Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 1 de desembre del 2007

Hivern

Amer ( La Selva )





Gebrada de nit


enfarina el dia.




Es despulla, el sol.



Ports de Besseit ( Terra Alta )Cireres d'arboç - La Bisbal - ( Baix Empordà )

29 comentaris:

Robertinhos ha dit...

noia, jo prefereixo la primavera i l'estiu

Carme Rosanas ha dit...

Doncs, no és pas que m'agradi el fred, però a vegades l'hivern també és tan bonic, les gelades, nevades, gebrades... Les teves paraules també.

Contast de fotos. Les cireretes d'arboç ens deixen arrecerar-nos encara una mica al bon temps de tardor.

nimue ha dit...

per molt que mire no li veig res bonic a l'hivern... :(

Striper ha dit...

Tot al seu temps i ara toca fret i també te el seu encant, m'agraden las cireres d'arboç.

iruNa ha dit...

ostres... que bèstia la gelada d'Amer no??? buf, quin fred m'ha entrat... Jo més aviat tinc un concepte d'hivern més càlid: llar de foc, un bon llibre, companyia agradable... calma, quietud....

Metamorfosi ha dit...

Cireretes d'arboç o de pastor!!!... fa moltíssim que no en menjo!

Totes les masses piquen (com ara, que tinc els peus gelats!) però el fred m'agrada prou, i l'hivern ens regala imatges precioses!

Una abraçada!

ddriver ha dit...

m ha entrat un fred als peus.....habiam si pasa rapid l hivern

rhanya2 ha dit...

És bonic el fred vist a través dels teus ulls.

I com tu dius sempre, bona setmana!

Waipu Carolina ha dit...

Hola Joana,
Yo adoro las estaciones. Creo que cada una de ellas nos trae buenas nuevas con su cambio de aires, y si no son tan buenas también es importante aprender de lo no tan bueno.
El invierno es precioso, con su aire nostálgico y como de ensueño.

Un abrazo

Mikel ha dit...

uala!! la primera foto GENIAL!!

rosa ha dit...

a mi m'agrada l'hivern...trobo que és una estació encisadora i més en veure les fotos que has penjat.

Barbollaire ha dit...

Cada estació té el seu encant...
Però la sensació de fred m'agrada. Molt.

M'agraden els vespres freds, de bufanda, guants i gorra, per passejar. Tenen un encant especial. Revitalitzador, no?

Un petonet i una abraça.
Bona setmana, Joana.

Toy folloso ha dit...

Joana, a La Bisbal tenim el terme municipal tan petit que potser no n´hi hagi cap d´arboç; ara bé, als pobles del voltant, Cruïlles, Monells, Sant Sadurní de l´Heura i Fonteta n´hi deu haber millions, ja que ocupen la meitat de les Gabarres.
Si tornes a venir i vols un "cicerone" o anar a fer un mos, m´ho dius per correu. (Ei!, ni cas del meu nick).

Antoni Esteve ha dit...

quina fresca! brrrrrrr! Per mi l'hivern es aquell temps necessari per tornar a estimar la calor.

ptns!

Joana ha dit...

Entre gustos...roberthinos!
Gràcies carme, a mi m'agrada el fred. la calor em deixa sense ganes de res...Bé només de fer vacances i anar a la platja. ;)
Deus ser fredeluga de mena nimue i amb una bona llar de foc no em diguis que passes fred!
Diuen que si en menges moltes et " col.loquen", no sé què deuen portar! striper
Tens raó irunauna cosa porta a l'altra, no?
Cada estació i cada mopment són diferents i a vegades fins i tot especials, no trobes Meta?
Jajajaddriveral taxi no n'hi deus pas passar de fred!
Bona setmana per a tu també Violette
Quizás sacarle hierro a los inconvenientes no, Carolina?
Una bona glaçada Mikel i ja torna a fer bon temps!
Ben hivernals, rosa!
Bufff Barbollaire, passejar amb el baf fent sanefes al teu voltant, ben abrigadet...és deliciós!
Gràcies Toy, la marxa que vaig fer era "la marxa de l'arboç" i vaig passar per Monells,Fonteta i alguns pobles més de les Gabarres, però com que la sortida era a la Bisbal m'ha quedat que allà hi vaig fotografiar els centenars d'arboços que hi vaig trobar.
Gràcies per el convit!
Però si ara no passem fred enlloc, Antoni.Podem anar en màniga curta tot l'hivern. Sembla que visquem en incubadores! ;)
Bona setmana a tothom!!!

