Sí em vaig despertar massa tard. Bé, no és ben ben així. El cert és que ahir a la nit em va costar agafar el son tot i el cansanci i un cert neguit, tot s'ha de dir.
La vetllada del sopar veïnal va ser entranyable, emotiva, intensa i curta.
Per postres un cop estirada al llit i amb ganes de descansar va i se'm presenten, com si es tractés d'una pel.lícula, tot un seguit d'imatges d'allò que podia haver fet i no faig fer. De fet no estava al guió de la Organització veïnal, ni n'havíem parlat ni tan sols se m'havia acudit però ho podia haver fet o dit per ser més explícita i no va ser així...
I de què va tot aquest enrenou ara? És lògic que us ho pregunteu però si la nit passada no em va deixar dormir i avui li dóno voltes molt millor escriure-ho i així em quedo tranquil.la.
Imagineu per uns moments que podem fer anar enrere el rellotge...Situeu-vos a la trobada d'ahir. Encara no hem sopat. Comença la presentació el Veí ( tots espectants i plenament identificats amb el que diu).
El punt següent del programa era la lectura de la Història Veïnal 9mm. Quedem-nos aquí. Una frase era el senyal perquè els blocaires que l'havien de llegir sabessin que era el seu torn. Però no , ara no ho hagués fet així, dir la frase i prou...
Recapitulem. Acaba el Veí, aplaudiments, somriures, espectació...
Servidora ( amb certa tímidesa encara que no ho sembli)puja a l'escenari i s'asseu a la cadira giratòria que des d'allà t'agafa vertigen mirant el públic (falta de costum... no com el Veí que es troba a la seva salsa).
Em dirigeixo als assistents ( vosaltres) i dóno un senyal al tècnic de llum perquè els apagui tots i amb una veu suau començo la meva entrada i us dic que si ara mateix pronunciés el nom "mar" tots els assistents ho relacionaríem amb el color blau i que si digués "rosa" molts la veuríem en vermell tot i que estem a les fosques. Això seria una introducció del que vindria a continuació. Per això demano al tècnic que deixi només un llum per a poder llegir i us convido a que tanqueu els ulls i no els obriu fins que us ho digui. - El silenci a la sala és total - La pluja encara no ha arribat, o sigui que la situació és perfecte per una lectura d'abril.
La meva proposta és que us imagineu que sou un nen d'aproximadament 8 anys , que aneu agafats de la mà del vostre pare i passegeu. Pugeu a un pis que de tant en tant el vostre pare us hi porta i allà jugueu amb un nen de la vostra mateixa edat i fins i tot hi vereneu. Imagineu que una noia rossa de llabis molsuts us rep amb un petó a la galta i que sentiu l'olor que desprèn. Un perfum dolç i empalagós que fins i tot us mareja...
Us dic que no podeu obrir els ulls encara i que només us heu de concentrar en el tacte de la mà del vostre pare , amb el perfum dolç, el pis que no és el que viviu i el vaporós vestit de la dona de llavis vermells...
( Mentrestant els 4 blocaires han pujat a l'escenari i s'han assegut ). Ningú de la sala, tret els de l'organització saben qui són ).
El silenci continua acompanyant-nos mentre una veu masculina i jove comença a llegir el relat, li segueix una veu de fèmina, dolça i volàtil, sensual... i la tercera potent, llunyana i amb un accent diferent. Acaba el relat una veueta fràgil,neta i entonada...
És el moment en què us dic qui ha llegit el relat i que podeu obrir els ulls.
Els aplaudiments ens retornen a una realitat que per uns minuts hem bescanviat per un món imaginari on tot és possible fins i tot veure un món de color dins la foscor i on podem olorar el no res ... Un moment per somiar desperts.
M'hagués agradat fer-ho així però la inspiració em va arribar tard en forma d'insomni. Avui estic més cansada però contenta d'haver gaudit amb tots els que vareu fer possible que aquesta Festa veïnal fos un èxit. Moltes gràcies!!
I sí ja sé que no podem anar enrere en el temps però sí podem materialitzar-lo en forma de "present".
Ara hem de veure les Històries Veïnals publicades i continuar imaginant, somiant i escrivint...
Falten 14 dies, portem 1145 euros... hem d'arribar als 2000!!!
Avui descansaré plana. Vertical / Horitzontal... com anava Cristina i Barbollaire? La línea ? ...
Felicitats als "bingueros" MK /Cristina i Barbollaire :)
29 comentaris:
Joana, ja es veu que n'hauràs d'organitzar una altra, aquesta posada en escena promet! :)
Jo tampoc he dormit massa, deuen ser les emocions que desvetllen!
Gràcies per aquest remake tant engrescador!
Una abraçada, guapa!
A mi se'm va fer molt curt. Potser és que tinc uns veïns que fan somiar i juguen amb el temps endavant, endarrere i les paraules flueixen sense traves.
Una abraçada.
Joana has aconseguit fer-me tirar enrera, i reviure el moment d'una altra manera, però pensa que tal com ho vas fer, va quedar bé també.
Descansa avui. Una abraçada
A mi em va anar molt bé tal com va anar, eh? que consti... potser caldrà repetir, per veure com hauria quedat si...
una abraçada, guapa!
això si que son reunions de veins.........:-)
aiiix! si ja us ho dic jo sempre que sóc resulton...
com un floreru a l'escenari... Com la Vanessa!!!
jajajajajajaja
gràcies a tu nina, a tots per una nit tant fantàstica!
petonets dolços :)***
troneres!!,fantastic.
