Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 27 de desembre del 2010

La cara de Barcelona

Roy Lichtenstein,1992
De tant en tant és com un senyal.Es dispara l'alarma. Agafa el telèfon i la truca. Té ganes de veure-la. Agafa festa de la feina i puja al primer tren del matí.Lllegeix el diari. Esmorza a Barcelona. Passeja amunt i avall en l'anonimat més absolut i se la imagina empolaïnant-se per ell.

Confia que haurà deixat de fumar i que ,per exigències del guió, portarà els cabells més curts o se'ls haurà deixat créixer i lluirà una melena mig llarga.Després sap que agafarà el metro i l'autobús i es trobaran a la porta d'un restaurant. Ell hi anirà caminant omplint el cos amb els colors dels aparadors i fruïnt per endavant de la llarga conversa que els espera.

Saben que el temps passa molt de pressa i per això intenten aturar-lo barrejant el que van viure, el que viuen i imaginant un futur incert però no del tot .No es donaran per vençuts i aprofitaran aquestes estones per contagiar-se d'energia, de vitalitat... Poques vegades el desànim es transmet pel fil telefònic. Poques converses acaben en silenci.

De tornada en el el tren és incapaç de concentrar-se en res més que no sigui la cara d'ella. Avui estava especialment atractiva amb perruca i barret.

Sap que el continuarà esperant,a Barcelona, amb els llavis pintats de vermell, la cara pàl.lida, el cabell esbullat i amb el cor gran com un guarda-robes.

Així és ella.

És una altra proposta de Relats Conjunts

dimarts, 21 de desembre del 2010

Finestres

Imatge de la Violette


He obert un pam el porticó amb una bufanda de llana gruixuda al coll i un gorro per tapar-me les orelles. No és precisament una nit com la de Sant Joan que no cal dur gaire res. La nit és freda com ha de ser. Al nostre veïnat hi ha rebombori, atrafagats preparant la nit de Nadal i qui més qui menys dedicar una estona a penjar un post .


És fantàstic obrir la finestra i saber que en les altres finestres hi ha vida. He passejat la mirada intentant endevinar què si cou darrere les cortines. El cel obert fa olor - els que cuinen-, se sent música -les melodies es confonen-, algun llibre agafa el vol - les paraules s'escriuen sobre els núvols-.


Hi ha qui ha fet les maletes i ens ha adelantat l'escapada. Veurem fotos de paisatges blancs.


Poso un altre tió al foc. M'he de posar guants si surto de nou a la finestra...


Endevino més llars. Algunes amb quitxalla, d'altres amb gent gran. Amors que s'estrenen. Absències que ens retornen a una època en la que ho teníem tot i no ens faltava ningú. Hi ha alguna finestra sense llum, amb els porticons tancats. No passarà la nit al veïnat.


Si fos una fada i pogués agafar el vol passaria per casa vostra. Us demanaria un pols de sal, una xicra de pebre, un all...


Us imagino uns amb corbata, altres amb barret, polaines, esperdenyes i davantals...


Heu de vigilar que no se us cremi res...


No feu gaire soroll. Guardeu talons, vestits vermells i espantavelles per la nit de Cap d'Any.


Avui pau.


Tanco la finestra i m'arrecero vora el foc. Els desitjos no es diuen. Es pensen i es guarden.


Que passeu una Bona Nit!

Annie Lennox

dissabte, 11 de desembre del 2010

Cuina i Filosofia

... I primavera.
Em preguntes per què compro arròs i flors? Doncs arròs per viure i flors per tenir un motiu per viure.
Dita popular atribuïda a Confuci.

Cuinar aliments i cultivar idees. Tanmateix ens nodrim d'uns i altres. De fet amb l'estómac buit és impossible filosofar (sense menjar no es pot pensar - Descartes). I quan dic "filosofar" no em refereixo només a la Filosofia com a disciplina sinó en el fet de raonar. Per tant pensem, fruïm i creem (d'una manera artística) a partir de la necessitat que tenim d'anar més enllà un cop hem satisfet les necessitats bàsiques, entre elles les de saciar la gana ( la qual no desapareix un cop hem menjat. S'adorm fins el proper despertar).

La cuina- l'art de condimentar i preparar els aliments- és una font inesgotable de sensacions. I la Filosofia - l'art de cultivar els pensaments i aprendre a sublimar-los.

