Des del marc de la finestra em fa l'efecte que l'espai s'engrandeix i que el temps s'allarga.És la diferència d'anar amb horaris o sense.
la boira matinal deixa pas a la lluminossitat d'un paisatge tenyit de tardor. Em deixo empapar per l'aire fred i net del Pirineu Aragonès.Els primers jugadors de golf estrenen l'herba recent aplanada. Al fons el fum de les fàbriques de Sabiñánigo es barreja amb algun núvol baix.
El dia és llarg. Temps de sobres. Ens calcem les botes de muntanya, preparem la motxilla i cerquem una ruta. Un GR o un PR, de 2,3 0 4 hores. És agradable respirar, caminar, escoltar el soroll de l'aigua als barrancs o contemplar un saltant. Un esquirol s'apropa mentre fem una queixalada. Esporuguit s'enfila a un arbre.
A Sardàs l'alcalde , un professor d'anglès d'Escòcia afincat al poble des de fa més de 30 anys, ens fa de guia improvisat. Ha restaurat un taller de forja on els veïns s'hi acosten per a fer alguna cosa per la casa.També arregla el jardí del cementiri, dóna classes d'anglès i com a curiositat ens explica que ha instaurat al poble , junt amb una amiga anglesa que va treballar en un càmping de Mont Roig del Camp, la festa de la calçotada. Parlem de l'olor dels calçots i de la salsa romesco. Ensalivem només de pensar-hi. La salsa l'ha fa el metge del poble el qual té com a hoby la cuina. Si està ben feta s'acaba el pa, ens diu...
A Lanuza una veïna ens ven loteria de Nadal i ens explica que els xais que veiem com pedretes al vessant del pantà són d'ells. Que venen el xai a 8 euros el quilo i que a l'hivern marxen a Osca. L'hivern sota Sallent del Gállego és cru. La neu i el fred són els amos del poble. És massa avorrit viure-hi a l'hivern, ens diu... I afegeix que fer de pastors és dur...No pots descuidar els animals ni el dia que et cases...
Baixant de Biescas, després de perdre'ns per una pista forestal, descobrim el Mesón del Molino, a Escuer. Són les 4 passades i el que tenim és fam. Un menjador petit, cuidat i acollidor. Per una de les finestres entra el sol que escalfa el local. L'amo cuina per nosaltres. És un regal després de més de 4 hores de caminada entre pins on l'obaga ens ha enfredolit el cos.
A Panticosa el balneari, l'hotel i el casino estan tancats. Un complexe fantasmagòric.L'especulació immobiliaria a l'Aragó està ben extesa.Als petits pobles és ben evident.La pujada és costeruda i el vent talla com un ganivet esmolat.
L'estació modernista de Canfranc amb el túnel que dóna a França està fora de servei. Només hi ha trens fins a Saragossa. A prop l'accés fronterer per carretera passa pel port de Somport.
De nit torna la calma. El silenci esdevé un bàlsam pel cos.Hi ha temps per llegir, per veure com a poc a poc la claror s'esmorteeix. Hi ha poc turisme aquest octubre. És impossible no brindar amb una copa de vi del Samontano. Una sopa de bolets i crema de castanyes insultanment aromàtica d'un color marronós ens apropa les olors de bosc.
Al canal Plus fan el Barça però algú se'ls ha emportat el comandament a distància...No hi ha partit. Som els únics catalans. Sabem que a la cuina hi ha una ràdio. Ens ho confessa en Mariano, un jove cambrer que és del Barça. 2 a 1, el dissabte. Guanya. Ja en tenim prou.
Preparem la tornada. El temps s'ha allargat en aquest impàs cap a l'hivern. Arriben els dies curts i encongits atepeïts d'horaris però les fotos serveixen de finestra per on reviure els records.
28 comentaris:
Que bé Joana, quin gust llegir-te!
Celebro que hagi anat tan i tan bé.
Petó, maca!
Hola Rita,
Felicitats pel C@ts :)
Gràcies wapa!
Quin recorregut més agradable, estic segur que amb paraules teves tot guanya encara més del que era en realitat, fas que ens sentim com caminant al teu costat i revivim amb tu aquells moments que no hem tingut mai. Bentornada, i quan dic ben, vull dir que has tornat molt bé!
uauuau he viatjat amb tu gràcies al teu post! deus estar la mar de bé després d'aquests dies! bentornada! m'he canviat de nom jo
Quina sana enveja Joana....ben tornada i mil petons
Oooh, què xulo! Em sembla que noto l'aire fresc de les muntanyes (o no, calla, que no sigui l'aire fresc de la Hauptstadt, que deu n'hi do ;)
Bentornada, Joana!
