Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 14 de novembre del 2010

He recuperat...







No cal anar gaire lluny per aïllar-nos. És fàcil fugir enmig d'una lectura i restar immòbil a casa.
Aïllar-nos a través de la música i deixar-nos portar per un ritme que vagi d'acord amb el nostre estat d'ànim.
Caminar i estar pendent de les nostres passes, del cruixir de les fulles, del batec galopant.
Hi ha qui pinta. S'aïlla en el seu món al cuarto del costat.Obre la finestra i deixa volar la seva imaginació en cada pinzellada.
Diuen dels artistes que són persones solitàries, que viuen en el seu món... I els "no artistes" també podem tenir el nostre espai.
Hi ha una realitat que desconeixem de cadascú.El nostre món més íntim, la nostra bombolla personal. El racó on el brugit del pensament s'atura. Un lloc on la ment descansa.
No ens cal un silenci absolut sinó trobar el punt de desconnexió de tot allò qüotidià. Hi ha sorolls que hem interioritzat com a familiars. Sorolls que ens fan estar atents fins que aconseguim ignorar-los.
Quan ens centrem en allò que ens desperta interés som capaços d'aïllar-nos de tot i de tothom.
He recuperat, en una tarda d'aïllament, els vinils (els LP i els discs petits) i el tocadiscs i tot absolutament tot funciona.
Soterrats i endreçats, aïllats de la vida moderna i postergats en un altell d'un armari vivien en un silenci imposat... Sort de no vendre'ls.
Hi ha somnis tancats dins de cada caràtula i records que s'han despertat just en el moment que el fibló de l'agulla s'ha passejat per la superfície llisa, negra i brillant del vinil.
El tacte més semblant a una pell satinada...

dilluns, 8 de novembre del 2010

Temps

Cotlliure

Les hores al mar

testimoni d'embarrancs.

T'espero al banc



Gentilesa de Fanal Blau

dijous, 4 de novembre del 2010

Primavera a la tardor

Llddona

No només és el temps, o sí. Al cos la sensació és semblant. No fa fred i a les sis és fosc. A casa ho tinc tot obert fins que s'amaga el sol. Sembla que despunti l'estiu en comptes de l'hivern. Els colors clars encara fan de bon portar. Les botes i les bufandes esperen. Porto els guants i un fulard al bolso per si es gira el temps. Passejo pels carrers endreçats. No és tard però tothom s'arrecera abans. M'aturo davant del BesCuit. Encara tenen obert. Fullejo una revista i prenc una xocolata tèbia. Un grup de joves sopen entrepans de llom amb formatge. Els cambrers recullen...

El parc que hi ha a prop de casa sembla un jardí encantat. Els bancs es miren els uns als altres. Quiets. De sota surt una llum de color verd. Els arbres semblen fantasmes. Quiets. Aprofito per creuar el parc. No tinc por.No crec que amb aquesta nit tan serena s'hi amagui ningú. Sento les meves passes ressonant sobre la passera de fusta. Clic-clac,clic-clac i sento la primavera al cos. Surto de veure un documental sobre el Xile de Pinochet, "El Jutge i el General" . La barbàrie dels assassinats i l'honestedat dels qui van investigar-ho. M'he relaxat amb el confort de la sala.Un petit auditori sumament còmode i ben sonoritzat. M'agraden els dijous i encara més els divendres. Demà ioga, dissabte piscina i diumenge dinar amb la mare. No sé si és bo anar tan programada però sembla que a la tardor i a l'hivern els horaris són més rígids i a la primavera i a l'estiu més flexibles. En tot cas aquesta bonança de temps es deu a "l'estiuet de Sant Martí" que d'aquí a res ja hi serem. I sí deu ser això aquesta mena de trasbals...


El Juez & El General

dimarts, 2 de novembre del 2010

Temptació


dijous, 28 d’octubre del 2010

Corall


Roig i corall

Tons pujats a la pell.

Petons estampats
Petons estampats
dels llavis a la pell
invisibles i eterns
Carme
Petonets escrits
amb agulla d'estima.
Realitat viu
Anton
Roig
Rodó
Reixeta
Alyebard
Sensualitat a la pell,
sensualitat al cor,
aromes de carmí a la pell.
Núria
Vermell de boixets
Sensualitat extrema.
Petons a la pell
Fanal Blau

dilluns, 25 d’octubre del 2010

De tornada...




