Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dimarts, 12 de febrer de 2013

Volcànica

Una terra vermella captenint el foc solidificat dels anys. Fèrtil, plena de pastures encara.
Hi ha arrels a sota que es nodreixen de les deus de les fonts subterrànies. Molses flonges que atepeïexen el rocam. Faigs i aulines sureres, roures i falgueres. Masies escampades amb els finestrons badats. Sol rogenc a les carenes i boira a les valls. Xemeneies que respiren sanefes. Pobles suspesos o damunt d'un turó. És un lloc per abraçar la natura i respirar l'aire gebrat. Ermites a la punta d'una cinglera gairebé tocant el cel. Camps llaurats que es tenyessen de groc, verd i vermell quan arriba la primavera.
Devessall de cues de cavall com llargues cabelleres blanques pentinades. Esquitxos a les basses, olor d'aigua i fred. Perfum de tardes ensucrades. Tortell d'anís. Cuina amb olor de tòfones i patates farcides. Magdalenes de Ratafia.
Hi ha un caràcter volcànic gairebé explossiu de la gent que hi viu o hi ha nascut, amansit amb les pintures d'en Vayreda. Masies emmarcades i quietes escoltant com s'escola un rierol o el rajolí d'una font amagada.

15 comentaris:

novesflors ha dit...

I quina pau transmeten les teues imatges (i les paraules).

Pere ha dit...

Ja veig que ets una enamorada de la comarca de la garrotxa.
I fas molt bé!

Bona nit Joana.

joan gasull ha dit...

tant màgic és l'entorn com la teva descripció.

Elfreelang ha dit...

m'agrada com parles d'aquesta comarca volcànica!

Carme ha dit...

M'encanta la Garrotxa!!!
Volcànica ella, volcànica tu! :D

Deric ha dit...

Tot i conèixer la Garrotxa, fas ganes de tornar-hi! M'agrada!

XeXu ha dit...

Sempre dic que he de tornar a la Garrotxa i no hi vaig mai, hi he de posar remei! Només amb les teves paraules ja es veu que estic cometent un greu error perllongant-ho tant.

Pais secret ha dit...

El territori ens defineix i ens configura i tu has descrit aquesta comarca de maravella, fa olor i té gust de Garrotxa el que has escrit.
Crec que dissabte farem una escapada...si el temps acompanya:-)

Rafel ha dit...

La Garrotxa és com un imant. Les magdalenes de ratafia un motiu més per deixar-se atraure.

PD. Encara no m'he llegit El festí de Babette.

el paseante ha dit...

Un lloc per nàixer, abans de sortir a buscar el soroll del món, o un lloc per envellir, cansat d'escoltar el soroll del món. Un text molt bonic, com sempre, Joana.

Jordicine ha dit...

Doncs ho has explicat tot molt gràficament. Un petó, JOANA.

Toy folloso ha dit...

Volcànica ets tú quan signes amb N--.
Sembla que això s´acabat, però.
Com et desfogues ara, literariament parlant?.

Joana ha dit...

Quina delícia....
Aquest caminet m'ha robat el cor.

Joana ha dit...

Novesflors,
És un racó de pau :)
Pere,
És la meva terra :)
Joan,
Què és la màgia?
Elfree,
Me la conec jeje
Carme,
Que no entrin en erupció tants volcans...jeje
Déric,
És un bon lloc per passejar-s'hi
Xexu,
Greu error.Has de fer-hi una excursió :)
País,
ja hi has anat?
Rafel,
Aquestes magdalenes són una perdició. Jo tampoc he llegit el llibre. Ho faré
Paseante,
M'has llegit el pensament :)
Jordicine,
Gràcies a tu ;)
Toy,
Uixxx aquesta no me l'esperva. Estàs en tot ;)
Joana,
Et faig més de munyanya tot i que vius prop del mar, no?


Bona setmana a tothom!!!!

Tondo Rotondo ha dit...

Aquesta terra vermella és un dels porus de la deesa mare, de la nostra terra palnetària, còsmica, i gràcies a les teves paraules (i tant) respira i s'oxigena molt millor. :-) Salut!