I jo a Olot pensava en tu i em deia que feia temps que no t'hi havia deixat una traceta. Doncs, ja és fet :)). L'Alt Aragó, tan prop i tan lluny! En tot cas, un país magnífic.
Enhorabona per el C@TS i ben tornada.
M'has fet sentir, del tot, com si hagués fet aquest camí amb tu.
Una abraçada.
si ja le resum dona tant de si ara compte amb la realitat...ben tornada, mandrosa
reconec els paisatges que vaig caminar, alguns, ja fa temps i d'altres, com Canfranc, tot just fa un parell d'anys.
Hi han molts paisatges. Molts llocs amb encant.
Però segurament perquè els Pirineus formen part de nosaltres, de la nostra cultura, del nostre paisatge, tenen quelcom de màgic, d'encisador.
En qualsevol dels seus trams.
Una descripció magnifica, nina estimada.
Un capsa de petons dolços per celebrar tot el que has fruit i la teva tornada.
:¬)*****
quina manera més tendra d'explicar-ho...
m'agrada!
petons Joana!
Bé... ara amb les piles ben carregades pots afrontar el que convingui!
ben tornada!
*Sànset*
Ben tornada, Joana!
Uauuu quin goig! Quines ganes de natura!
Una abraçada guapa!
Sembla que han estat unes vacances tardorals magnífiques! Bentornada.
Això són unes senyores vacances! Ben tornada!
Quin goig allargar les vacances així. De fet, allà dalt la tardor ja era ben entrada i hauràs vist en arribar a Girona que tot just groguegen alguns arbres, ens portes uns dies d´avantatge.
Ben tornada Joana!
Ben retornada, Joana!
Òndia quin recorregut tan fantàstic! Quin privilegi fer vacances en dies fora de temporada. Jo ho faig sempre que puc, i, precisament el Pirineu Aragonès és un dels meus destins preferits.
Una zona preciosa i per mi, aquesta època de l'any és la millor. Bentornada!
quantes experiències viscudes!
Quin recorregut més maco, jo el vaig fer el estiu passat i es una maravella.-
Petons.
Quanta pau saps transmetre en aquest post (senyal que la vas sentir mentre eres allí). Això sí, la propera vegada atura't al Pirineu de Lleida (he d'escombrar cap a casa, noia).
Preciós Joana. No sé si m'agrada més el què has escrit o aquestes imatges tan belles que ens ofereixes.
Per tot plegat, gràcies.
Una abraçada
M'ha encantat, gairebé m'hi he sentit allà. Bentornada!
OOOOOOOOOOHHHHHHH preciós!!!!!!!
Xexu,
He tornat bé :)
Elfreelang,
Elvira quin nom més complicat :)et puc dir Elvira ??
Mon,
Mil petons per tu i la teva terra!
Ferran,
Segur que em guanyes per temperatura baixa jajaj
Joan,
a Olot...la meva terra i jo perduda per l'Aragó. Encantada de veure't.
Striper,
Gràcies Striper. Estar nominada ja és un premi!
Joana,
Me n'alegro que hagis caminat amb mi ...petons wapa!
Garbi,
Algun remei per treure'm la mandra de sobre? :)
Barbollaire,
Un paisatge com si estéssim a casa. És a prop i lluny alhora. Per caminar quants corriols!Debies fer unes fotos fantàstiques.
petons!!
Mar,
Tanta calma s'encomana :)
Sànset,
No saps el que m'espera fins després de Nadal :(
Jordicine,
Gràcies! Estic amb tu amb la peli de Red sociales :)
Guspira,
No me'n cansaria mai!
Novesflors,
I no diré curtes per trencar amb el tòpic :)
Alyebard,
Un privilegi fer-les a la tardor :)
País secret,
Qui fos pintor :)
Mireia,
Gràcies!
Missis,
Benvinguda a casa! Un lloc per tornar-hi!
Kweilan,
Preciós!
Déric,
Els dies donen molt sense horaris... Ja has trobat destí?
Pakiba,
Segur que ho vas gaudir :)és per tornar-hi!
Paseante,
Ja el conec el de Lleida però si em convides...
Tonina,
gràcies a tu per passar!
Dushgel,
gràcies!
Candelaaaa,
:)
Publica un comentari a l'entrada