Live is short,eat dessert first! ( Viure és curt,menja les postres primer!)

diumenge, 29 de juliol de 2012

Camins

"El millor és marxar sense fugir de res ". L'Elena s'ha trencat el dit gros del peu dret  i em mira amb uns ulls esbatanats. Avui és el seu últim dia a la feina. Ha estalviat i se'n va. Començarà anant a Costa Rica on hi va fer un voluntariat i després no sap ben bé cap a on anirà. Ha agafat una excedència tot i que confia no tornar a la feina que deixa.
Em diu que ara és el moment. Me la miro mentre m'explica la que serà l'aventura de la seva vida. Les seves companyes tenen marit i fills. És un camí, em diu però " jo no l'he trobat i en tinc un al davant que m'espera, sense lligams". "Jo amb jo, vivint intensament els bons moments i els no tan bons".
No se'n va a treballar a un altre país, se'n va de viatge... però " si trobo alguna feina que m'ompli, m'hi quedaré ..."
Els pares ,ja se sap, ho passaran malament però " m'entenen". És normal no saben ben bé a on va. D'un lloc s'anirà a un altre però hi ha internet, em diu somrient i feliç. Tranquil.la. La vaig més assossegada, com si hagués madurat en un parell de mesos que fa que no la veia. I és que és evident que per començar aquest camí sola s'ha d'haver madurat.
Sempre a la vida, continuem parlant, hem de prendre un camí i decisions. Elegir i deixar el que hagués estat "una altra manera de viure" si haguéssim escollit allò que vam excloure. Mai sabrem del cert què hagués estat millor si tirar per un costat o per l'altre. I mai ho sabrem.
En tot cas tenir la llibertat d'escollir, crec que ja és un èxit.
Li deixaré una sabata ortopèdica perquè pugui anar a sopar i a despedir-se dels seus amics i l'adreça perquè m'enviï una postal de Costa Rica i tota la sort del món per encarar aquesta experiència...

15 comentaris:

Carme ha dit...

Tens raó, mai no sabrem que hauria passat si haguéssim pres una altra opció... mai.

Molta sort a l'Elena!

I una abraçada ben forta per a tu!

XeXu ha dit...

No puc saber si és el cas, però en aquesta vida, cansat d'esperar allò que altres tenen i tu no aconsegueixes, potser el que cal trobar és una sortida diferent. Però per fer el que farà la teva companya cal a més tenir un coratge i una valentia digne d'elogi. L'ésser humà és sempre capaç de fer molt més del que pensa, però mirem al nostre interior i preguntem-nos si seríem capaços de fer un gir d'aquest tipus. Jo, ara per ara, hauria de dir que no. Molta sort per ella. De la manera que en parles, fa la impressió que no li costarà sortir-se'n.

sargantana ha dit...

m'agrada la gent valenta que lluita per el que vol
molts es pasen la vida sonmiant-ho
segur que s'en surt i que l'experiencia la fa mes gran

bona sort !!

Pais secret ha dit...

És millor no saber què hauria passat si...és millor mirar endavant i tenir el coratge d´escollir...és millor prendre les decisions per un mateix...
La llibertat d´equivocar-nos i poder rectificar és del que se n´aprèn més en aquesta vida, més que dels camins planers.
Bona setmana Joana!

Pere ha dit...

El fill d'uns amics també se'n va. És solter i vol començar una nova vida lluny d'aqui, allà on va no té feina però diu que ja en trobarà.
Els meus amics no ho entenen, estan tristos i jo també.

Bona tarda Joana.

khalina ha dit...

Molta sort per l'Elena!

Es cert que no podem viure les múltiples oportunitats que van passant, ens passem la vida escollint, i segons triem, vindran noves eleccions, però la llibertat d'escollir és el que compta. I si sabem escollir amb el cor, res no ens ha de fer por.

fra miquel ha dit...

