No cal anar gaire lluny per aïllar-nos. És fàcil fugir enmig d'una lectura i restar immòbil a casa.
Aïllar-nos a través de la música i deixar-nos portar per un ritme que vagi d'acord amb el nostre estat d'ànim.
Caminar i estar pendent de les nostres passes, del cruixir de les fulles, del batec galopant.
Hi ha qui pinta. S'aïlla en el seu món al cuarto del costat.Obre la finestra i deixa volar la seva imaginació en cada pinzellada.
Diuen dels artistes que són persones solitàries, que viuen en el seu món... I els "no artistes" també podem tenir el nostre espai.
Hi ha una realitat que desconeixem de cadascú.El nostre món més íntim, la nostra bombolla personal. El racó on el brugit del pensament s'atura. Un lloc on la ment descansa.
No ens cal un silenci absolut sinó trobar el punt de desconnexió de tot allò qüotidià. Hi ha sorolls que hem interioritzat com a familiars. Sorolls que ens fan estar atents fins que aconseguim ignorar-los.
Quan ens centrem en allò que ens desperta interés som capaços d'aïllar-nos de tot i de tothom.
He recuperat, en una tarda d'aïllament, els vinils (els LP i els discs petits) i el tocadiscs i tot absolutament tot funciona.
Soterrats i endreçats, aïllats de la vida moderna i postergats en un altell d'un armari vivien en un silenci imposat... Sort de no vendre'ls.
Hi ha somnis tancats dins de cada caràtula i records que s'han despertat just en el moment que el fibló de l'agulla s'ha passejat per la superfície llisa, negra i brillant del vinil.
El tacte més semblant a una pell satinada...