Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 9 de setembre de 2012

Comiat


El comiat deixa pas al silenci , només la teva imatge és més nítida que mai. Estàs entre tots els que et vam conèixer i entre els que t'estimaves i t'estimem. No ens has deixat buits perquè estem plens de records. Ens hem despedit sense pressa, hem acabat algunes converses i n'hem començat d'altres que seguirem més endavant. Serà en un altre espai i en una altra dimenssió.
Per els que ens quedem ens has deixat amb molta pau perquè tu la portaves a dins, ens has fet més generosos perquè ens vas donar molt i ens continues arrencant un somriure mentre et plorem.
Et veiem anant en moto, cofoia amb els teus amics, et veiem serena preparant un comiat que sabies que no es faria esperar i aquests últims dies ens has encomanat coratge quan la lluita arribava al final.
L'església ha retruynit amb els nostres aplaudiments i uns fils invisibles t'han portat al lloc dels guanyadors.
Si hi ha un cel, estimada Montse, fes-m'hi un lloc al teu costat per continuar l'última conversa. L'abraçada més sentida la guardo al cor tancada amb clau i forrallac perquè tu em vas ensenyar el valor de l'amistat i no vull que ningú me'l robi. 
Fins sempre amiga meva.

16 comentaris:

zel ha dit...

Ostres, no sé què dir. Només fer-te arribar la més forta abraçada. I una gran admiració per la Montse, si ha sabut fer el pas definitiu així, havia de ser, és, una gran persona. No sé què més dir, en tot cas, seria massa llarg, Un molt fort petó, Joana.

XeXu ha dit...

Un comiat molt sentit, però ple d'optimisme. Dins la pena que provoca perdre algú tan estimat, no oblidem tot el que ens va aportar i que ens queda dins. Mentre la memòria no falli, aquesta persona seguirà vivint i aportat a la teva vida. Sembla estrany sentir-se afortunat en un moment així, però cal trobar la part positiva a tot el que passa. Per si ajuda, una abraçada molt forta.

novesflors ha dit...

El comiat deixa pas al silenci, i en el silenci també hi ha vida, i la persona que ja no hi és se'ns fa present.

iruna ha dit...

poder viure els comiats amb serenitat és una gran ajuda.

una abraçada, joana

joan gasull ha dit...

no es pot dir més.....

kweilan ha dit...

Una abraçada molt forta, Joana.

khalina ha dit...

Una molt forta abraçada maca

Joana ha dit...

Benvolguda Joana, soc conscient que en aquests moments poca cosa puc fer o bé dir, se com et sents, i ti saps com em vaig sentir...
Força, molta força.
Una abraçada.

Gerònima ha dit...

Oh! Joana, una abraçada molt forta que espero que traspassi la pantalla i et doni tot el consol que et vull donar.

Toy folloso ha dit...

Molt emotiu.
Com us estimàveu!.

Pakiba ha dit...

Un comiat molt sentit per una amiga estimada.

Una forta abraçada.

Joana ha dit...

Gràcies ! Moltes gràcies!

Montse ha dit...

Una abraçada, Joana.

Joana ha dit...

Gràcies Montse.

Pere ha dit...

A l'abril de fa dos anys ens assabentàvem per primera vegada de la malaltia de la teva amiga M. Parlaves d'abraçades ... llavors et vaig comentar:

"Avui t'abraço tan fort
per donar-te un tros de vida
perquè el temps que jo no hi soc
sempre em tinguis dins del cor
i recordis que t'estimo."

Els amics se'n van, en silenci, de vegades sense dir res, prematurament. Aquest setembre jo també he perdut una amiga de joventut.
Ara t'abraço amb la mateixa força.

Bona tarda Joana.

montse ha dit...

Un comiat carregat de tendresa.
Una abraçada plena de caliu.