Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

dilluns, 30 de juliol de 2012

Ho portem dins


Sovint la vida ens juga males passades però l'important és tornar-se aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme







Muntatge del pilar de 4 pujant les escales de la catedral de Girona. Octubre 2010
Idea original : Ester Bertran

13 comentaris:

El porquet ha dit...

Jo crec que massa sovint ens la juga... però sí senyora, l'empenta, trempera i força dels castells ens mostra com ens hem de tornar a aixecar malgrat fem llenya. Ara, també ens demostren que sols és més difícil, i que si ho fem acompanyats i fent pinya aconseguirem reptes més difícils!

joan gasull ha dit...

quan més difícil més bon gust te la victoria.....ho aconsseguirem

Pere ha dit...

Conec aquest video, és fantàstic.
Cada cop que el veig m'omple d'energia i emoció.

Bon dia Joana.

Elfreelang ha dit...

Com els pilars, el castell que puja amb esforç, emoció i ganes au vinga amunt!

Gerònima ha dit...

Aquest vídeo sempre em fa saltar les llàgrimes.

mar ha dit...

Les caigudes i els entrebancs són, sempre, font de nous aprenentatges de vida!

Som-hi!
Entre tots podem!

Un beset wapa!

mar ha dit...

Les caigudes i els entrebancs són, sempre, font de nous aprenentatges de vida!

Som-hi!
Entre tots podem!

Un beset wapa!

XeXu ha dit...

M'he esperat fins ara a poder veure el vídeo, que valia la pena. M'agraden els castells com a exemple de superació. A més, la cançó que hi han posat és molt maca i hi queda molt bé. Bones paraules que val la pena no oblidar.

Joana ha dit...

De vegades la pujada és massa gran, ens supera, costa respirar...
Malgrat to, sabem que hem de seguir.

Carme ha dit...

Jo també el conec, és fantàstic i m'emociono cada cop!

Som-hi, vinga!

Petonassos!

:) ha dit...

Cada vegada que el veig m'emociono
Gràcies!

fanal blau ha dit...

Fotut ho tindriem si no tinguéssim aquesta capacitat de remuntar, de tornar a intentar.
Els castells humans en són una bona metàfora, potser per això provoquen l'emoció que provoquen: l'empenta, l'esforç, el treball, l'entusiasme,....

A veure si torno a aixecar el blog després d'una temporadeta complicada i amb molt poc temps per visitar-vos...

Una abraçada ben ben ben gran, wapa!
:)

Robertinhos ha dit...

i tant, i moltes vegades descobrim que el futur és més brillant que el passat ;)

tot bé?

Una abraçada!!!