Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dijous, 12 de juliol del 2012

Veïnat generós

Va ser un joc de seducció. Ens buscàvem amb la mirada i tímidament alçàvem la mà o el cap. Ens apropàvem i ens abraçàvem. Uns quants ens coneixíem, altres no però ens presentàvem sense més. El blog o el nick era el referent.
En general als blocaires se'ns titlla de tímids i apocats, de poques paraules vaja però res més lluny d'això. Vam xerrar pels colzes.
Un grup de veïns i veïnes capitenejats pel Veí de dalt ens vam trobar en la presentació del llibre de les Històries veïnals. Moments que no tenen preu, per generosos.
Generositat en les paraules i en els gestos. En la companyia, en detalls insignificants, en petits projectes i sobretot en les ganes de compartir-ho. Ganes també de contiuar escrivint, regalant instants i emocions a la xarxa o damunt del paper. I de tot això què en quedarà?
Quedarà en el record de cadascú la imatge d'uns ulls, d'una veu o d'unes mans. Quedarà el moment inesborrable en què tots ens haurem sentit una mica com els personatges protagonistes de les Històries veïnals i és que en el fons cada HV és un tros de vida, real o imaginada, i a l 'escriure-les hi aboquem allò que ens agradaria i no ha pogut ser o allò que  ha estat i no ens ha agradat. És la màgia de  llegir i escriure: viure altres vides , a ritme de vals o de tango, de bolero o de swing, de blues o de rock. Tant se val!
Les Històries veïnals són aquest conjunt de melodies, el ritme de les  quals les lletres són la nostra parella de ball.

Un plaer haver compartit amb vosaltres aquesta tarda de juliol, amb sauna inclosa :) al bar La Papa .

11 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

He, he, he... m'ha fet molt a gràcia això de la sauna inclosa!

És ben cert!

I m'agrada com ho expliques!
Xerrant xerrant i signant signant... que no vam parar!

Fins aviat preciosa!

El veí de dalt ha dit...

Ho has clavat: un tros de vida real o imaginària..., a pas de bolero, per mi!

fanal blau ha dit...

Mira que m'hauria agradat compartir plaer i sauna!
Demà em poso amb el relat veïnal!
Una abraçada ben gran, Joana!

Només imaginar-te s'encomana un cert optimisme, i això no té preu. Tens la virtut d'encomanar somriures!

Puji ha dit...

Un autèntic plaer, veure'ns les cares, per fi!

:)

Puji ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
fra miquel ha dit...

Un veritable plaer, retrobar cares conegudes i conèixer de noves.
A veure quina ens empesquem per repetir trobada! ;o)
petons

lolita lagarto ha dit...

encantada d'haver-te, haver-vos.. conegut!
un plaer!
ptnts

Elfreelang ha dit...

ben contat Joana....molt ben contat va ser un bany...d'afectes i somriures

khalina ha dit...

m'agrada pensar que la vida es pot viure al ritme de diferents cançons. I realment fent les HV podem imaginar-ne de noves.

Realment ho vam passar molt bé. A mi se'm va fer curt

martí ha dit...

Tant és... és!

Aquesta és la sensació que tinc en aquestes trobades veïnals :-)

Petons, Joana!

Joana ha dit...

Ara una treva, unes vacances al veïnat i escalfar motors per...tornar-hi?
Gràcies a tots/totes!