A través dels procesos biològics i metabòlics , la sinapsi neuronal necessita glucosa perquè sigui efectiva. I la glucosa prové del fraccionament de cadenes més complexes (H de C) que es troben als aliments.
Parlar de cuina i filosofia no és cap disbarat i relacionar-ho tampoc.
La cuina és filosofia? o es pot filosofar tot cuinant?

"La cocina del pensamiento de Josep Muñoz Redón - Ed.RDA" és un llibre de filosofia i de receptes. Tant en el pensar com en el cuinar el resultat prové de l'aplicació d'un mètode. El filòsof cuina idees i el cuiner aliments.

Un llibre diferent. Curiós. En cada capítol ,la vida i pensament d'un clàssic, una recepta que li agradava al personatge de referència i un enigma perquè no se'ns rovelli l'intel.lecte. Penso que si es recomanés a les classes de Filosofia l'assignatura es faria més digerible.

Va obtenir el premi Sent Soví 2004.

Diu el pròleg del llibre que : " La gastronomia és l'art de condimentar els aliments per produir felicitat, que la filosofia és l'enginy de cuinar idees per obtenir respostes, que l'erotisme no és altra cosa que amanir bé l'amor, i que els procediments són determinants a l'hora d'estimar, pensar i menjar".

L'autor recull en dues-centes pàgines les habilitats de pensament d'un assortit grup de filòsofs, adobades amb els seus hàbits alimentaris i, en alguns casos, també amb les seves preferències eròtiques.

Voltaire esmorzava ostres amb xampany. El plat preferit de Kant era el rosbif. La Mettrie deia :Beu, menja, dorm ,ronca i somia i, si algun cop penses, que sigui entre copa i copa.

Heidegger- Quan ja no marxa res,un mateix s'ha de posar en camí... (res més actual)



dissabte, 4 de desembre del 2010

Teatre de nit

imatge llddona
Sortir a sopar és un esdeveniment social que, per segons quins ulls, pot arribar a ser un magnífic guió per a una novel.la , una obra de teatre o de cinema. Només requereix d'una certa capacitat d'observació. No perdre's els detalls, les formes, els moviments...

Intento ser discreta però reconec que no puc evitar captar detalls que per altres persones poden passar desapercebuts.
M'agrada escollir una taula que em permeti una perspectiva de la sala. Un racó on sense moure el cap pugui, amb un cop d'ull, veure l'entorn.
Escanejo les taules, el servei i l'ornamentació del lloc:quadres, cortines, il.luminació, el planxat de les estovalles, la qualitat de les cadires ( des d'aquí reclamo les de balca), les finestres i l'exterior si s'escau.
Em molesten els llocs sorollosos que impedeixen una conversa íntima. És un plaer conversar i no sentir les converses dels altres.
Em fixo en detalls superficials. És evident que no són dades per un estudi sociològic però si es fés potser sí s'en treurien algunes conclusions.
Els àpats de feina es guarden per a l'hora del dinar. El sopar s'associa més a l'esbarjo, al relax, al gust i l'amor.
Em fixo per exemple en els cabells. Uns cabells nets, brillants i cuidats són sinònim d'una certa coqueteria i d'una sensació de seguretat per la pròpia persona i un bonic regal per l'acompanyant.
Em fixo amb els grups de les taules. Les parelles, els amics, els familiars, els companys de feina.
És fàcil endevinar qui hi ha a cada taula i és fàcil equivocar-se. Hi ha parelles parelles. Hi ha parelles d'una nit. Hi ha parelles d'amics. Hi ha taules d'amics sense parelles.
Miro les mans. Com es mouen amb els coberts, com agafen la copa, si toquen exageradament els cabells, si en un moment determinat s'allarguen i es troben amb unes altres mans. Hi ha mans fines, polides, gens abarrotades i mans de colors estridents i sorolloses. Mans amb dol, mans que han treballat molt, amb feines feixugues, però arreglades i que fan goig.
No em fixo tants en la vestimenta. Reconec que es pot anar amb uns texans i una camisa blanca i estar radiant i vestir de Yves Sant Laurent i semblar un espantaocells.
Hi ha altres variants , a part d'anar a la moda, que vesteixen a una persona. Hi ha qualitats que traspassen més enllà del vestit . Hi ha maneres de fer, mirades, gestos que ens atrauen per la seva senzillesa i harmonia.
Hi ha mirades furtives que et roben un tros de tu.

dimarts, 23 de novembre del 2010

Beautiful Tango

Hindi Zahra

"Gairabé tots els nus són autoprojeccions, treballo amb amigues no amb models professionals i les fotografio com m'agradaria fotografiar-me... " Flor Garduño

La cuina fa olor de te amb préssec i la música em persegueix. .

diumenge, 21 de novembre del 2010

Raviolis de xocolata

Unes postres diferents. Atrevides. Per combinar amb fruites, nata , iogurt, fruites seques, un rajolí de licor o un polsim de sucre glacé.