És valenta l'Elena. Segur que se'n surt. És el que diu la Khalina, si esculls amb el cor...
Molta sortper l'Elena,
i per a tu una abraçada

mar ha dit...

M'encanta poder triar i decidir el què vols que et passi, el què i el com ho vols viure...

És una opció a la vida, per a mi la millor.

Penso que cal ser valenta com l'Elena i poder prendre decisions que, de vegades, no s'ajusten massa al què s'espera de tu... però com que ho tens clar... ho fas... i te'n surts!

Saber què hagués passat si... no té massa sentit... de camins n'hi ha tants com persones i en cada moment fem allò per al què estem preparats, ni més ni menys...

Així que si l'Elena ha triat fer aquest camí és que està preparada per a fer-lo i li sortirà bé (vull dir que aprendrà moltes coses i les experiències que tingui, bones o no tant, li serviran per prendre noves decisions de nous camins a fer...) i això sempre és positiu!

Tant de bo tothom fos capaç de prendre decisions de vida i no deixar-se arrossegar pel que se li va apareixent per davant i lamentar-se pel que no té!
Tot seria ben diferent!

Molts petons Joana!
I molt bon estiu!

Joana ha dit...

Tenir la llibertat de poder fer això, aquesta gran aventura és important.
El meu fill ho ha fet, s'hi queda, i a ningú li agrada que siguin tan lluny, però quan veus la seva cara de felicitat, de calma, i saps que es feliç... poc més cal.
Sort per la la teva amiga!

Joana Navarro ha dit...

Tot i que semble un gran risc, sempre és millor portar-lo endavant que restar-hi pensant el que hauria estat de la seua vida si...

Molta sort, se la mereix per la seua valentia i coratge!!!

Ferran ha dit...

Vols dir que tú tens una filla? o més aviat és un belluguet? Aquesta noia no para quieta, em sembla a mi... i ben fet que fa, i tant, que la vida dura el que dura i un ha de seguir el que li batega el cor. Li anirà de primera, si és fidel als seus sentiments. Amén, de tot cor.

Elfreelang ha dit...

si tinguéssim una màquina del temps! no ho sabrem mai això de si enlloc de això altre..sort per la teva filla i per a tu! els camins s'han de caminar...
bona setmana!

Toy folloso ha dit...

Dintre uns mesos, no et pensis que no serà una aventura restar aquí....

Oi que tu també....?.

Joana ha dit...

Carme,
Mai ho sabrem però a voltes ens ho preguntem oi?

Xexu,
L'ésser humà és capaç de moure muntanyes quan creu en allò que fa.

Sargantana,
Tots tenim somnis. Alguns es compleixen i molta gent valenta no els pots complir...

País,
També sóc del parer de mirar endavant i escollir i equivocar-me i tornar-hi però no tothom és igual. Hi ha qui viu de passat també.Bona setmana també per a tu

Pere,
La tristesa i l'alegria són dues cares de la mateixa moneda... Costa entendre i desprendre'ns de les persones que estimem. una abraçada Pere

Khalina,
Em quedo amb "escollir amb el cor", encara que no sempre és possible.petons

Fra,
És clar que se'n sortirà. És tossuda :) petons

Mar,
Ja sé que tu ets de les que escullen amb el cor. Has tornat enèrgica jejeje una abraçada Mar

Joana,

La seva mare quan la vegi per l'Skipe respirarà, els seus pares vull dir :)
Joana,
El risc és a tot arreu, no? La sort no se sap a on és, cal buscar-la?

Ferran,
L'Elena és una companya de feina "belluguet"...com la meva filla que encara està a l'altre costat de la "bassa" :)

Elfree,
Potser millor no tenir tantes màquines...vols dir que no ens esclavitzen més del que ens sembla?
No és la meva filla la Laura :)
Toy,
Agafem les maletes??? Tu...també? :)

Ferran ha dit...

Ep! pensava que anava de la teva filla, com sé que era/és fora... :) En qualsevol cas, el comentari aplica a qualsevol, filla o companya de feina :-)