Torí : A la riba del Po

Torí es desperta sota els Alps d'un color diferent segons l'època de l'any però gairebé sempre hi ha una boira que sura sobre el riu Po que la tenyeix d’un gris blavós . A  primera hora del matí els tramvies i els autobusos comencen a moure’s sigil.losament per la capital del Piamonte.

No és una urbe sorollosa. Les emprentes dels Savoia es troben a cada cantonada, a cada carrerr, edifici i a cada finestra i balcó. Una calma empedrada.

Els monuments s’apilonen al voltant de la catedral, on s’hi pot veure el sudari de Crist ( no original), i a pocs metres  la Mole Antonelliana ( la torre de rajola i ferro més alta d’Europa amb 167,5 m.). Un punt de referència per el turista despistat i per el informat. A la planta baixa hi ha el museu del cinema, una cita per a tots els públics. Un passatemps i una visita pels amants  d’aquesta disciplina. La història i els trucs del cinema a l’abast.

D’esquenes al riu Po ens endinsem al Quadrilàter Romà, a l’oest de la plaça del castell amb el Palau Madama on hi sobresurt l’escalinata ,obra de l’arquitecte Juvarra, i el Palau Real dels Savoia amb els seus jardins .

La Via Garibaldi és el carrer peatonal més llarg d’Europa ( antic eix de la colònia romana). Caminant en direcció est des la plaça del Castell cap al riu Po hi ha la Via Po, una de les avingudes més elegants de la ciutat. Un gelat al cafè Fioro i una visita al Palau de la Universitat (1404) amb un pati presidit per una estàtua de Minerva, la deessa de les ciències, les arts i la sabiduria són visites recomanables.

Torí és un entremat de carrers i petites plaçes. A la plaça de la Consolata amb el seu santuari hi ha l’històric cafè Al Bicerin (1763) lloc on es pot provar la típica beguda d’aquesta ciutat – el Bicerin -, una barreja de cafè, xocolata i crema ( com un suís d’aquí però afegint-hi cafè ).

La xocolata típica és el Gianduiotto. Va ser en aquesta ciutat on a finals del segle XVIII es va aconseguir solidificar-la. Fins llavors es consumia com a beguda. Les males llengües diuen que els suissos varen anar a aprendre els secrets de la xocolata a Torí.

El Vermouth també és un invent torinès que data del 1786.

Si alguna cosa especial té Torí són els porxos. Quilòmetres de porxalades ( uns 18 km), amb columnes de marbre i granit de tots colors). A sota ,botigues, cafès, restaurants i tota mena de negocis .

Si plou pots passejar aixoplugant-hi i a lestiu és un refugi del sol.

Sobre un turó a l’altre costat del riu s’aixeca el Monte dei Capuccini des d’on es veu la planúria de Torí retallada per la cadena dels Alps.

Val la pena també visitar el museu Egipci, que després del d’El Caire és el més ric en estàtues, relíquies i mòmies amb l’únic rival del de Londres . La Galeria Sabauda , on la majoria de quadres procedeixen de la col.lecció privada dels Savoia i el museu de l’Automòbil a les afores de la ciutat. El 1898 la famíla Agnelli va fundar aquest sector automobilístic.

Torí és la quarta ciutat després de Roma, Milà i Nàpols. Va ser la primera capital italiana des el 1861 fis al 1865 i bressol de les empreses més famoses com l’anterior Fiat, la Lacia, la Martini & Rossi, la kappa entre d’altres.

Es va reinventar amb els jocs Olímpics del 2006 i atrau a turistes i estudiants de tot el món. Ha superat una forta crisi , la de l’automòbil i lluita per tenir un tren d’alta velocitat que uneixi Torí amb Lió i Barcelona.

El Piamonte camina a passes lentes per escriure el seu futur...