La casa italiana Rana ha tret uns raviolis farcits de xocolata i en menys de cinc minuts pots muntar unes prostres boníssimes.


Potser per aquest Nadal?


Amb què els combinaríeu?


La meva proposta:


Sopa de iogurt amb raviolis de xocolata i panses de Corint
Preparació:
Bulliu els raviolis 2 minuts amb aigua, retireu-los i passeu-los per una paella amb una nou de margarina i les panses.Volta i volta.
Passar pel túrmix els iogurts amb una cullerada de melmelada al vostre gust o només iogurt sol i ho posem en un vol. Hi afegim els raviolis i ja ho podem servir. Si es fa al moment s'aprecia el contrast fred del iogurt i els raviolis calents, un pèl cruixents.
Bon profit !

dimecres, 17 de novembre del 2010

Estació Espacial Internacional ( ISS )


Tot anava tal com estava previst. Ja faltava menys per la data esperada. Estava tan il.lusionada que no podia dormir. Que fàcil això de viatjar per internet!

La vida té aquests girs inesperats. Cobrar una herència d'una tia de la mare va ser dit i fet .El notari li havia entregat també una capsa amb les pertinences de la tia llunyana i a dins hi havia la fotografia de la seva mare quan era molt jove llegint aquella carta del qui seria més tard el seu pare . I pocs dies després trobar aquella finestreta a internet :" Reservi el seu viatge espacial pel 2011". Això era a la cantonada. Sí havia fet tots els tràmits ràpidament. Només calia anar obrint finestretes i anar posant dates i números (la data de naixement, el DNI...fins arribar als dígits del compte corrent on uns quants mils d'euros estaven encara calents).

Hi entrava de nit a la finestreta quan els de casa ja dormien. Ella necessitava airejar-se i aquella sortida li va donar tot el que necessitava.Un viatge que poques persones al món s'ho podien permetre. Anar a l'espai amb una nau i contemplar la Terra de lluny i la Lluna de més a prop.

Els de casa no en sabien res. Ja s'ho trobarien. Ella necessitava unes vacances i aquesta era la seva oportunitat. N'estava cansada de planxar, netejar i cuinar mentre la penya vivia com reietons. Feia temps que els ho deia :"Agafaré les maletes i marxaré sola una temporada ben lluny " i tots reien..." Sempre dius el mateix i mai ho fas..."

Però ara , ara era la seva i aquest somni el tenia ben a prop.

Ves quina tripulació hi hauria, pensava. Astronautes, allò que s'anomena astronautes només els havia vist per la "tele" però aviat els tindria de companys. Ella seria una clienta VIP i ells els seus servidors. És el que té de recompensa haver treballat tant per la penya de casa. El marit encastat al sofà mirant futbol dia sí dia també i els tres "ni-ni" que vivien del "cuento". Aviat s'adonarien del que havien perdut...

Tenia la documentació a punt. Poca roba i poc de tot. Allà a Cabo Kennedy l'hi donarien el vestit i les meravelloses pastilles que substituirien els menjars. Quina glòria no haver de cuinar!


- Pareeeeeeeeeeeeeee

- Quèèèèèèèèe`

- La mare parla sola...

- Té una mica de febre i s'ha estirat al llit...

- Nooooooo. Està dreta sobre el llit i diu que camina sense gravetat i que la sensació és fantàstica...

- No es deu haver pres la pastilla blava que li he dit... aquella que serveix una mica per a tot... L'A...l'Antalgin coi!

- Pareeeeee....es fotrà de lloros la mare. Fa l'avió sobre el llit...

- Casum l'olla. Li deu haver pujat la febre...

- Pareeeeeeeeeeeeee....Hi ha un reguitzell de pastilles blaves escampades sobre la teva tauleta de nit i no són Antalgin

- Com que no?

- Noooooooo pare, són les teves pastilles blaves...


És una altre proposta de Relats Conjunts