Els ceps despunten tibats cap al cel entre les branques entortolligades.
Les carreteres que hi menen serpentegen solitàries. És l'hora de dinar.
Un plugim entela el vidre del cotxe mentre ens dirigim a Sant Pau d'Ordal. Ens barregem amb els camps perfectament arrenglerats.
No portem mocador al cap ni ulleres de sol dels anys 20 ni conduim un cotxe sense capota però la imatge recrea una pel.lícula d'aquest estil.
Redescobrim la veu dolça d'en Josep Tero enmig d'imatges d'un passat escapadís i riem per aquests moments de complicitat i amistat.
El sol esquitxa entre la nuvolada i mentre seguim la tonada el paisatge esdevé poesia.
Josep Tero - Cos meu recorda
17 comentaris:
Eixa part de Catalunya no la tinc gens coneguda... a veure si puge un dia d'estos. Que ja em val, tant de bon vi i jo sense anar-hi. Besets des dels boscos i les vinyes!
és poètic el paissatge? o ho és la teva mirada?
potser ambdues coses...
:)
bon dissabte, Joana!
Un lloc desconegut per malgrat ser proper,ara donen ganesde fer una escapada.
Hi ha imatges viscudes que ens evoquen a altres temps, a una realitat diferent, i ens fan ser, per un moment, unes altres persones, en un altre lloc.
Un paisatge preciós que amb la teva "veu" esdevé exquisit... :-)
quina dolçor, eh? gaudeix, que això és viure intensament!
quines ganes d'anar-hi!!! estic cansada de barcelona...
Crec que, com diu el gatot, les dues coses són poètiques, però sobretot la teva mirada.
Que evocadora la foto dels arbres i el camí!
Faune,
Entre el paisatge i el vi val la penal'excursió!
Gatot,
Em sembla que el paisatge ho diu tot però...no parla i ho he de dir jo :)))
Bon iumenge wapo!
Striper,
Jo de tant m'hi escapo!
Xexu,
Semblàvem la Telma i la Louise! :)
Rita,
El paisatge s'ho val! Els 2!!!No sé quin triar.Bona setmana Rita!
Arare,
Petites escapades que oxigenen... Bona setmana per a tu també!
Abogada,
Ara tindràs temps amb el cotxet i els bolquers i.... Aixxxx que queda poquet... Que vagi molt bé!
Carme,
Espero que no la tingui distorsionada.... ;)
Eva Ventura,
La Garrotxa té aquests paisatges!
Feia anys que no en sabia res del Josep tero... I fa anys tambe vais anar a Barcelona a escolatr-lo, a una plaça de Gràcia.... i conservo encara el deu disc de vinil... el primer.
Bon un, i bon vídeo!
En petites pinzellades ens convides més a endevinar que a veure. Et guardes els colors forts per a tu.
Tondo,
El dia 17 d'aques mes estrà a Girona. L'escoltaré de viva veu. Dedueixo que també t'agrada...
Cuida't!:)
Nadador,
L'As sempre per el final no? :)
Quan munyeixis el braguer madur
que la cabra verda porta,
posa en el got el rosat suc
i son alè d'olor acarona.
Mira dels pàmpols el sedós vellut
entra en el misteri, omple boca...
i, suau, la cavitat percep el gust
d'una sang que et durà a la glòria
.............Anton.
Preciós, Anton! Gràcies!
"Paisatge que esdevé poesia" M'ha agradat
Gràcies Khalina!
Publica un comentari a l'entrada