Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dissabte, 1 de setembre del 2012

Torí : A la riba del Po



Torí es desperta sota els Alps d'un color diferent segons l'època de l'any però gairebé sempre hi ha una boira que sura sobre el riu Po que la tenyeix d’un gris blavós . A  primera hora del matí els tramvies i els autobusos comencen a moure’s sigil.losament per la capital del Piamonte.
No és una urbe sorollosa. Les emprentes dels Savoia es troben a cada cantonada, a cada carrerr, edifici i a cada finestra i balcó. Una calma empedrada.
Els monuments s’apilonen al voltant de la catedral, on s’hi pot veure el sudari de Crist ( no original), i a pocs metres  la Mole Antonelliana ( la torre de rajola i ferro més alta d’Europa amb 167,5 m.). Un punt de referència per el turista despistat i per el informat. A la planta baixa hi ha el museu del cinema, una cita per a tots els públics. Un passatemps i una visita pels amants  d’aquesta disciplina. La història i els trucs del cinema a l’abast.
D’esquenes al riu Po ens endinsem al Quadrilàter Romà, a l’oest de la plaça del castell amb el Palau Madama on hi sobresurt l’escalinata ,obra de l’arquitecte Juvarra, i el Palau Real dels Savoia amb els seus jardins .
La Via Garibaldi és el carrer peatonal més llarg d’Europa ( antic eix de la colònia romana). Caminant en direcció est des la plaça del Castell cap al riu Po hi ha la Via Po, una de les avingudes més elegants de la ciutat. Un gelat al cafè Fioro i una visita al Palau de la Universitat (1404) amb un pati presidit per una estàtua de Minerva, la deessa de les ciències, les arts i la sabiduria són visites recomanables.
Torí és un entremat de carrers i petites plaçes. A la plaça de la Consolata amb el seu santuari hi ha l’històric cafè Al Bicerin (1763) lloc on es pot provar la típica beguda d’aquesta ciutat – el Bicerin -, una barreja de cafè, xocolata i crema ( com un suís d’aquí però afegint-hi cafè ).
La xocolata típica és el Gianduiotto. Va ser en aquesta ciutat on a finals del segle XVIII es va aconseguir solidificar-la. Fins llavors es consumia com a beguda. Les males llengües diuen que els suissos varen anar a aprendre els secrets de la xocolata a Torí.
El Vermouth també és un invent torinès que data del 1786.
Si alguna cosa especial té Torí són els porxos. Quilòmetres de porxalades ( uns 18 km), amb columnes de marbre i granit de tots colors). A sota ,botigues, cafès, restaurants i tota mena de negocis .
Si plou pots passejar aixoplugant-hi i a lestiu és un refugi del sol.
Sobre un turó a l’altre costat del riu s’aixeca el Monte dei Capuccini des d’on es veu la planúria de Torí retallada per la cadena dels Alps.
Val la pena també visitar el museu Egipci, que després del d’El Caire és el més ric en estàtues, relíquies i mòmies amb l’únic rival del de Londres . La Galeria Sabauda , on la majoria de quadres procedeixen de la col.lecció privada dels Savoia i el museu de l’Automòbil a les afores de la ciutat. El 1898 la famíla Agnelli va fundar aquest sector automobilístic.
Torí és la quarta ciutat després de Roma, Milà i Nàpols. Va ser la primera capital italiana des el 1861 fis al 1865 i bressol de les empreses més famoses com l’anterior Fiat, la Lacia, la Martini & Rossi, la kappa entre d’altres.
Es va reinventar amb els jocs Olímpics del 2006 i atrau a turistes i estudiants de tot el món. Ha superat una forta crisi , la de l’automòbil i lluita per tenir un tren d’alta velocitat que uneixi Torí amb Lió i Barcelona.
El Piamonte camina a passes lentes per escriure el seu futur...

14 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Ens has fet un bon tastet de Torí, just per temptar-nos... jo no conec aquesta ciutat.

Em quedo amb la idea dels porxos protectors... m'agraden els carrers porxats, des de sempre ... i si n'hi ha tants...

fanal blau ha dit...

Quina passejadeta més xula que acabo de fer...:)
Me n'has fet venir ganes...
Una bona manera de recarregar piles pel santornem-hi!
Una abraçada mooooooooooooolt mooooooooooolt gran, wapa!
:)

Sergi ha dit...

El to del post em recorda aquells documentals de 'Catalunya des de l'aire', així m'he imaginat que ho explicaves. No hi he estat, ni ho havia considerat abans, però mira, no està de més tenir informació de llocs que qui sap, com que estan a propet, potser visitarem algun dia.

Elfreelang ha dit...

Què bé que ens ho expliques Joana, em fa l'efecte d'estar passejant per una porxada de Torí!

Ferran Porta ha dit...

Joana, m'ha encantat el passeig! Torí em fascina, hi he estat dos cops i de l'últim ja fa massa, sento que hi he de tornar. Si no fos Berlín, podria ser Torí perfectament: fantàstica ciutat! I la Mole, la Mole... saps que surt a les monedes de 5 cèntims? (em sembla que són les de 5, però potser són les de 2 c.).

Genial!

Pere ha dit...

No conec Torí però després de llegir-te em sembla que ja hi he estat un munt de vegades.
Una descripció magnífica de la història, arquitectura i de com es viu en aquesta ciutat.

Bon dia Joana.

Anònim ha dit...

3 cops que he estat a Italià i 3 cops que m'he saltat aquesta ciutat, ara fas que em sàpiga greu...

Joana ha dit...

Benvolguda Joana... m'has donat ganes de fer una visita a Torí.
Bona tornada!

fra miquel ha dit...

Encantat de passejar de bracet amb tu per aquesta ciutat, fins ara desconeguda per a mi.
B7s

khalina ha dit...

Ohhh! Crec que després del teu post haurem de fer un bus Blogville- Torí. Jo tampoc hi he anat.
Una abraçada

Pakiba ha dit...

LLegin la teva entrada encara m'han entrat més ganes de torna a Italia,un país que em fascina.

Espero tornari aviat per tornar a visitar moltes de les coses que ja he vist.15

kweilan ha dit...

M'ha encantat llegir aquest passeig per Torí. Itàlia sempre m'agrada i quan algú ens l'explica tan bé...és com si estessim allí. Que disfruteu!

Joana ha dit...

Carme,
Quilòmetres de porxalades...A mi tb m'agraden!
bon dia!

Fanal,
Piles que han de durarrrrr. petons
Xexu,
Considero...val al pena.Salut

Elfree,
És un lloc x passejar :)

Ferran,
pel clima...Torí, per la gastronomia...Torí...pels amics...Berlin :)una abraçada. torna-hi!!! Encara estàs per Catalunya?

Pere,
Hi ha una mica de tot o molt! bon dia Pere

pons007,
Jo no me la saltaria...no fos que prengués mal :)

Joana,

Una ciutat on sembla que no hi ha tirada, però té secrets amagats :)gràcies. Bones vacances x a tu

Fra,
El plaer és meu :)

Khalina,
jajajaj un bus Blogville...una abraçada wapa. Ens veiem!

Pakiba,
Itàlia sempre sorprèn gtratament

Kweilan,
Bona rebtrée :)

PS ha dit...

Com tots molt bé han dit és un post ple de pinzellades que fa venir ganes de visitar-la. Conec el Piamont de passada només, haurem de fer-hi una estada profitosa com la teva.