Aniversari

M'arriba el fum de la teva cigarreta a través de la pantalla...

Sento una agradable olor que ve de la cuina... De receptes senzilles. De plats que agraden als nens... I la gola em crema amb la primera glopada de whisky, en un pessigolleig impertinent per la manca de costum. Prefereixo el vi, jo. El vi negre, una mica espès, dens...

Són olors casolanes, conegudes... Com si haguéssim compartit algunes estones, en algun racó de la casa. De la teva, perquè ets tu el que sempre ens obres les portes...

I avui m'apropo ... de puntetes, sense fer soroll. Vull perdre'm acotxada en el teu món...

Un món ple de sensacions, de suavitats vellutades, de nits, de dies agre-dolços, de pluja i de rialles.

Allà on arriben les teves paraules, arriba el context de l'emoció. Nítid, sentit, despullat...

Paraules com el tacte de la seda, del no res, lliscant amb una suavitat perlada...

Hi ha dies especials fets de petites il.lusions i desigs...

Dies en què agafes aire i bufes les espelmes...

Dies en què algú pensa en tu ... però mai ho sabràs...

Dies per omplir...

Dies per abraçar...

Dies per ballar...

Dies...

( Arrambat a la pantalla et deixo, com a penyora, el meu mocador de seda... )

Feliç Aniversari, Gatot!

Flor d'Elena Camacho

Falling Slowly de la pel.lícula ONCE ( Una vegada ), guanyadora de l'Oscar 2007 a la millor cançó original. Una petita joia de pel.lícula musical

Vestits i disfresses

Foto treta de photo.net

Després d'uns dies de pluja la natura s'ha vestit. Ha brotat. I passejar pel bosc amb el sol matinal d'un diumenge sense presses em permet, de nou, apreciar la bellesa sense disfresses.

Quan era joveneta i universitària vaig fer una molt bona amiga. Era alta, ben proporcionada, guapa i amb un do de paraula digna d'enveja. Anàvem sempre juntes. Fins i tot vam llogar un estudi al casc antic en un carreró estret i humit amb una boira de fum a totes hores. Era l'època en la qual un grup de gent bohèmia s'ajuntava en un indret tenebrós de la ciutat. Allà vam anar a parar. Suposo que el lloc era cèntric i ens permetia desplaçar-nos còmodament.

Com us deia ens vam fer inseparables.

Tenia la qualitat d'atraure els nois. Ella fumava. Jo no. Era una manera d'encetar conversa quan els demanava foc. Anava maquillada i portava talons. Era atractiva i lligava com ningú. Els seus "xicots" deien de mi que era una noia "pràctica". Sempre m'he preguntat el per què...

Quan fèiem un sopar al pis, jo cuinava i tots estaven encantats ( d'aquí devia venir el mot " pràctica" ? ). Ella era més enamoradissa. Jo entrava i sortia de casa. Anava a fer esport. Em perdia a les llibreries i quan anàvem de festa la meva amiga m'assessorava en la manera de vestir-me. Jo em veia disfressada i sempre em donava la sensació que no era jo. Anava més còmoda amb jeans i samarreta, el cabell natural i amb pocs cosmètics a la cara. Amb el temps vaig anar agafant el meu estil. El seu sempre ha estat més sofisticat.

Per sort això no ens ha distanciat mai. L'amistat ha prevalgut per sobre la imatge externa que projectem.

M'atrau la natura en estat pur. M'hi trobo totalment en llibertat. La meva amiga és més de ciutat. Tenim gustos diferents. Ella és de mar i jo de muntanya. Però amb el temps ella s'ha tornat més "pràctica" i jo , reconec, una mica més presumida.

Ella...segueix lligant però , per sort, ha deixat el tabac.

Jo baixo a la capital i em poso talons. Ella puja al poble i camina amb espardenyes. No es maquilla i riu perquè jo sempre em pinto els llavis.

Ella , professionalment, ha arribat molt amunt. Jo m'he quedat a la meitat. Sempre he valorat més el temps lliure. Ella té capacitat per a dirigir, per liderar.Jo em disperso somiant i m'agrada col.leccionar instants fugissers.

La vida ens ha portat per dos camins diferents però allò de veritat no s'ha perdut mai.

El diumenge passat , tot caminant pel bosc, vaig recordar vivències que vam tenir la sort de compartir en una època de descoberta i de formació. Una època que vam descobrir l'amistat i el compartir... amb les mateixes ànsies que ens reafirmàvem com a persones.

( En la intimitat confessem que ens agradaria intercanviar "els papers" durant un mes... Per tornar , després, cadascuna a casa nostra i amb els nostres.

De fet crec que són dos móns tan diametralment oposats que seria casi impossible que una encaixés en el món de l'altra. Pura suposició...)

Aviat ens veurem de nou i omplirem les hores continuant la conversa "d'ahir", sense disfresses...

I diumenge també serà el seu Sant. Si em llegeixes , Moltes Felicitats!

