Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 4 de desembre de 2010

Teatre de nit

imatge llddona
Sortir a sopar és un esdeveniment social que, per segons quins ulls, pot arribar a ser un magnífic guió per a una novel.la , una obra de teatre o de cinema. Només requereix d'una certa capacitat d'observació. No perdre's els detalls, les formes, els moviments...

Intento ser discreta però reconec que no puc evitar captar detalls que per altres persones poden passar desapercebuts.
M'agrada escollir una taula que em permeti una perspectiva de la sala. Un racó on sense moure el cap pugui, amb un cop d'ull, veure l'entorn.
Escanejo les taules, el servei i l'ornamentació del lloc:quadres, cortines, il.luminació, el planxat de les estovalles, la qualitat de les cadires ( des d'aquí reclamo les de balca), les finestres i l'exterior si s'escau.
Em molesten els llocs sorollosos que impedeixen una conversa íntima. És un plaer conversar i no sentir les converses dels altres.
Em fixo en detalls superficials. És evident que no són dades per un estudi sociològic però si es fés potser sí s'en treurien algunes conclusions.
Els àpats de feina es guarden per a l'hora del dinar. El sopar s'associa més a l'esbarjo, al relax, al gust i l'amor.
Em fixo per exemple en els cabells. Uns cabells nets, brillants i cuidats són sinònim d'una certa coqueteria i d'una sensació de seguretat per la pròpia persona i un bonic regal per l'acompanyant.
Em fixo amb els grups de les taules. Les parelles, els amics, els familiars, els companys de feina.
És fàcil endevinar qui hi ha a cada taula i és fàcil equivocar-se. Hi ha parelles parelles. Hi ha parelles d'una nit. Hi ha parelles d'amics. Hi ha taules d'amics sense parelles.
Miro les mans. Com es mouen amb els coberts, com agafen la copa, si toquen exageradament els cabells, si en un moment determinat s'allarguen i es troben amb unes altres mans. Hi ha mans fines, polides, gens abarrotades i mans de colors estridents i sorolloses. Mans amb dol, mans que han treballat molt, amb feines feixugues, però arreglades i que fan goig.
No em fixo tants en la vestimenta. Reconec que es pot anar amb uns texans i una camisa blanca i estar radiant i vestir de Yves Sant Laurent i semblar un espantaocells.
Hi ha altres variants , a part d'anar a la moda, que vesteixen a una persona. Hi ha qualitats que traspassen més enllà del vestit . Hi ha maneres de fer, mirades, gestos que ens atrauen per la seva senzillesa i harmonia.
Hi ha mirades furtives que et roben un tros de tu.

25 comentaris:

fra miquel ha dit...

Glups!
El proper cop que quedem per a fer ni que sigui un cafè, ja miraré ben bé el què em poso i el què faig!!! ;o)
Em sembla que el PASEANTE també és una mica així. Es nota en els seus posts
Una abraçada, guapa!

Jesús M. Tibau ha dit...

tot un espectacle de la vida. Si t'hi fixes, necessitaries un bloc de notes ben gran

garbi24 ha dit...

La observació de la fauna humana és un dels millor espectacles de la vida.....si coincidim en el mateix restaurant, miraré de comportar-me i no robar-te cap mirada furtiva...;)

lisebe ha dit...

Saps reconec que soc molt observadora, que m'agrada molt veure mes enllà del que hi ha. I per mi encara que sigui anar en tren es tot un espectacle del que no em perdo res o ho intento. Imagina't doncs un sopar.. m'encanta posar fins i tot pensament a les cares que hi veig entre converses que no sento.
Realment es un gran do el que tenim els essers humans a poder-nos comunicar fins i tot amb els ulls o el parlar això em recorda molt al que diu el mestre Sebastiá Serrano "la comunicació es el millor que podem regalar als altres"

Petonets i bon cap de setmana llarg guapa

Elfreelang ha dit...

Molt ben explicat ....a i també m'agrada que s'hi pugui parlar i que el lloc sigui tranquil...però costa trobar un lloc així...teatre de nit...nit de teatre...i magnific poder escriure el guió

nimue ha dit...

ostres! doncs sí que et fixes en coses! jo no sóc tan observadora, ho reconec... quan vaig a sopar només estic pendent del meu menjar i de la gent que m'acompanya! B7s!

novesflors ha dit...

A mi també m'agrada observar però depén de amb qui vages a sopar, si sou molts o pocs, si només sou dos, si és més íntim o menys... predisposa més o menys a atendre totes dues coses, la nostra taula i les altres.

Rita ha dit...

Jo també sóc de fixar-m'hi molt en totes aquestes coses, tot i que a vegades, depèn de la companyia, només tinc ulls per a ella... :-)

XeXu ha dit...

I a tot això, després de mirar totes les coses a les quals no caldria parar cap esment, fas cas al teu acompanyant, o ell es queda amb cara d'estar sopant sol?

Pakiba ha dit...

Ostras cuantas coses observas, jo lo unic es que sigui una taula que no estigui en mig de la gent sino en un recó.

