Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimecres, 1 de gener de 2014

Un llibre de records

Pont Eiffel


Sens dubte si algú no coneix la ciutat de Girona i la vol  descobrir  no hi ha una ploma més hàbil i lleugera que la d’en Josep Pla.
Girona- Un llibre de records – és un itinerari per la Girona dels anys de principi de segle XX  per allà el 1900, quan Josep Pla vingué a estudiar a “la capital ”, a l’internat dels Germans Maristes, procedent de Palafrugell.
Les seves primeres impressions van ser les d’una ciutat grisa i boirosa plena de pedres. “ Queia una pluja fina i persistent que diluïa els horitzons en una gasa blava.” pàg.32.
El recorregut permet entrar per la zona de Pedret i , davant de la monumental Catedral i Sant Feliu, anar endintsant-se pels carrerons del barri Vell. Travessar plaçes- de les Olles, del Raïm, de les Cols, la Plaça del Vi i anar serpentejant les Peixeteries Velles, el carrer dels Ciutadans, la Força, el carrer de la Neu o el dels Abeuradors, tot passant per la Cort reial, els quatre cantons i les Ballesteries, plenes segons Pla de “botigues irrisòries i resclosides”. Continua amb la descripció del mercat de l’aviram a la falda del riu Onyar tots els dissabtes del mes i dels àpats que feien els mercaders en les fondes de lèpoca- a Cal Ros o a cala Marieta per exemple on encara es pot desgustar una cuina tradicional acurada.
Retrata els llocs i la gent , capta els matisos i escriu sense pèls a la llengua : “ En una taula del racó hi havia una senyora d’uns cinquanta anys amb un vestit negre ple de llacets, enfarfegat, grassoneta, les faccions lluents, indiferents i fatigades. L’acompanyava una senyoreta intensament pàl.lida, fina i esvelta, els ulls negres profunds, amb una mica de carmí als llavis. S’afegí a elles un senyor alt, gris, sec, d’un color trencat, els dits grocs de fumar, els ulls sense tendresa”.pàg.55
Qui no s’ha passejat per la muralla tot tafanejant els teulats i els jardins de la Girona antiga que tot caminant ens queden sota els nostres peus. “ Els teulats de Girona tenen una riquesa de colors única. Sobre un to general d’ocre esvaït, d’albercocs madurs, de grisoso platejats, de menudes molses i vegetacions criptogàmiques roges, verdoses, daurades, s’hi encavalca la fantasia humana dels terrats oberts o arquejats, la gràcia estrambòtica, grotesca, de les xemeneies, els campanars de les esglésies i dels convents, el blanc de bugada de la roba posada a assecar, sinuoses incisions de carrers i places, les estranyes baluernes dels colomistes, els galliners de terrat, els extravagants capricis arquitectònics que rematen les cases”. pàg 63.I qui no ha transitat pel carrer dels Alemanys tot admirant l’esgésia de sant Domènech i la seva plaça i l’edifici de les Àguiles.
Quan fa sol les pedres adquireixen un color groguenc que fins i tot enlluerna.” El carrer dels Alemanys és el que s’ha conservat més pur de Girona, el que conté, a sobre, menys restauracions, mutilacions, afegits i pegats. L’ha salvat la llunyania, el seu arrecerament multisecular. El carrer és estret, sinuós, empedrat i fa pujada. Hi flota un silenci prodigiós, una solitud encantada, i les pedres hi tenen un color torrat- sienes i or – en la calma de cristall de l’aire ombrejat”.pàg.112
També té paraules per descriure la nostra Devesa i la seva : “No crec que ningú hagi enfilat mai la gran avinguda de la Devesa i no hagi sentit que , en el món, hi pot haver , també, coses distintes de la moneda engrunada que forma la nostra vida general. "La Devesa m’inicià en uns hàbits de badoqueria que no he perdut mai. El gran temps dels jardins era la tardor, quan tot novembrejava, quan :
- Sota el pont camina l’aigua trista,
és l’aigua de la pluja de Tots Sants –"
pàg.110

La Devesa que durant tants anys ha estat deixada de la mà de Déu i on passejar-s’hi, a recer dels plataners , només se sent el silenci , trencat pel trepitg de les fulles seques.

Bon Any 2014!!


15 comentaris:

gatot ha dit...

Bon 2014 també per tu, Joana. Més enllà de Pla.

novesflors ha dit...

Bon Any per a tu també, Joana.

Carme ha dit...

Unes cites ben interessants. Un post especial de Bon any.

Molt bon 2014 per a tu i per atots vosaltres.

Una abraçada.

XeXu ha dit...

Caram tu, això és tota una declaració d'amor a la teva ciutat. Molt bon any nou!

Pere ha dit...

La prosa de Pla és plena de bellesa, la seva capacitat descritiva una obra d'art. Però ara només reconeixeria aquella Girona ... per les seves teulades.

Bona nit i bon any Joana.

Elfreelang ha dit...

no és per quedar be però és ben cert que la ciutat de Girona, sobretot la part antiga , els ponts...la catedral ....m'encisa....la prosa de Pla no tant però contra gustos
molt bon any Joana!

Pakiba ha dit...

Girona es un somni de ciutat,però encara podria ser més maca si la cuidesin una mica més.

Bon any

kweilan ha dit...

Bon any, Joana! Molts records i una abraçda.

Glo.Bos.blog ha dit...

Un cant d'amor a la teva ciutat. Una ciutat preciosa, per cert.
Bon any, Joana!

xavier pujol ha dit...

Entrar a Girona per Palau Sa Costa, enfilar-se i fer el petó al cul de la lleona. Badar des del pont de Pedra.
I pujar les escales de la catedral de 2 en 2.
i respirar les humitats del Call jueu i....
Quin plaer de ciutat! Ja tinc ganes de tornar-hi!
Fita

Rafel ha dit...

Bon any nou 2014 de la mà d'aquests dos guies de primera.

Carme Fortià ha dit...

Bon any Joana!!! I ben trobada! ;)

pons007 ha dit...

Avui el meu bloc compleix 8 anys i faries que fos el bloc més feliç de la catosfera si et passessis a felicitar-lo, moltes gràcies!

Joana ha dit...

Bon any a tots! i gràcies!!

ANNA ha dit...

anna-historias.blogspot.com .

Et deixo el meu blog de poesia per que em digis que et sembla gracies