( I a les Montserrats i Montsites, també )

Bona diada de Sant Jordi

( Del jardí... )

Des de la falda tova a la cintura

puja la mà amb posat de llauradora.

trenca l'arcada del cos

i, blanament, s'hi colga.

I és quan voreta la sina gentil

_ oh casta novençana _

una de cinc fulles rosa d'abril

treu clariana.


Carles Salvador

( De el bes als llavis, 1934)

Tango

Foto d' Alex Zhavoronkov



música d'
Astor Piazzolla

Podem escoltar una cançó i ... associar-la amb una gran quantitat de sentiments. Ens pot fer trasbalsar el cor i el cos, esquinçar l'ànima.

*******

Aquests dies rellegeixo SEDA d'Alessandro Baricco, PLA i escolto tangos... Recordant una època que se'm va donar per aprendre a ballar-ne. Diuen del tango que hi ha tal sincronització en la parella que sembla que és un sol cos el que es mou...

Ha plogut

Ja tenim les cobertes de la Primera antologia de blogs en català - La catosfera literària.





El llibre sortirà pel maig i serem 100 bloggaires que el signarem. Quedarà impresa l'il.lusió de compartir aquesta experiència.

*****

La Rita , de l'illa roja, em va donar un premi. Gràcies. I ara el faig extensiu a unes fèmines que s'ho mereixen:




The silver blue sea - Pel seu bloc tan ple de colors i sentiments


La Núria - Pel seu bloc tan didàctic i engrescador.



La Metamorfosi - Perquè la trobarem a faltar. I si torna serà perquè està millor.


La Nimue - Pels seus contes i la seva fantasia.Que no deixi d'escriure.



La Zel - Per la seva lluita constant i la seva força encomanadissa



En Jordicine, em va cobrir d'or... Gràcies. I jo l'he de repartir...




A l'Antoni - Perquè ha tornat revitalitzat i amb ganes!




L'Striper - Sovint ens toca la fibra i ens fa un munt de preguntes

En Robertinhos - Visiteu-lo i ho veureu!

L'Uribetty - El jove poeta que cada dia creix


I en Taxi Driver - Un blog des del taxi i de nit!

*****

I en Mon de la Garrofa de Mont- roig, m'ha ferit "amorosament" amb un dard...





No me'n puc estar, tampoc, de ferir algú:




Al Somiatrufes - Sempre és millor que somniar truites.I més dolç...




A l'Aquari - Com la seda. Paraules que llisquen...




A El paseante - Històries per seduir i...que sedueixen...




En Joan i La Carolina - Per el seu blog que arriba a tot arreu. Que no parin mai!




I el Sense fer soroll - Un blog intimista fet des del cor.

Gràcies i Felicitats!!!

Bes

No he gosat demanar-te cinc minuts per aturar el temps...

No he pogut aturar el temps per a dedicar-te cinc minuts...

Només em calien cinc minuts

per saber que el món es pot aturar

Només cinc...

I no he gosat ... besar-te.

*****

Sota el meu llavi el seu...

sota el meu llavi el seu, com el foc i la brasa

la seda dels seus rulls com el pecat més dolç

_ i l'espatlla nua

ben blanca

l'ombra corba

incitant

de l'esguard

encara un altre bes

un altre

un altre

_ quin perfum de magnòlia el seu pit odorant!

( De El poema de la rosa als llavis, 1923)

Joan Salvat-Papasseit

*****

Aquest és el post número 200... i sembla que era ahir que vaig començar...

Cartes

És en la delicada traça de la teva escriptura on endevino el sentit de les converses inacabades. El moment i l'espai on la paraula agafa doble sentit, suavitzant realitats amb disfresses metafòriques.

Un joc deliciós on es creuen les mirades, on els dits, invisibles, s'allarguen en un tempteig per descobrir quines formes s'hi amaguen sota els vestits.

L'esguard silenciós del desig ,atansant-se , a través de mans foranes . La pressa i la calma per retenir i allargar.

Retalls passatgers fets de passats presents . Un dia qualsevol, un moment incert, un espai indefinit...

Regals esgrogueïts lligats amb cordills, desats al fons d'un calaix d'un moble antic...

El somni

El somni. Henri Rousseau 1910

Vaig enlentida. Mandrejo. Em costa desenganxar-me dels llençols.

Al matí badoco davant la finestra, amb una tassa de cafè a les mans. Com si l'inspiració hagués de venir de fora.

Diuen dels artistes que són mandrosos, que es distreuen quan els passa una papallona pel davant, que somien desperts, que viuen eternament enamorats i que vesteixen d'una manera "informal"... Amb vestits vaporosos, de lli ...

Fa dies que em costa barrejar els colors a la paleta, donar profunditat als relleus, moviment a les formes, llum als paisatges...

De fet fa dies que només gargotejo amb el pinzell dins aquest petit oasi de pau.

Avui, més mandrosa que mai, m'hi he deixat caure, així... " vestida informal" només per el pur plaer de contemplar el quadre per dins...

Una altra proposta de Relats Conjunts