Hauria estat bonic, com ho expliques... Però va quedar bé tal com ho vau fer.
A la propera... ja saps! ;o)
A mi també se'm va fer curt. No vaig poder parlar amb tot-hom que m'hauria agradat xerrar. També per això ho hem de repetir, no?
un petó, guapíssima:o)
Aquesta va estar prou bé, així que tu ves guardant idees per a la propera.
Felicitats a tots i totes!
No és massa tard, Joana! Seguríssim que hi haurà una nova trobada i llavors, te la podràs preparar bé i podràs agafar aquestes idees tan bones!
Què bé que us ho passéssiu tan rebé! Tots els escrits desprenen una energia i un optimisme que encomanen!
M'encantaria que es pogués fe realitat .....va ser una bona vetllada, ben organitzada, emotiva, divertida , original...un plaer Joana!
Quina vetllada tan especial, i ho vau fer tan bé que ens vau emocionar a tots. Quina gent més maca vaig conèixer dissabte a l'Horiginal, tant de bo el món fos més ple de gent com vosaltres.
Et segueixo, Joana
Ai... aquestes coses ja passen. Fas una presentació i, quan acabes, penses: hòstia, hauria d'haver dit, tal, hauria d'haver introduït aquesta conya aquí, no hauria d'haver posat aquesta allà...
Però, al final, el públic (miraculosament, moltes vegades) queda content. I, pel que es veu... així és!!! ;)
m'agrada esta recreació-transformada que has fet d'una situació que no es va produir tal com tu la descrius ara però que lliga molt bé amb esta vida paral·lela que vivim als blogs, joana. este relat és com un llindar entre la realitat que vau compartir i la que tu després vas reviure "a la teua manera", que, explicant-la, acaba sent també compartida... com un reflex d'esta sensació que a vegades tenim de vivència entre somnis (o insomnis, sovint també comú entre qui mos trobem aquí) i "realitats".
una abraçada, joana
és com un somni preciós joana!
el proper cop ho assagem així i a veure com queda!
:)
petons wapa!
encantada de retrobar-te!
Carme,
quan tinguem el llibre…hi tornarem!
una abraçada wapa …espero que dormis bé!
Rafe,
tot plegat sembla un somni oi? i sí la nit va ser curta, massa però tu també la vas aprofitar :)
Khalina,
Sempre busquem la perfecció però almenys jo mai l'aconsegueixo :)
Un plaer wapa!
Montse,
Un plaer immens! I gràcies.Ets benèvola jejej
Joan,
Hi faltaves tu…llàstima !
Barbollaire,
sort que no havies assajat que sinó….Irressistible!Ho vas fer mooolt requetebé! ( ja saps si ets quedes a l'atur…)
Pakiba,
Jeje…una nit ben aprofitada…
Fra,
Repetim quan tinguem el llibre? Una abraçada, em va agradar retrobar-te :)
Laura T,
Per això ho he escrit per no perdre-ho :)
Hi tornarem…
Joana,
gràcies! A la tornada, l'endemà vaig passar per Mataró i sí un pensament va ser per a tu :)
Porquet,
Poc és molt…així que em conformo però tenia rau-rau… A veure si a la propera t'hi apuntes :)
Elfree,
A mi també em va agradar retrobar-te i compartir una estoneta :)
Carina,
Gràcies a tu també per ser-hi!
Alepsi,
Normalment no em passa però ves per on, aquest cop sí. Encantada de veure't de nou Alepsi!
Iruna,
Em sembla que quan escribim barregem realitat i ficció i sovint quan somiem sembla tan o més real i a l'inrevés…aquesta barreja de sensacions i emocions que ens afecten. Gràcies per entendre-ho així.Una abraçada
Guapa!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
A mi em va encantar tal com ho vau fer tot... Va ser absolutament espectacular!! I tot un honor i un plaer llegir pel veïnat.
No ens perdem la pista, Joana!
Va ser tot tan xulo!
Un plaer també tornar-te a veure!
Ets un encant, Joana! :)
Repetirem, segur!
Una abraçada immensa!
Mar,
Ens debem haver creuat amb els comentaris.
Un somni i per què no?
Hi tornarem segur!
Fins aviat Mar :)
Abogada,
Un tros d'advocada, sí senyora...
Violette,
Sense tu no hagués esta present Blogville.
Una passada!!! estem en contacte .
Fanal,
També hi vas posar una mica de llum, blava com el teu fanalet.
Un goig veure't de nou.Ara pel temps de flors?????
Oh, com em penedeixo de no haver-me decidit a anar-hi...
També em passa això de que a posteriori hauria fet millor les coses. Aquest és l'encant dels blogs, que tenim tot el temps del món abans de publicar un post i que ens agradi el resultat final. Felicitats per aquella nit.
Quina ilu que anés tant bé. Un petó i espero que fins aviat organitzadora-Joana.
Jo encara estic perjudicada, jajajajaa, quan hi tornem? Un munt de petons, ets un amor :)*** muacssssssss
Candela,
T'ho vas passar bé però...
Paseante,
Hi faltaves TU!
Jordi,
Espero que estiguis recuperaT ptons i gràcies!!
Cris!
T'envio el relat de l'Aquari aquest cap de setmana. Wapa!!!!
Joana, l'espero, eh? Muacssssssssssss!
Quants anys havien passat... set, vuit? Tant és, valia la pena esperar!
Què tal el Sant Jordi per Girona?
Una abraçada! :-)
Publica un comentari a l'entrada