Bona observadora, será cuestió de pensar en tu cuan surtin al carrer.


Petonets.

Deric ha dit...

jo també soc molt observador i m'hi fixo amb moltes coses però potser no tantes com tu!

onatge ha dit...

M'he llegit la teva crònica... Que m’ha agradat molt, veig que el que menys t’importa és el menú gastronòmic, no n’has parlat gens... Tot el que dius és veritat i tens raó. Gaudir d’una taula i de la distància curta amb l’altra persona, no és el mateix si no es va gaire net i desendreçat/da..., un sopar sempre hauria de ser poema i metàfora... Tens una capacitat d’observació que deu n’hi do. I encara falta la flama de l’espelma, el vi o cava que bateja uns llavis, el somriure que obre el món...


Des del far una abraçada amb barretina.
onatge

Joana ha dit...

Fra,
No home. Dóno un cop d'ull i després estic pel que s'ha d'estar:el menjar i la conversa :)
Ja saps...
Jesú,
Em sembla que també ets molt observador...i sí sovint agafo apunts(però el bloc és petitó) :)
Garbi24,
Doncs jo et robaré tot el que pugui jejej
Lisebe,
Penso com tu...qualsevol lloc o situació és digne d'observar.Després se'n pot fer un guió, un relat o una descripció real :)
Elfreelang,
Encara hi ha racons només cal descobrir-los :)
Nimue,
No hi puc fer res...l'estona prèvia a l'àpat el reservo per observar i situar-me . Petons
Novesflors,
D'acord...però hi ha temps per a tot i també es poden fer dues coses al mateix temps no?I interessar-te per la que més t'atraigui :)
Rita,
:)
Entesos :)
Xexu,
Sóc ràpida de mires jejeje
I que me'n dius de qui parla tot el sopar per el mòbil?I es veu sovint sovint...
Pakiba,
Molt millor un raconet jeje
Déric,
M'he deixat els quadres , els llums i el vestit dels cambrers i cambreres :)
Onatge,
També m'interessa el menú i molt i el vi i el poema...
http://nusos.blogspot.com/2006_12_01_archive.html
Com passa el temps! El virtual també :)
Bona nit a tothom!

Mireia ha dit...

Sociologia "d'anar per casa", no Joana? a mi també m'agrada ser observadora, però veig que EM GUANYES!!

Virgínia ha dit...

A mi també m'agrada mirar i imaginar les vides de les persones que respiren el mateix aire que jo. Molt ben descrit. Et felicito.

El porquet ha dit...

Mmmm quin post tan suggeridor. Conversar, xerrar, parlar... sense presses, sense horaris i amb un interlocutor digne de la conversa... és un dels petits plaers d'aquest món.

Guspira ha dit...

La vida és un espectacle a ulls de qui ho vulgui mirar així. Jo sóc de les teves i sovint em fixo en gestos i mirades d'altres. M'agrada no perdre'm detall del que m'envolta, dels qui m'envolten...
Que acabis de passar una bona setmana!

Carme ha dit...

Se'm fa difícil de dir si jo també sóc observadora, puc ser-ne molt i puc no ser-ne gens, depèn dels dies i de la companyia.

Puc estar observant o fins i tot parlant amb algú molta estona i després no saber ni quina roba portava... però poden quedar-me absolutament gravades les paraules o bé el moviment de les mans, en parlar.

Joana ha dit...

Mireia,
jajaja un passatemps mentre arriba l'aperitiu...
Virgínia,
benvinguda.Suposo que qui més qui menys observa però no tothom s'hi fixa.
Porquet,
Un gran plaer i que no es perdi!
Guspira,
A vegades penso com pot ser que unes estovalles estiguin foradades i les continuin posant a taula...
Carme,
Et dono la raó. De fet també depèn del dia.
Bon cap de setmana a tothom1

zel ha dit...

Ja m'agradaria gaudir d'una experiència tan relaxada...fa temps que no puc! Meeeeeeee...

Robertinhos ha dit...

Eres tú la que no parava de fer-me fotos al Sr.Parellada? Redéu amb l'acosament dels paparazzi!!!

jordicine ha dit...

In tant! Després de llegir-te n'estic convençut! Ja ja ja. Jo també observo molt i en les persones em fixo en les mans i en les sabates que porten. Un petó, JOANA.

el paseante ha dit...

Carai, quina responsabilitat a partir d'ara anar a sopar amb tu (si és que han llegit aquest post). Jo, en un restaurant, només miro d'asseure'm amb l'esquena a la paret. Així no me poden disparar a traició (que no se sap mai).

khalina ha dit...

Molts cops jo també faig aquestes coses :)

Joana ha dit...

Zel,
després de les evaluacions? Va dona dona't un respir :)
Roberthinos,
Això et passa per ser famós :) Tot bé?
Jordicine,
Les sabates...gran tema .Bona setmana Jordi
Paseante,
Res home...segur que no em llegeixen...o sí :) Jo també m'agrada sentar-me d'esquena a la paret ,curiós.
Khalina,
Ara ja deixa de ser un secret :)