Jo Mateixa ha dit...

Aixxxx, quin fred!!!!!!!

Aixxxx, que be si algu t'abraça i t'escalfa be!!!!!

Petonets dolcets!!!!!!

Déjà vie ha dit...

tres versos escuets pro suficients amb l'acompanyament d les fotos. Neu que enfarina... m'agrada!

Mon ha dit...

a mi el temps de fred m'agrada, el que no puc suportar es el vent, em fa migranyes. Se que amb el fred m'arriba un paisatge..neu, xemeneies enceses, el foc a la llar, les sopes (qui menja sopes se les pensa totes) dormir amb mantes i treure baf per la boca, recordant quan erem petits i ens semblava el fum d'una cigarreta...i els vidres entelats i fer dibuixos amb el dit....un petonet Joana

Uribetty ha dit...

Molt macos els versos, només són tres i fan imaginar un paratge ben enfarinat.
Per cert ultimament fas posts molt apetitosos...primer merenga, ara cireres d'arboç...que bones!
Un petón ben dolç i gens fred ;)

Antoni Esteve ha dit...

Ondia, doncs dec ser un fredolic, perquè les samarretes ja estàn al fons de l'armari.

bona setmana!

Joana ha dit...

Aisss Jo mateixa...poc fred deus passar als braços d'en Hatim! ;)
Gràcies Déjà, tenia ganes de penjar-les ...
Mon ...I les torrades vora el foc, amb oli d'oliva i un tallet de xocolata! Una perdició!
Un petó per a tu!
Gràcies Uri, tanta dolçor no sé si és bona! Que no ens empalagui!
Mmmmmmmm...les samarretes!!!!Antoni!

Anònim ha dit...

Que guapes les fotos!!! i els textos.. ;-) m'encanta el fred i l'hivern, passejant pels carrers ben abrigadeta i poder prende una xocolata calentona en bona companyia...mmmmm :-)

LoveSick ha dit...

Sempre m'he preguntat quina és la meua estació preferida i al final crec que és la tardor: inestable, contradictòria, imprevisible, poètica, com jo.

Terra ha dit...

Què xules les fotos!! I jo em queixo del fred de Barcelona! brrrr!

Joana ha dit...

M'agrada que hi vegis la part positiva, cafeambllet!
Benvingut lovesik, De fet els poetes ja són així...una mica com el temps i tremendament encantadors! ;)
Aisss terra que sembla que viviu en una incubadora... I aquí a Girona tampoc mata la fred que fa, ara cap a la muntanya ja és diferent! ;)

Viatger ha dit...

Sempre són bons els contrastos de les estacions, i de la tardor i l'hivern , s'associen al fred i al final d'una "etapa". Tot i així jo prefereixo el fred a la calor, i la meva estació preferida es la tardor. Preciosa la foto de la gebrada.

Els ports de Besseit són encantadors , des de la vessant interior (Arnes, Horta,) , i les cireretes d'arboç molt boniques, però un xic pastoses , no ?

Felicitats gironina Joana !

Joana ha dit...

Totes les estacions tenen el seu encant, però com tu prefereixo el fred, la neu, les gebrades i l'escalfor vora una llar de foc...
Bon cap de setmana viatger!
mmm les cireretes...unes quantes, són massa dolçes!

Unknown ha dit...

Òstres... quins records m'has fet venir amb lo de les torrades amb un raig d'oli d'oliva -jo el gasto de Mont-roig- i si, sisisiisis.... amb una mica de xocolata -amb llet-.

Jo de petit ho feia amb mon avi davant de l'estufa de gas butà... i és que encara no havia arribat la globalització de l'insostenimble.

Joana ha dit...

Tondo...Una cosa tan simple com una torrada i quina salivera!!!!! Bentornat a casa meva! ;)