Imatges Llddona


Des del marc de la finestra em fa l'efecte que l'espai s'engrandeix i que el temps s'allarga.És la diferència d'anar amb horaris o sense.

la boira matinal deixa pas a la lluminossitat d'un paisatge tenyit de tardor. Em deixo empapar per l'aire fred i net del Pirineu Aragonès.Els primers jugadors de golf estrenen l'herba recent aplanada. Al fons el fum de les fàbriques de Sabiñánigo es barreja amb algun núvol baix.
El dia és llarg. Temps de sobres. Ens calcem les botes de muntanya, preparem la motxilla i cerquem una ruta. Un GR o un PR, de 2,3 0 4 hores. És agradable respirar, caminar, escoltar el soroll de l'aigua als barrancs o contemplar un saltant. Un esquirol s'apropa mentre fem una queixalada. Esporuguit s'enfila a un arbre.
A Sardàs l'alcalde , un professor d'anglès d'Escòcia afincat al poble des de fa més de 30 anys, ens fa de guia improvisat. Ha restaurat un taller de forja on els veïns s'hi acosten per a fer alguna cosa per la casa.També arregla el jardí del cementiri, dóna classes d'anglès i com a curiositat ens explica que ha instaurat al poble , junt amb una amiga anglesa que va treballar en un càmping de Mont Roig del Camp, la festa de la calçotada. Parlem de l'olor dels calçots i de la salsa romesco. Ensalivem només de pensar-hi. La salsa l'ha fa el metge del poble el qual té com a hoby la cuina. Si està ben feta s'acaba el pa, ens diu...

A Lanuza una veïna ens ven loteria de Nadal i ens explica que els xais que veiem com pedretes al vessant del pantà són d'ells. Que venen el xai a 8 euros el quilo i que a l'hivern marxen a Osca. L'hivern sota Sallent del Gállego és cru. La neu i el fred són els amos del poble. És massa avorrit viure-hi a l'hivern, ens diu... I afegeix que fer de pastors és dur...No pots descuidar els animals ni el dia que et cases...

Baixant de Biescas, després de perdre'ns per una pista forestal, descobrim el Mesón del Molino, a Escuer. Són les 4 passades i el que tenim és fam. Un menjador petit, cuidat i acollidor. Per una de les finestres entra el sol que escalfa el local. L'amo cuina per nosaltres. És un regal després de més de 4 hores de caminada entre pins on l'obaga ens ha enfredolit el cos.
A Panticosa el balneari, l'hotel i el casino estan tancats. Un complexe fantasmagòric.L'especulació immobiliaria a l'Aragó està ben extesa.Als petits pobles és ben evident.La pujada és costeruda i el vent talla com un ganivet esmolat.
L'estació modernista de Canfranc amb el túnel que dóna a França està fora de servei. Només hi ha trens fins a Saragossa. A prop l'accés fronterer per carretera passa pel port de Somport.
De nit torna la calma. El silenci esdevé un bàlsam pel cos.Hi ha temps per llegir, per veure com a poc a poc la claror s'esmorteeix. Hi ha poc turisme aquest octubre. És impossible no brindar amb una copa de vi del Samontano. Una sopa de bolets i crema de castanyes insultanment aromàtica d'un color marronós ens apropa les olors de bosc.
Al canal Plus fan el Barça però algú se'ls ha emportat el comandament a distància...No hi ha partit. Som els únics catalans. Sabem que a la cuina hi ha una ràdio. Ens ho confessa en Mariano, un jove cambrer que és del Barça. 2 a 1, el dissabte. Guanya. Ja en tenim prou.
Preparem la tornada. El temps s'ha allargat en aquest impàs cap a l'hivern. Arriben els dies curts i encongits atepeïts d'horaris però les fotos serveixen de finestra per on reviure els records.
Fa una setmana que ja treballo però no m'han deixat respirar. He de posar-me al dia. Felicitar als premiats dels C@ts,preparar la HV i escriure el RC.Fora mandra :)

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Vacances de tardor

Imatge Llddona


Un lloc

Només per descansar

Amb els estris de trekking


Sense connexions

Estones de silenci

Temps per perdre

Moments de conversa

Amb qui sempre m'acompanya

Nits amb espelmes

Amb TU



Marc Durandeau - DONA