Antic balancí de jardí

Quan van comprar la casa en runes el gronxador ja presidia la vall.

Van fugir de la gran ciutat, cansats dels horaris i del ritme frenètic. Es van conèixer en una trobada sobre el creixement personal. Tots dos estaven separats i amb una filla cadascú.

Ella és francesa, d'una ciutat prop de París. Ell de Barcelona, mestre de professió.

Es van trobar intentant conèixer-se per dins. Anar un esglaó més d'allò merament superficial.

Ella acabava de deixar la feina en una multinacional francesa i  es dedicava a donar classes de francès. Ell havia decidit fer el que més li agradava, a part d'ensenyar, que era escriure. També però va deixar la docència.

Es van trobar sense gaires lligams i van decidir anar a viure al camp, en un poblet no llunyà d'una petita ciutat i van trobar un racó on poder aixecar les parets d'una casa que havia sigut un mas, ara derruït.

Conserven la bassa que abeurava els animals. Arreglada és una piscina sense gaires pretensions però hom s'hi pot submergir i refrescar-s'hi de de la primavera fins a la tardor. El sol hi toca de ple i escalfa l'aigua.

Hi he estat un cop i la casa em va captivar. Per dins tota feta d'obra i fusta, emblanquinada i amb el terra rústic, amb grans finestrals per on hi entra molta llum. Al costat de la cuina una saleta d'estar , plena de llibres. A dalt, les golfes amb  l'habitació dels convidats.

La pallissa l'han acondicionat de vivenda i hi tenen un llogater.

A fora un porxo i una glorieta envoltada d'eures per poguer-s'hi refugiar a l'estiu quan el sol apreta.

Més enllà l'era i , a sota uns arbres, el gronxador que es balanceja gairebé sempre sol.

Jo el pintaria, vaig pensar, al veure'l però el sol ja li agrada així. Són molts anys de saludar-se de bon matí.

No. El gronxador no vol canviar d'aspecte. I si... pintat de trinca el sol no el reconeixés?

Perquè als amos tampoc els cal empolaïnar-se per fora...

Han decidit en(b)vellir junts. 

Proposta del blog Relats Conjunts