llimona... Et sona a tu?

Mireia ha dit...

Apa, un altre llibre que m'heu 2venut" per la blogsfera !!!

fanal blau ha dit...

joana,

"jenial"!

una abraçada!

Pd40 ha dit...

Sempre saps trobar les paraules que millor transmeten les emocions.
Continua sent un plaer passar per casa teva.

Una abraçada :)

Mikel ha dit...

Paris , Roma... intento no pensar-hi pero cada cop trobo quelcom que m'ho recorda i no puc pensar en res mes...

jordicine ha dit...

A mi també m'ha agradat molt. Un petó.

oiril ha dit...

A pesar de leerlo en catala y luego en una no muy buena traducción de google, me he quedado atrapada y eso que puede que me falte entender alguna que otra palabra.

Besos Joana, como siempre desde mi alma.

Joana ha dit...

Gràcies a tots i a totes!