Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 26 de febrer de 2014

Nit d'hivern

Els racons diuen molt de les persones. L'ambient amable. Sentir-se com a casa. No hi fa res si no hi ha ningú.Només un llum en un costat del menjador, una planta a prop de la finestra i una música que omple l'estança. Les taules parades. Buides. Tampoc hi fa res. Els amos acaben el dia quan el dia s'acaba però mai s'acaba del tot si es té l'establiment obert. La carretera passa pel davant. S'hi aturen passavolants. Els dilluns els pobles del costat dormen. Dia de descans.
El vi és de Solivella. De color robí, aspre, de la terra, sortit d'aquest paisatge de la Conca de Barberà. 
En aquest petit racó amb les parets guarnides amb eines de la terra i làmpades  penjades del sostre el color que domina és el taronja. Estovalles i tovallons ofereixen l'assossec del dia després d'haver caminat per l'Urgell, de Rocallaura
Solivella

a Montblanquet fins al Santuari del Tallat on encara hi viuen dos eremites.
L'hivern xiula al carrer. La nit es vesteix per sopar. El gust del raïm a taula. Les notes d'un piano hi posen la cirera. El pastís és dolç com dolça ha estat la vetllada.

10 comentaris:

Pere ha dit...



Dolça vetllada, dolça nit. S'acaba el dia mentre escrius, dits de robí ... jugant amb les paraules.

Bona nit Joana :)
(Totes les paraules són teves)

novesflors ha dit...

Deliciós!

joan gasull ha dit...

Són d'aquelles coses que no fa res de tornar-hi, per si ens hem deixat algun sentiment perdut

XeXu ha dit...

Per increïble que sembli, vaig estar fa uns anys a Solivella! És un poble perdut i sempre em fa gràcia quan el sento anomenar! Una amiga tenia casa allà i hi vam anar a passar un cap de setmana, érem una bona colla, de manera que aquell cap de setmana la població del poble va augmentar en un bon percentatge!

Carme ha dit...

Una sortida ben maca! I ens fas venir ganes de copiar-te-la!!!

fanal blau ha dit...

Hi he fet més d'una aturada per esmorzar...:)
Un petonarro!

Barbollaire ha dit...

Ja fa uns quants anys que hi passo, camí de Sant Martí de Maldà a buscar l'oli de l'any a la cooperativa. Des de o cap a Montblanc depèn si hem anat per Tàrrega o per l'autopista. O tallant camí cap a Santa Coloma de Queralt, per dinar al Colomí.
Terres dures, emboirades, gebrades a l'hivern.

Un paisatge captivador.
D'una pau ample i tranquil.la.

Un petó, dolça nina
m'agrada retrobar-te..

xavier pujol ha dit...

Fa uns 25 anys vam ser al Santuari del Tallat i no ens adonàrem que hi hagués vida eremítica. És bo saber-ho per si mai ens decidíssim a fer vida contemplativa.
El paisatge de la Conca de Barberà fa de bell contemplar.
Fita

Glo.Bos.blog ha dit...

Un dia ben aprofitat, que acaba amb una vetllada deliciosa. I un bon record.

Elfreelang ha dit...

quin goig llegir-te! una gran vetllada!