Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 27 de setembre del 2014

Aix en Provence

Passejava i anava apartant amb els peus les primeres fulles de la tardor. Alguna voleiava al davant seu tot balancejant-se damunt l'asfalt. A banda i banda s'apilonaven les taules i cadires de les terrasses. L'aire havia canviat i era més fresc. Segons d'on venia bufava del Pirineu o del mar.
Passejava i es mirava les botes recent estrenades. Feien per l'època. Marronoses, discretes, elegants. Trepitjaven fort mentre anava rumiant. Quant de temps feia que no passejava per aquí? S'havia isolat... No i sí. Tant li feia la resposta ara mateix.
El cas és que amb aquest colorim de tendalls, fulles i neons li semblava més un despertar a la primavera que un clam de tardor.
S'asseuria  a prendre un te o un cafè o una xocolata desfeta calenta i fumejant però té ganes de caminar i fins i tot de tornar a espiar o jugar a endevinar qui s'hi amaga darrera cada finestra que va deixant enrera. Un joc amb el qual la imaginació era la protagonista. Aquells ulls que ho escrutaven tot, fins i tot, l'olor de les llars. No sap però, si ha perdut aquesta habilitat.
Gira per un altre boulevard i s'acosta a una illa de bicicletes. N'agafa una, paga i s'hi enfila.
No s'ha oblidat de pedalar com no s'obliden tantes coses. Per això mentre passeja juga a imaginar-se històries de protagonistes anònims que veu dins els bistrots. Encadena escenes, cares i converses  i creu que tornarà a escriure allò que tant li agrada,la barreja entre realitat i ficció, allò que passa en somnis i l'endemà sembla de veres.
Pedala i recorre la ciutat, el canal i olora tot el blau de lavanda. S'apaga el dia i s'encén la nit.
Fa un glopet de totes les pinzellades que ha retingut. Fosqueja, té un full blanc al davant, les paraules s'ordenen gairebé a l'atzar. 
Carme Rosana,2013, Aix en Provence

Tanca els ulls. Li agrada escoltar el silenci farcit d'imaginació i energia. I es deixa anar...
Li agrada el silenci d'uns llavis quan només parlen amb la mirada. Li agrada escoltar música amb els ulls clucs i ballar amb un amant invisible. Li agrada despertar-se en silenci, de bon matí, i observar com la tardor entra per la finestra. 

És una altra proposta de Relats Conjunts

10 comentaris:

Joana ha dit...

Escoltar el silenci... tant necesari...
Molt bonic :)

xavier pujol ha dit...

A la protagonista li agrada observar la tardor. A mi m'ha agradat molt llegir-la.

Elfreelang ha dit...

que bonic Joana! bentornada feia temps que no escrivies! molt bon relat! un plaer tornar a llegir-te!

Sergi ha dit...

Quina sensació de pau, de voler estar en el lloc on s'està, i fent les coses que venen de gust fer. Sense més.

Alfonso Robles Motos ha dit...

Molt bonic el relat. Quin plaer passejar escoltant el silenci dels sons del carrer.

Carme Rosanas ha dit...

Quina ilu tornar-te a llegir, Joana, i retrobar les teves històries boniques, pausades i dolces.

M'ha agradat llegir aquest relat. Una abraçada.

novesflors ha dit...

Quina meravellosa sensació, la tardor entrant per la finestra.

Rafel ha dit...

Escoltar els silencis de la Provença té un plus d'aromes i sensacions.

Toy folloso ha dit...

Que has fotut aquest estiu?.
(Sóc de mas).

Linda ha dit...

Beautiful. Merry Christmas. :)